Actualitat UniversitàriaActualitat Universitària
Alacant, 24 de gener de 2012
Les raboses negres aparegudes recentment en la serra de Mariola han sorgit d'una mutació, segons ha conclòs un estudi de la Universitat d'Alacant que, no obstant això, descarta que constituïsquen una espècie diferent de la de pelatge vermellós comuna, ni tan sols una altra raça.
Aquesta investigació, que ha inclòs estudis genètics de la població de raboses d'aquell parc natural, s'ha dut a terme després que fa una mica més d'un any s'observara un primer exemplar d'aquestes característiques. L'ha dirigit Antonio Belda, investigador del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, amb la participació del genètic molecular i bioinformàtic Eduardo Larriba, del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada.
Els investigadors, tots dos de l'Institut Ramón Margalef (IMEN) de la UA, han comprovat que la població de raboses negres, l'única amb pelatge d'aquestes característiques que s'ha trobat a Espanya, es localitza en la zona de protecció integral de Mariola, la que té una qualitat ambiental més gran. Les conclusions d'aquest projecte, dut a terme dins del programa de la Generalitat per a grups d'investigació emergents i que ha comptat amb ajuda de l'Institut Gil Albert, han sigut presentades en un congrés nacional recent.
La troballa del primer exemplar de rabosa negra es va produir de forma casual dins d'un projecte precedent desenvolupat per Antonio Belda fa un parell d'anys per a estudiar els mamífers carnívors d'aquest espai natural. Va consistir a dividir la zona, de 17.400 hectàrees, en 64 quadrícules virtuals en cadascuna de les quals es van situar un parell de càmeres fotogràfiques de parany fotogràfic sensibles al moviment. Una de les fotografies preses va mostrar de manera sorprenent un exemplar de pelatge totalment negre. Avui els investigadors hi han detectat ja 8 exemplars.
A diferència de les raboses negres, que només es troben en el nucli de la serra que té més protecció i està millor conservat ambientalment, amb vegetació ben desenvolupada, els de coloració normal viuen en la resta de la zona, fins i tot en àmbits rurals urbanitzats.
En aquesta investigació genètica els científics van col•locar paranys de pèl, és a dir, filferros amb els quals l'animal ha de fregar-se necessàriament, per a aconseguir esquers, per als quals s'han emprat sardines en oli, ametles, carronya... Una vegada obtingut aquest material han fet l’estudi molecular d’aquest en el laboratori per a comparar l'estructura genètica d'animals dels exemplars negres i els vermells.
Les conclusions són que ni constitueixen una espècie diferent ni tan sols una altra raça, només, una varietat. Amb l’estudi de l'ADN mitocondrial d’un gen associat al color del pelatge en una seqüència d’aproximadament 400 dels seus parells de bases, només van trobar una diferència concreta en una única d'aquestes bases.
L'origen d'aquest canvi respon, segons creuen els investigadors, a una mutació d'origen espontani, ja que la puresa ambiental de l'àrea de protecció integral descarta les provocades artificialment, per exemple per residus tòxics. Confien a dur a terme en el futur un projecte que permeta ampliar l'estudi per a detallar les diferències en el genoma d'individus de les dues poblacions.
 |
 |
