Devuélveme la Voz

En la seua faceta novel·lística, Miguel Delibes (1920-2010) està considerat com un dels mestres de la Generació de 1950, i de la literatura espanyola en general. Llicenciat en Comerç (càtedra que ocuparà anys més tard), va iniciar la seua carrera en l'entorn periodístic de 'El Norte de Castilla', del que arribaria a ser director (entre 1958 i 1963). Va ser membre de la Real Acadèmia Espanyola des de 1975 fins a la seua mort. La seua primera novel·la, 'L'ombra del xiprer és allargada', va obtenir el Premi Nadal de 1947, encara que la majoria d'experts asseguren que va ser el seu tercer treball publicat, 'El camí', de 1950, el que plasma realment l'estil que li serà característic: auster, castellà, formalment senzill però de gran profunditat. Durant la dècada dels cinquanta va ser molt prolífic, fins a quasi publicar un llibre per any, de manera que en la data de la gravació (1961) ja comptava amb almenys dotze novel·les publicades. Un any més tard, i després de la publicació de 'Les rates', es va rodar la primera de les adaptacions cinematogràfiques d'una de les seues obres, 'El camí', dirigida per Ana Mariscal.

Al juny de 1963, a causa de continus enfrontaments amb el Ministeri d'Informació i Turisme (ja en l'etapa de Manuel Fraga Iribarne), va presentar la seua dimissió com a director de 'El Norte de Castilla'. Després d'exercir com a professor de Literatura en la Universitat de Maryland (Estats Units), va començar la seua redacció de 'Cinc hores amb Mario' -res menys que un monòleg de 27 capítols-, publicada poc després de l'aprovació de la Llei de Premsa i Impremta de 1966. Una obra que va marcar profundament el panorama novel·lístic posterior: el seu plantejament va sorprendre profundament als crítics, en una dècada en la qual les preocupacions estilístiques i l'experimentació transcendeixen l'ètica del missatge. Molts consideren aquest llibre com un pont entre la generació del mig segle, i la coneguda com la Generació del 68 (encara que els orígens de la mateixa foren anteriors). El retrat de la societat rural castellana (un món agonitzant, presa del desenvolupisme tecnocràtic) serà pràcticament el 'leiv motiv' de tota la seua novel·lística, sempre impregnada de dades i experiències biogràfiques.

Encara que li va tocar combatre contra l'Estat Republicà en les files de l'exèrcit rebel, el seu compromís cultural i social li va portar a postures dissidents amb el franquisme, com proven entre altres coses les seues col·laboracions en premsa de cort "progressista", sorgides al llarg de la dècada dels seixanta. De fet, va ser fonamental el seu reportatge "Viatge a Txecoslovàquia", realitzat arran d'un viatge personal durant la "Primavera de Praga". Publicat en 'TRIUNFO' al llarg de sis números, i editat poc més tard en forma de llibre, aquest text constituia en definitiva una crítica vetlada al propi desenvolupisme tecnocràtic, i una defensa d'una societat més lliure i més justa, de cort socialitzant:

"(...) Mire vostè, si el progrés d'una societat ho mesura vostè pel neó, el consum de gasolina o el strip-tease, caldrà admetre que occident ha guanyat la partida, ja que els automòbils en circulació, els lluminosos i les senyoretes que es desvesteixen en públic, en els països capitalistes són, en efecte, d'una altra qualitat, d'una qualitat, diríem, més refinada i incitant que en l'altre costat. Açò és obvi. Però també pot succeir que (...) siguen [aqueixos] precisament els símbols més ostensibles de la idolatria i la decadència d'occident. He de dir-li que si el progrés és açò, caldrà reconèixer que el socialisme és rematadament dolent o, si més no, pitjor que el capitalisme. Mes, jo dubte molt que l'índex de progrés d'una societat puga recolzar-se sobre uns fonaments tan menyspreables" (TRIUNFO, 25-05-1968).

Vegeu l'altra gravació amb una entrevista a Miguel Delibes.

Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. Fonoteca