Memòria Universitat d'Alacant 2007-08Memòria Universitat d'Alacant 2007-08
Elías Díaz García
Ernesto Garzón Valdés
Eugenio Bulygin
Robert Alexy
Elías Díaz García va néixer a Santiago de la Pobla, Espanya, en 1934. És catedràtic emèrit de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Madrid i director de la revista Sistema des de la seva fundació en 1973. Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctor per la de Bolonya (Itàlia), va seguir diversos cursos amb el professor Aranguren en la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense i va ampliar després estudis en les Universitats de Friburg i Munich. Entre els seus mestres es troben els professors Joaquín Ruiz-Giménez, Enrique Tendre Galván, José Luis L. Aranguren, Renato Treves i Norberto Bobbio. Va ser membre de l'equip fundador de la revista Quaderns per al Diàleg en 1963. En aquest temps va formar part dels grups universitaris intel·lectuals en l'oposició democràtica al règim franquista, havent de comparèixer en dues ocasions a causa de les seues publicacions davant el Tribunal d'Ordre Públic, i sent detingut i confinat durant l' "estat d'excepció" de 1969. Va ser assessor de la Comissió Constitucional del PSOE i Director del Centre d'Estudis Constitucionals, així com Premi "Pablo Iglesias" de Ciències Socials (1984) i Premi Castella-Lleó de Ciències Socials i Comunicació (1986). Ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat Carlos III de Madrid (2002), per la Università degli Studi de Milà (2006) i per la Universitat de Granada (2007). La seua labor intel·lectual s'ha centrat en dues grans àrees temàtiques: d'una banda, problemes de filosofia política (fonamentalment l'Estat social i democràtic de Dret) i de filosofia jurídica i ètica (teoria del dret, teoria de la justícia i drets humans); d'altra banda, la història de les idees socials i polítiques de l'Espanya contemporània (segles XIX i XX). Ha publicat nombrosos assajos, articles i col·laboracions en revistes i obres col·lectives; entre els seus llibres poden destacar-se Estat de Dret i societat democràtica (1966), Sociologia i Filosofia del Dret (1971), Legalitat-legitimitat en el socialisme democràtic (1978) i Els vells mestres. La reconstrucció de la raó (1994).
Ernesto Garzón Valdés va néixer a Còrdova, Argentina, en 1927. Va realitzar estudis de Dret en la Universitat Nacional de Còrdova (1945-50), i estudis de filosofia general, filosofia del Dret, sociologia i història de l'art en diferents universitats com les de Lovaina, Brussel·les, Madrid, Munich, Bonn o Colònia (1949-64). En 1967 va obtenir el títol de Doctor en Dret per la Universitat Nacional de Còrdova (Argentina). Va pertànyer al servei exterior argentí com agregat cultural i ministre plenipotenciari en l'Ambaixada Argentina a Bonn, fins que en 1974 va ser expulsat de la carrera diplomàtica. En 1985 es va reintegrar com Ambaixador extraordinari i plenipotenciari, renunciant en 1987 per dissentir de la política de drets humans del president Alfonsin. Ha rebut diversos premis i condecoracions com la Medalla Goethe (1986), el premi Konex (1996), el títol de Comendador de l'Ordre de San Carlos (Colòmbia, 1972), Comendador de l'Ordre al Mèrit (Itàlia, 1973), o la Gran Creu al Mèrit (República Federal d'Alemanya, 1972). Ha estat professor en nombroses universitats i centres d'investigació d'Europa i Amèrica. Entre les seves publicacions destaquen els llibres El concepte d'estabilitat dels sistemes polítics (1987), Dret, ètica i política (1993) i Institucions suïcides (2000), així com uns dos-cents articles sobre temes ètics, jurídics i polítics. La seva obra com traductor és molt àmplia i compte amb més de setanta obres de filosofia jurídica, política i ètica. És doctor honoris causa per les universitats de València, Hèlsinki, Nacional del Litoral i Nacional de Còrdova (Argentina). És coeditor o membre del consell assessor de diverses publicacions entre les quals destaquen Anàlisi filosòfica (Argentina), Archiv für Rechts- und Sozialphilosophie (Alemanya), Biblioteca d'Ètica, Filosofia del Dret i Política (cofundador, Mèxic), Doxa (Espanya), Isonomia (Mèxic) i Law and Philosophy (Holanda). En 2003 les universitats mexicanes Lliure de Dret, Autònoma de Mèxic, l'Institut Nacional de Ciències Penals i l'Institut Tecnològic Autònom de Mèxic van crear la "Càtedra Ernesto Garzón Valdés".
Eugenio Bulygin va néixer en Jarkov, URSS (actualment Ucraïna), en 1931. Va obtenir el títol de llicenciat en Dret i el de Doctor en Dret i Ciències Socials en la Universitat de Buenos Aires (1953-63). Va realitzar estudis de postgrau en les universitats de Colònia, Bonn i Oxford, amb els professors O. Klug, H. Welzel i H.L.A. Hart, respectivament. A més de catedràtic i professor emèrit de la Universitat de Buenos Aires, ha estat també investigador del Consell Nacional d'Investigacions i Tècniques d'Argentina i professor de les universitats Nacional de La Plata, Universitat del Museu Social Argentí, Universitat del Centre d'Alts Estudis de Ciències Exactes, i Universitat Torcuato Digues Tella. Ha estat professor visitant, entre unes altres, en les universitats Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), Tel Aviv (Israel), Pompeu Fabra (Barcelona), Institut Tecnològic Autònom de Mèxic, Acadèmia de Dret Internacional de L'Haia (Holanda), Universitat de Temuco (Xile), Autònoma de Barcelona, i Carabobo (Veneçuela). Entre els seus treballs destaquen els llibres, publicats al costat de Carlos I. Alchourrón, Normative Systems (1971), Introducció a la Metodologia de les Ciències Jurídiques i Socials (1975) i Anàlisi Lògica i Dret (1991); així com més de cent articles sobre temes jurídics i filosòfics i diverses compilacions i traduccions a l'espanyol. La seva obra ha contribuït a portar a terme una renovació metodològica en l'àmbit jurídic, introduint eines formals idònies i sofisticades per a la identificació i solució dels problemes de la ciència jurídica. Reconegut amb el premi Konex i el premi Humboldt, va anar també nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Badia Blanca (Argentina) en 2007. Ha estat Degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires, Jutge de la Càmera Nacional d'Apel·lacions en el Civil i Comercial Federal (Argentina) i president de l'Associació Internacional de Filosofia Jurídica i Social (IVR).
Robert Alexy és catedràtic de Dret Públic i de Filosofia del Dret de la Universitat Christian-Albrechts de Kiel, Alemanya. Va néixer el 9 de Setembre de 1945 en Oldenburg (Alemanya). En 1968 va començar a estudiar Dret i Filosofia en la Universitat Georg-August de Gotinga. L'especialitat de Filosofia la va estudiar, sobretot, amb Günther Patzig. En 1973, després del primer examen d'Estat, va treballar fins a l'any 1976, en la seva tesi de doctorat: "Teoria de l'argumentació jurídica". Ho va fer gràcies al suport de la Studienstiftung donis Deutschen Volkes. Per aquest treball, publicat per primera vegada en 1978, va rebre el premi de filologia històrica de l'Acadèmia de la Ciència de Gotinga. En 1976 va començar la pasantia per a futurs funcionaris jurídics, concloent en 1978 el seu segon examen d'Estat. A partir de llavors i fins a 1984 va ser assistent de Ralf Dreier en la Càtedra de Teoria General del Dret de Gotinga. En 1984 es va habilitar per a una càtedra en les especialitats de Dret Públic i Filosofia del Dret en la Facultat de Dret de la Universitat de Kiel, amb un treball sobre la teoria dels drets fonamentals. Des de 1991 és membre ordinari de la societat de les ciències Joachim Jungius d'Hamburg i va anar, de 1994 a 1998, president de la secció alemanya de l'Associació Internacional de Filosofia del Dret i Filosofia Social (IVR). Ha impartit cursos i conferències en nombroses universitats d'Europa i Amèrica. Entre les seves contribucions destaquen: "Teoria de l'argumentació jurídica" (1978), "Teoria dels drets fonamentals" (1986) i "El concepte i la validesa del Dret" (1992). La seua obra, traduïda a tretze llengües, ha exercit una gran influència en el pensament jurídic contemporani; en particular poden destacar-se els seus plantejaments sobre els principis jurídics i sobre la ponderació, assumits per la jurisprudència de nombrosos tribunals constitucionals.
