Devuélveme la Voz

Durant els anys seixanta (del segle XX), França va viure un inusitat interès per la publicació d'obres centrades en la història contemporània d'Espanya, especialment, les que concernien al període de la Guerra Civil. Ara bé, inicialment no es va tractar d'obres escrites per espanyols, sinó per hispanistes de diverses procedències. Itàlia, França, Gran Bretanya, Estats Units, i certs països de Llatinoamèrica van ser pioners en aquest camp. Naturalment, "Radio París" va prestar especial atenció al fenomen, per diverses raons fonamentals: es tractava d'un aspecte amb clara incidència a França, directament relacionat amb Espanya, i amb un component polític (a més de cultural) fonamental, atès que la majoria d'aquestes obres van ser prohibides de forma sistemàtica a Espanya, prohibició que es va mantenir per a moltes d'elles, fins al final de la Transició. Tot apunta al fet que una de les obres pioneres sobre el tema, va ser la publicació a França de l'obra del polític italià Pietro Nenni, publicat per Masperó en 1960. No es tractava d'un llibre acadèmic, sinó un testimoni viu de les experiències de l'autor com a membre de les Brigades Internacionals durant el conflicte. Després van venir els estudis històrics. Es conserven emissions sobre les obres citades a continuació:

No hi ha dubte que l'obra de major transcendència va ser l'edició en francès de 'The Spanish Civil War', d'Hugh Thomas, publicada a principis de la dècada. Hugh Thomas va arreplegar el testimoni deixat per Gerald Brenan i el seu 'The Spanish Labyrinth', i va compondre una de les obres més completes i objectives sobre el conflicte, encara avui considerada obra de referència, motiu pel qual, "Radio París" li va dedicar dues entrevistes al seu autor. Els enregistraments que es conserven són eloqüents sobre aquest tema. 'La crisis española del siglo XX' (publicada en francès com 'La crise espagnole au XXº siècle', París, Fischbacher, 1962), de l'historiador i sociòleg uruguaià Carlos Manuel Rama, col·laborador ocasional de l'emissora, va anar igualment interessant. Es va entrevistar així mateix al polèmic hispanista nord-americà Herbert R. Southworth (molt temut pel franquisme, donada la seua capacitat per a rebatre els mites creats per la seua propaganda), que havia prologat 'La Falange en la guerra de España. La unificación y Hedilla', de l'antic falangista Maximino García Venere, com també es va parar esment a l'hispanista francés Max Gallo, per la seua obra 'Histoire de l'Espagne franquiste' (Paris, Laffont, 1969).

En els setanta, l'interès sobre el tema va prosseguir. En 1970, es va entrevistar a dos hispanistes francesos: Jean Descola, per la seua obra 'Els grans heures de l'Espagne' (del qual es conserva un col·loqui), i Jacques Georgel, autor de 'Le franquisme: Histoire et bilan. 1939-1969' (Paris, du Seuil, 1970). Quant a l'última de les gravacions que es conserven sobre el tema, se centra en Jacques Pinglé, un dels màxims responsables de la reobertura de les relacions franc-espanyoles a finalitats dels anys cinquanta, per la seua obra 'Histoire des espagnols' (Paris, Editions Universitaires, 1975).

Totes aquestes obres (va haver-hi moltes més), juntes i per separat, van tenir una importància fonamental: eren estudis realitzats amb rigor, que rebatien els mites fonamentals del règim de forma inqüestionable. Tant és així, que al maig de 1965, el Ministre Fraga Iribarne es va veure obligat a crear la Secció d'Estudis sobre la Guerra Civil Espanyola del Ministeri d'Informació i Turisme (a càrrec de Ricardo de la Cierva), amb el propòsit fonamental de contrarestar l'efecte d'aquestes obres, buscant fonamentar la propaganda de la dictadura i actualitzar-la en cert grau. Tots aquests enregistraments signifiquen una aportació fonamental per a la reconstrucció de la nostra història i la nostra memòria. Però alhora van tenir en el seu moment una funció interessant i precisa. La majoria d'elles van ser publicades en castellà per les editorials més importants de l'exili a París, sobretot per Ruedo Ibérico, una editorial les publicacions de la qual eren introduïdes a Espanya de forma clandestina, destinades a la dissidència interior. Així, moltes d'aquestes obres ja eren conegudes pels espanyols, abans fins i tot de la seua publicació, gràcies a "Radio París".

Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. Fonoteca