Devuélveme la Voz

Amb l'ascens del general De Gaulle al poder de 1958, França va iniciar una política de "grandesa" en el qual les emissions internacionals de l'ORTF jugaven un paper fonamental. El propi De Gaulle coneixia el poder de la ràdio com a mitjà de propaganda de primer ordre. Ell mateix va poder comprovar-ho durant la II Guerra Mundial, amb el seu famós discurs de 22 de juny de 1940, transmès per la BBC britànica, en el qual cridava a la resistència de França contra la invasió alemanya. Per aquest motiu les emissions a l'estranger reberen sucós finançament, entre elles, naturalment, les emissions en castellà, conegudes popularment com a "Radio París", que coneixeria una nova etapa d'esplendor.

El nou director, André Camp, fill de l'hispanista Jean Camp, havia substituït a Christian Ozanne al capdavant d'aquestes emissions, i sota la seua adreça, no solament van començar les emissions cap a Llatinoamèrica, sinó també es va procedir a la creació d'emissions en altres llengües peninsulars, especialment en gallec, basc i català. Un element francament important, i de per si mateix oposat al franquisme, doncs si bé a la fi dels anys cinquanta es començava a tolerar la publicació de llibres i revistes en el que es definia com a "llengües vernacles" (en contraposició a les etapes anteriors, de feroç repressió lingüística i cultural), l'única llengua oficial reconeguda per la dictadura era el castellà, i els elements culturals propis de les diferents "nacionalitats" històriques, tolerats únicament com a part del variat folklore del que, suposadament, constituïa l'essència de "tot l'espanyol". Un folklore, evidentment, tergiversat, manipulat, i privat del seu caràcter reivindicatiu i identitari, transformat en producte de consum de masses, i utilitzat com una forma més de desmobilització social, pràcticament equiparable (salvant les distàncies) al panem et circenses romà.

En aqueix context van aparèixer en "Radio París" programes com "Irrintzi: de París al Pueblo Vasco en todo el Mundo", orientats a difondre i enfortir la identitat nacional del poble basc en el seu conjunt (incloent al País Basc Francés), sempre en un sentit antifranquista. De fet, es tractava d'un programa trilingüe, en castellà, basc i francès. El propi terme Irrintzi defineix un crit tradicional d'origen probablement pastoril, propi dels bascos, empleat tant en la batalla, com en ritus i celebracions de tot tipus. Un crit estrident i perllongat, amb el qual s'iniciava la sintonia del programa. No cal oblidar que el propi Julián Antonio Ramírez estava molt lligat al País Basc, doncs havia nascut en ell (era donostiarra), s'havia format allí, havia combatut en el front nord durant la Guerra Civil, i coneixia l'idioma a la perfecció, si ben mai es va identificar amb l'independentisme.

Entre els fons de "Radio París", es conserven un total de cinc emissions (I, II, III, IV i V), datades entre 1960 i 1964, referides a elements identitaris del País Basc: sobre la seua història, la seua cultura, els seus personatges més il·lustres, el seu folklore, el seu idioma i la seua literatura... D'altra banda, també es conserva el guió d'una de les emissions, de gener de 1961, que encara que no es corresponga amb cap dels enregistraments, sens dubte constitueix un exemple fonamental que permet aprofundir en la dinàmica del programa.

Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. Fonoteca