Oficina del RectorOficina del RectorAl llarg de dos dies i mig, dies intensos i plens d'estímuls, hem discutit els aspectes multidimensionals i les oportunitats que obrin les migracions internacionals afavorint alhora, els objectius individuals dels immigrants i els avantatges, tant per als països d'acollida com per als d'origen, dins la nova i inevitable era de la mobilitat, la qual, segons Nacions Unides, és la segona etapa de la globalització.
Tres àgores simultànies, dos taules rodones, dos tallers sobre experiències i bones pràctiques de codesenvolupament, més de 60 ponències, 14 conferències invitades i 10 intervencions d'experts en migracions i codesenvolupament en les taules rodones ens han permès debatre sobre l'impacte de les migracions internacionals en el desenvolupament econòmic i social; la centralitzat de les polítiques públiques de ciutadania com un pas cap a la integració total dels emigrants o com una fase transitòria en les seues vides; sobre la importància de les remeses i altres formes d'intercanvi social i cultural, així com alçar un balanç sobre les polítiques de codesenvolupament, un concepte, com hem vist, seminal i discutit, que, si més no, hauria d'inspirar-se en la mateixa experiència migratòria europea per a extraure lliçons polítiques útils per al futur.
Els espanyols, o els italians, els irlandesos, els portuguesos o els grecs, que en els anys de la postguerra i abans de la crisi que es va iniciar en els setanta van emigrar als països més pròspers d'Europa, i que van tornar al seu lloc de partida amb prou per a començar un xicotet negoci o una nova vida van fer una doble contribució: van ajudar els països que els van acollir i després els seus propis països, a més d'haver coadjuvat a transformacions polítiques, socials i culturals, no per intangibles de menor substància.
Hui, de fet, tots aquells països han deixat de ser centres d'emigració per a convertir-se en receptors nets d'immigrants, també dels països a què antany s'emigrava. No sols, doncs, és motiu d'esperança que les tendències es puguen revertir, sinó que hi ha bones raons per a sostindre que, amb cada ocasió que s’han ampliat els impactes migratoris, la incorporació de nous contingents s'ha absorbit amb rapidesa i èxit, creant les condicions perquè els països menys afortunats prosperen amb el suport d'una generació d'emigrants que, primer, transferixen recursos al seu lloc d'origen i, després, puguen tornar-hi, si així ho desitgen, sense minvar el benestar i la riquesa de les àrees ja pròsperes.
Permeteu-me, finalment, que, sense replicar les conclusions que ja s'han presentat aquest matí, subratlle unes poques resolucions essencials. Primera, que les migracions internacionals són un fenomen en ascens -quasi 200 milions de persones-, no sols dels països en desenvolupament als desenvolupats, sinó entre els països en desenvolupament, convertint-se en un component decisiu del desenvolupament econòmic i social en tots dos termes de l'equació migratòria. Segona, que per a que les migracions complisquen un paper positiu en els països de destí i en els d'origen és necessari implementar adequades polítiques migratòries, que inclouen des de mesures d'integració en els béns públics fins a la protecció dels drets laborals i dels grups més vulnerables, com ara les dones –qui són quasi la meitat del total mundial d'immigrants- i els menors. Tercera, en fi, que les migracions no poden substituir el desenvolupament dels països emissors, a pesar que no hi ha desenvolupament sense mobilitat humana i que el desenvolupament relatiu, a curt i mitjà termini no reduïx la taxa de mobilitat, ara bé, la incrementa.
Resulta urgent, en conseqüència, que les autoritats presten atenció als beneficis mutus que pot reportar la migració i que, en comptes de desplaçar els problemes a altres instàncies, actuen ràpida i concertadament per a evitar la immigració il•legal, les discriminacions, el renàixer del racisme de baixa intensitat, la deslegitimació dels poders públics i la consolidació del poder de les xarxes delictives.
Senyores i senyors:
En la clausura del II Congrés Internacional de Cooperació al Desenvolupament, i en nom de la Universitat d'Alacant, a qui és un honor representar, els agraïsc la seua activa participació i l'interés mostrat per les activitats del Congrés.
Vull també donar les gràcies a la professora Lourdes Benería, que, amb circumstàncies personals gens fàcils, ens ha brindat una excel•lent conferència de clausura i ha afrontat un llarg i fatigós viatge en compliment dels compromisos adquirits.
Desig, finalment, subratllar la inestimable col•laboració de les nostres Caixes d'Estalvi en el desenvolupament del Congrés, i reconèixer l'impuls decisiu de la Generalitat Valenciana, representada per la Secretària Autonòmica de la Conselleria d'Immigració i Ciutadania, que espere done continuïtat a iniciatives com la complida en aquestos dies d'intens treball i de col•laboració entre l'administració i les universitats públiques valencianes.
Moltes gràcies.
