La Universitat d'Alacant no troba diferent risc de mortalitat infantil durant parts assistits a casa o en l'hospital. Actualitat Universitària

La Universitat d'Alacant no troba diferent risc de mortalitat infantil durant parts assistits a casa o en l'hospital

Alacant, 3 de juliol de 2012

La Universitat d'Alacant no troba diferències estadísticament significatives en relació amb la mortalitat perinatal (del fetus o el nounat) entre els parts únics amb assistència sanitària a terme, hagen sigut en domicili particular o en centre sanitari. Aquest estudi s'ha realitzat sobre les dades corresponents a Espanya entre 1995 i 2009.

Aquesta anàlisi ha sigut duta a terme per un grup d'investigadors encapçalat pel professor de Sociologia de la Salut de la UA Raúl Ruiz Callat, i en el qual també han participat l'antropòleg Fidel Romero Salord i la ginecòloga Alicia Fontanillo, d'EDUCER, un equip multidisciplinari en l'àrea del naixement i criança. El treball ha sigut publicat recentment en la revista internacional Infermeria Comunitària.

Assenyalen els autors que les dades de l'Institut Nacional d'Estadística mostren que "quan s'han donat tres condicions bàsiques de seguretat en el naixement: unicitat (un només fetus), embaràs a terme i assistència sanitària, el desenvolupament del part en l'entorn domèstic no ha estat associat a un major risc per a la supervivència del fetus o del nounat (en les primeres 24 hores de vida)". Per a realitzar el seu estudi han manejat el registre de més de 14.600 parts en domicili i 4.716.000 en hospital. En els primers casos va haver-hi 1,57 morts per cada mil casos i, en el segon, 1,60.

Precisa Raúl Ruiz que els parts en domicili no solament es produeixen per impossibilitat d'arribar a temps a l'hospital o per ocórrer en ambients d'exclusió social, sinó que a voltes també és una opció prevista i adoptada voluntàriament. En aquests casos amb freqüència es deu a una inclinació a tornar a usos tradicionals, i sol ser seguida per persones de nivell socioeconòmic superior a la mitjana. Aquesta pràctica, assenyala Raúl Ruiz, registra en l'actualitat una tendència creixent en països de major nivell de desenvolupament, com Canadà o del nord d'Europa. "En els últims anys -es llig en aquest treball- varis estudis han confirmat que, en diversos països desenvolupats, els parts de baix risc planificats a casa són tant o, fins i tot, més segurs que els parts de les mateixes característiques planificats en centres sanitaris".

Indiquen els autors que el seu estudi hauria de ser pres en consideració pels pares, els professionals i les institucions en la presa de decisions sobre el lloc idoni en cada cas per a l'atenció al part. Adverteixen, no obstant açò, que les seues conclusions han de ser adoptades amb prudència, per possibles biaixos estadístics deguts a circumstàncies tals com, per exemple, la possibilitat que, en molts dels casos de naixements improvisats a casa, els professionals de la salut que acudeixen al domicili no estan especialitzats en obstetrícia i arriben, no a l'inici del part, sinó en una fase avançada en la qual ja no és viable el trasllat a l'hospital. O, al contrari, que no incorporen degudament les dades de parts inicialment planificats a casa i que, finalment, conclouen en l'hospital, bé per decisió dels pares, bé per prescripció del professional sanitari que els atén durant el treball de part.