L’assentament en aquesta fase ofereix una organització tripartida, diferenciant-se diversos sectors:
el més occidental, on s’ubica el poblat pròpiament dit, apareix rodejat per una muralla que recorre el seu perímetre. Alberga dues zones de diferent funcionalitat: l’àrea civico-religiosa, on es localitza la mesquita, clara articuladora de l’espai, a més d’altres edificis exempts, i, cap a l’oest, una àrea de vivendes on s’han identificat tres barris configurats per diverses estances adossades. Finalment, una xicoteta torre de vigilància en la part més elevada del turó, situada en l’extrem oest de la zona en forma d'altiplà.
cap a l’est, trobem un recinte rodejat per un potent mur, que s’ha identificat com un albacar. Ocupa una posició intermèdia, quedant adossat al poblat, per la qual cosa presenta dos accessos que permeten el trànsit entre les distintes zones.
la part més oriental es configura com una zona delimitada, cap al nord, per les espectaculars defenses preromanes, que encara conservarien gran part del seu alçat, mentres que, cap al sud, uns tallats verticals completarien la seua defensa natural. L’àrea es destinaria a alguns dels serveis derivats de les activitats quotidianes, amb abundants sitges-fematers i diverses plaques de llar, destacant la presència d’un edifici de gran solidesa alçat sobre les restes de l’antiga cisterna preromana, ja amortitzada en aquesta etapa.
Finalment, a extramurs, una zona de possible raval en la vessant sud i una zona d’encerclats en la nord, on es localitza, igualment, una espectacular cisterna, el “Pozo de los Moros”, possiblement encara en ús, completarien la seua organització.