Actualitat UniversitàriaActualitat Universitària
 |
| Malles de deformació en 2D |
Alacant, 21 juny de 2012
Un laboratori de la Universitat d'Alacant guarda acuradament classificats entre 50.000 i 60.000 models de dents d'éssers humans i dels seus antecessors en l'evolució genètica. L'objectiu d'aquest registre és servir de base de dades per a estudis antropològics sobre l'espècie, els orígens d’aquesta i la diversitat de poblacions passada i present.
El laboratori està dirigit per Alejandro Romero, professor de Biotecnologia i director d'un grup d'investigació que fa estudis antropològics basats en col·leccions de rèpliques de dents de tot el món i de totes les èpoques, des d'homínids de fa centenars de milers d'anys a grups humans actuals de característiques pròpies o en risc d'extinció. El laboratori forma part del Departament de Biotecnologia que dirigeix el catedràtic Joaquín de Juan.
"Les dents revelen la nostra història evolutiva", assenyala Alejandro Romero. Aquest científic, que treballa actualment en un projecte amb universitats nord-americanes i la prestigiosa revista i productora de documentals National Geographic, explica que les peces dentals tenen un avantatge sobre la resta dels ossos pel que fa a la seua conservació: estan coberts d'esmalt, un mineral natural amb una duresa semblant al quars, fet que els preserva millor de la destrucció o durant la fossilització.
Per als investigadors les característiques morfològiques de la dent són reveladores en els estudis de la diversitat humana, fruit d'una evolució que es va iniciar fa 6 o 7 milions d'anys quan es va separar la branca de primats que, després de diferents tipus d'homínids, donaria origen al gènere homo i aquest a l'espècie homo sapiens.
ANCESTRES HUMANS
No obstant això, des que els ancestres de l'ésser humà es van dispersar partint d'Àfrica per la resta dels continents, el temps i l'adaptació al medi han introduït modificacions anatòmiques, fisiològiques i genètiques en l'home modern. I és Àfrica el continent que segueix conservant la major varietat humana. En l'extrem oposat està Europa, on la barreja genètica des de fa molt de temps dificulta estudis d'aquest tipus.
En les prestatgeries del laboratori d'Alejandro Romero s'acumulen motles de peces dentàries d'uns 200 tipus de poblacions diferents, algunes amb noms familiars per al gran públic, per exemple mongols, aborígens australians o pigmeus de diferents regions, però d’altres que no ho són tant, com negrets de Filipines o andamanesos. Algunes encara avui no s'han extingit i conserven puresa de trets, aborígens o societats de caçadors-recol·lectors als quals "encara no ha arribat la Coca-Cola", com descriu gràficament, i que mantenen un aïllament que ha impedit l'intercanvi de gens amb individus d'altres poblacions. Altres motles els han obtingut els membres de l'equip en museus i altres institucions de diferents parts del món que conserven col·leccions dels segles XVIII i XIX de fòssils i de tipus humans actualment extingits o que han diluït la seua singularitat. De vegades, les normes de protecció sobre individus vius de poblacions en risc d'extinció són tan rigoroses que els investigadors prefereixen obtenir els motles de col·leccions ja existents a afrontar les complicacions administratives que impliquen prendre-les de les persones vives.
TÈCNIQUES ODONTOLÒGIQUES
Per a un especialista la forma i la grandària d'una dent és reveladora tant en termes genètics com fisiològics, anatòmics i fins i tot culturals: hi ha societats en què es llimen les dents per motius ornamentals o per a facilitar el procés de descarnar animals. Així mateix, les abrasions i els trencaments d’aquestes poden donar pistes importants sobre hàbits o sobre l'entorn; de fet Alejandro Romero forma part d'un grup d'investigadors especialitzats en microdesgastament dental.
Els motles es fan utilitzant tècniques i instrumental comuns d'odontologia, del quals s'obté el negatiu que després serà positivat en el laboratori. Usen resina de dos tipus: de poliuretà, més barata, i epoxídica, considerablement més cara, però que permet tractaments especials, com la metal·lització superficial per al seu estudi amb microscopi electrònic.
Un pas subsegüent és descriure digitalment els models. Per a la seua imatge en dues dimensions utilitzen una càmera fotogràfica; després aquesta imatge és tractada amb mètodes de morfometria geomètrica, una tècnica que uneix la biologia i la geometria. En la representació digital dels queixals les cúspides i els solcs de la corona són particularment definitoris de la forma. La situació dels diferents punts de referència es transforma en coordenades bidimensionals a partir de les quals un programa informàtic traça una malla de deformació per a permetre les comparacions numèriques entre les diferents peces. Assenyala Alejandro Romero que el futur, no obstant això, està a generalitzar la digitalització en tres dimensions, una pràctica més laboriosa i que exigeix instrumental més complex. Així, qualsevol investigador podrà tenir un accés immediat a través de la xarxa als models que conserven els seus col·legues de qualsevol part del món.
 |
| Models en 3D |
