Devuélveme la Voz

La labor de llibreters i editors espanyols exiliats a Mèxic i Argentina va ser molt intensa i fecunda. Però a França (seu del Govern Republicà en l'exili), les condicions van ser més complicades. El gruix de l'exili intel·lectual es va refugiar a Llatinoamèrica; a França, els problemes financers, l'estada obligada en els camps de refugiats i l'esclat de la II Guerra Mundial, van ser obstacles molt adversos. I com a factor determinant, estava la barrera idiomàtica. Acabada la contesa mundial, les perspectives eren millors, encara que les condicions polítiques a França van ser canviants, amb etapes de gran connivència entre el govern francès i el franquisme. Malgrat tot, va haver-hi llibreries i editorials espanyoles en l'Hexàgon (com també revistes), l'activitat de les quals en la resistència política i cultural contra el franquisme va tenir gran transcendència. Empreses creades generalment per iniciativa privada, amb l'objectiu de soscavar els fonaments ideològics de la dictadura a Espanya, rescatant i integrant les diferents tradicions republicanes, i donant veu a la dissidència interior, utilitzant com a via comercial principal el mercat clandestí espanyol (sense oblidar les exportacions a Llatinoamèrica). Van exercir així de pols d'atracció i d'altaveu, tant per a la dissidència interior, com per a l'exili de tots dos costats de l'Atlántico. Sent les principals Éditions Hispà-américaines (de Juan Andrade i Amadeo Robles), Rode Ibèric (del llibertari José Martínez), la Col·lecció Ebre (del PCE) i Edicions Catalanes. Sense oblidar, és clar, la pròpia Librairie Espagnole de París, d'Antonio Soriano (1913-2005), milicià socialista exiliat i membre de la resistència. Va ser cofundador del Centre d'Estudis Econòmics i Socials Tolosa de Llenguadoc-Barcelona, transformat en la Llibreria d'Edicions Espanyoles en Toulousse (1946). En 1947, va fundar la Librairie Espagnole com a tal, ja a París. Una empresa organitzada com a llibreria, editorial, i fòrum cultural i polític de caràcter antifranquista, plural i integrador. L'escriptor i dissident Juan Goytisolo va sintetitzar en un article el que va significar l'existència d'aquesta plataforma de lluita per les llibertats:

“La Llibreria Espanyola d'Antonio Soriano del 72 de la Rue de Seine, va anar durant dècades el punt de cita obligat de tots els exiliats espanyols del 39 i els viatgers de la Península de pas per París: bandejats i visitants àvids de lectures vedadas pel franquisme ens reuníem en ella com en un cafè. La simpatia acollidora de Soriano convidava a la convivència: després de comprar o fullejar les novetats publicades a França o les que arribaven d'Iberoamèrica, prosseguíem la plática en la rebotiga. La llista dels assidus seria larguísima: abastava dues generacions de l'exili republicà i als primers dissidents dels anys cinquanta i protagonistes de l'anomenat "contubernio de Munic". Intercanviàvem allí adreces, notícies, projectes. L'atmosfera amistosa del lloc i la generositat de Soriano eren un element aglutinador de la diàspora intel·lectual hispana (...) La rebotiga de la llibreria d'Antonio Soriano era un fèrtil semillero d'idees, iniciatives i plataformes de discussió literària i política (...)” (GOYTISOLO, Juan, El País, 12-XI-2005).

L'enregistrament de “Radie París” arreplega part d'un reportatge dut a terme per Julián Antonio Ramírez (amic personal d'Antonio Soriano, com a refugiat i resistent), durant la presentació del llibre L'Espanya del segle XIX (1808-1814), de Tuñón de Lara. Es registren les veus d'intel·lectuals molt significatius: el poeta Blas d'Otero, l'escriptor i assagista José Corrals Egea, el ja citat Juan Goytisolo, així com del també escriptor Max Aub, un dels personatges més emblemàtics de l'exili espanyol a Mèxic.

Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. Fonoteca