Devuélveme la Voz

El reportatge arreplega l'homenatge que va dedicar la Casa Regional Valenciana de París al pintor José Gumbau, com també l'entrevista realitzada a Francesc Puig Espert en el transcurs del mateix. Dos importants personatges de l'exili valencià pràcticament oblidats, i la memòria del qual cal recobrar:

José Gumbau, va nàixer a Castelló, en 1907, i se li considera vinculat a la "Generació Valenciana dels anys 30". Des d'un principi, va compaginar la seua labor de pintor amb la de retocador de pintures fotogràfiques, i durant el servei militar, va tenir contacte amb intel·lectuals de renom. Durant la República, va ser diverses vegades premiat com a retratista. Quan va esclatar la Guerra Civil, es trobava a Madrid per a ser professor de dibuix. Es va inscriure en l'Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. Simpatitzant de l'anarquisme, es va traslladar a València a instàncies de la CNT, on va organitzar la secció anarquista de Belles arts. Va estar vinculat a tasques importants d'informació, agitació, art i propaganda. (Vegeu també una entrevista a l'artista en l'homenatge al poeta Maximilià Thous i Llorens en 1966)

Una vegada va acabar la guerra, va poder tornar a València, després de complir condemna a la presó. Durant la postguerra va realitzar diversos treballs, encara que va acabar reprenent la pintura, vinculant-se anys més tard al "Grup Parpalló", de renovadors culturals valencians. En 1956 es va marxar a París, a viure amb un familiar exiliat, on va coincidir amb el pintor Eusebio Sempere, iniciant així la seua etapa com a "artista emigrat". A París va aconseguir una gran sèrie de premis artístics, arribant a treballar per a una galeria d'art novaiorquesa. A més, va ser directiu de la pròpia Casa Regional Valenciana de París. Finalment es va traslladar a Marsella, on va pintar i va residir fins a la seua mort, en 1989.

Per la seua banda, Francesc Puig Espert va nàixer a València en 1892. Va iniciar els seus estudis en l'Institut Luis Vives de València, i va ser Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i cofundador del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València. Va col·laborar amb nombroses publicacions valencianes del seu temps. Membre de la societat 'Lo Rat Penat', va arribar a guanyar la 'Flor Natural' dels Jocs Florals en quatre ocasions (1916, 1920, 1921 i 1960). Autor de diverses narracions i relats, va mantenir relacions amb els intel·lectuals més destacats del moment, especialment el polític i novel·lista Blasco Ibáñez. En proclamar-se la II República, va ocupar diversos càrrecs d'importància. Va ser Governador Civil de Soria, de Palència i de Burgos. Iniciada la Guerra Civil, va exercir la Càtedra de Llengua Espanyola de l'Institut Luis Vives de València, arribant a ocupar el lloc de Secretari del centre. A més, va ser President del Cercle de Belles arts.

Acabada la Guerra, va haver d'exiliar-se a França, on va passar inicialment per serioses dificultats, apartat de la política, fins a acabar com a professor de llengua espanyola al 'Lycée Chaptal' de París. Des d'allí va mantenir contacte amb exiliats espanyols i especialment valencians, col·laborant en nombroses publicacions i activitats dels mateixos. Va ser membre de la Unió d'Intel·lectuals Espanyols, i va publicar relats i poemes en valencià. D'altra banda, també va publicar obres de teatre en francès, en col·laboració amb André Camp, 'Li comte Gomara i l'enfant de la barraca', i el llibret d'opera 'Li trésor de Boabdil', amb música de Salvador Bacarisse, que va ser premiat per l'ORTF. Quan li van concedir el premi 'Flor Natural' de 'Lo Rat Penat' de l'any 1960, la Casa Regional Valenciana, en col·laboració amb l'Ateneu Ibero-americà de París, li va dedicar un homenatge, pocs dies abans del dedicat a José Gumbau. Professor, escriptor, poeta i polític de vocació republicana i valencianista, va morir en Asnières-sud-Seine (prop de París), en 1967. (Es conserven dos documents: una poesia signada per ell mateix, de l'homenatge a André Camp en 1966 i una altra poesia que li dediquen en el seu propi homenatge)

Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. Fonoteca