Devuélveme la Voz

El projecte nacionalista espanyol del franquisme concebia a Espanya com una realitat homogènia, per la qual cosa calia eliminar tot tret d'heterogeneïtat, ja fóra política, ideològica, identitària o cultural. Per açò, cultures i llengües com la gallega, la catalana i la basca, van ser condemnades a la marginalitat. I si bé entre finalitats dels anys quaranta (1946) es començava a tolerar la publicació de llibres i més tard revistes (1959) en el que es definia com “llengües vernacles” (en contraposició a les etapes anteriors, de feroç repressió lingüística i cultural), l'única llengua oficial reconeguda per la dictadura era el castellà.

D'altra banda, els elements culturals propis de les diferents “nacionalitats” històriques, van ser tolerats únicament com a part del variat folklore del que, suposadament, constituïa l'essència de de "lo español". Un folklore, evidentment, tergiversat, manipulat, i privat del seu caràcter reivindicatiu i identitari, transformat en producte de consum de masses, i utilitzat com una forma més de desmobilització social, pràcticament equiparable (salvant les distàncies) al panem et circenses romà.

Va haver-hi tres camins (sovint entrecreuats) per al desenvolupament d'aqueixes cultures i aqueixes llengües. Els dos primers resulten evidents: l'exili i la clandestinitat, sent el tercer el tractar d'aprofitar les estretes lleres legals. Al País Basc, on la cultura estava escindida entre la basc-espanyola i l'etno-euskaldún (FUSI, 1999), l'ús de la llengua es va convertir en símbol polític de la resistència, i l'activitat cultural interior es va refugiar precisament en certes institucions, associacions i manifestacions de naturalesa cultural i folklòrica, com també recreativa i fins i tot esportiva, amb fort suport de prominents sectors del clergat basc (RIQUER, Borja de, 2010). No cal oblidar en aqueix aspecte que les xarrades del Pare Olaso (pseudònim del sacerdot basc exiliat Alberto Onaindía) van ser un dels actius principals de “Ràdio París” entre 1946 i 1957. I de fet, es calcula que va haver-hi un total de 16 sacerdots bascos afusellats per les tropes de Franco durant la guerra civil, acusats d'activitat política nacionalista.

Durant els anys seixanta, i sota la direcció d'André Camp, “Ràdio París” va desenvolupar emissions en català, gallec i basc. En aqueix context, i amb clara confluència entre exili, clandestinitat i manifestacions culturals “tolerades” pel règim, van aparèixer igualment en “Radio París” gran nombre d'emissions, orientades a difondre i enfortir la identitat nacional del poble basc en el seu conjunt (incloent al País Basc Francès), sempre en un sentit antifranquista. El programa “Irrintzi: de París al Poble Basc a tot el món” va ser un dels exemples més clars, però no l'únic. Així, va haver-hi emissions gravades a banda i banda dels Pirineus sobre:

-El Moviment Coral Basc, l'origen del qual es remunta al segle XIX: Cor Etorki, Presentació cor basc Etorki a Paris, cor basc, txistu, Coral Irunesa de Càmera, Coral Santa Cecilia de San Sebastian, Agrupació Coral de Càmera de Pamplona. També podem destacar el cèlebre Eresoinka (Cor Nacional Basc), creat per Gabriel Olaizola Gabarain en 1937 per ordre del Lehendakari José Antonio Aguirre, que va funcionar durant la guerra i des de l'exili a manera de resistència cultural.

-La tamborrada donostiarra, de significat original militar: Irrintzi III, Jornades turítico gastronòmiques del sud-oest de França en Biarritz I i II

-El Bertsolarisme, forma de poesia oral tradicional de caràcter improvisat: concurs de berstolaris bascos a París i bertsolaris en el restaurant.

Totes elles manifestacions culturals folklòriques dotades d'una gran càrrega política nacionalista solapada.

De la mateixa manera, es va informar detalladament de qualsevol activitat celebrada a França relacionada amb el País Basc, sempre amb un transfondo polític identitari, com per exemple:

-El cinquanta aniversari de la Societat Euskalduna de París: 50 aniversari de la Societat Euskalduna de París I i II

-El cinquanta aniversari de l'Acadèmia Basca: 50 aniversari de l'Acadèmia Basca

-Festa d'exaltació de la llengua i valors bascos, que bé podria pertànyer a qualsevol dels actes anteriors: Festa d'exaltació de la llengua basca

-Representació de Matalas, pastoral basca, sobre la figura d'un heroi que per al nacionalisme basc va defensar els interessos d'Euskal Herria: Matalas

Cal tenir en compte a més que el propi Julián Antonio Ramírez estava molt lligat al País Basc. Havia nascut a San Sebastián, s'havia format allí, havia combatut en el front Nord durant la guerra civil, i coneixia l'idioma a la perfecció. Si ben mai es va identificar amb l'independentisme.

Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. Fonoteca