M. Àngels Llorca Tonda. VALENCIANA PROSA

M. Àngels Llorca Tonda

Mª Àngels Llorca Tonda, professora contractada doctora del departament de Filologies Integrades de la Universitat d'Alacant, doctora en Filologia Francesa per la mateixa universitat i Maîtrise en Lettres Modernes per la Univesitat de Paris IV-Sorbonne, és especialista en literatura francesa (segle XVIII, francofonia, medieval). La seua experiència docent en assignatures de literatura francesa medieval l’ha portat a interessar-se, des d’un punt de vista investigador, per la literatura medieval i concretament l’hagiografia.

LLIBRES

(amb Lafarga Maduell, F. i Sirvent Ramos, A.), Le XVIIIe siècle aujourd’hui, Paris, Le Manuscrit, 2011.

El viaje de la teoría literaria de Diderot a través de sus diferentes escritos, València, Institució Alfons el Magnànim, 2007.

CAPÍTOLS EN LLIBRES

«El surgimiento del pensamiento laico en Europa, según Georges de Lagarde», en Aullón de Haro, P. (ed.), Teoría del Humanismo IV, Madrid, Verbum, 2010, p. 387-407.

«La pervivencia de la búsqueda del grial a través de la literatura: de Chrétien de Troyes a Nicholas Wilcox», en Martos, J. L.; Garcia Sempere, M (ed.), L’edat mitjana en el cinema i en la novel·la històrica, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2009, p. 355-363.

«Les effets de réel ou comment mystifier le lecteur dans les contes de Diderot», en Arráez Llobregat, José L.; Ramón Díaz, Carmen; Sirvent Ramos, Ángeles (eds.), Del saber a la vida. Ensayos en homenaje al profesor Francisco Ramón Trives, Alacant, Universidad de Alicante, 2009, 331-339.

«La Religieuse de Diderot o la utilització del diari íntim com a recurs literari», en Diaris i dietaris, València, Denes, 2007, p. 345-352.

«El espacio femenino en los cuentos de Diderot», en Sirvent Ramos, A. (ed.), Espace et Texte dans la culture française, tom I, Alacant, Universitat d'Alacant, 2006, p. 137-146.

«Diderot i Grimm van inventar l’e-mail? El marc epistolar de la crítica literària de Diderot», en Cortés, C.; Espinós, J.; Esteve, A.; Francés, A., Epístola i Literatura, València, Denes, 2004, p. 421-428.

«Mme Riccoboni: touchée par Marianne, blessée par Mme de Merteuil», en La Littérature au Féminin, Granada, Comares, 2002, p. 383-390.

ARTICLES

“Images du dragon dans la littérature hagiographique et dans la littérature profane”, (en procés d’avaluació).

Sophie Albert et Maria Angeles LLORCA-TONDA , «Les autres de l’homme occidental. Questionner les représentations de l’identité et de l’altérité par l’enseignement de la littérature médiévale», Acta Litt&Arts[En ligne], Acta Litt&Arts, Enseigner les textes littéraires par l’axiologie, Perspectives génériques, Littérature médiévale: chansons de gestes et vie exemplaire, mis à jour le : 10/12/2018, URL : http://ouvroir-litt-arts.univ-.

“Una versió catalana de la vida de Sant Eustaqui”, Fabregas, I.; Alonso, A.; Lagarde, Ch. (ed.), Els països catalans i la Bretanya a l’edat mitjana: entorn de la matèria de Bretanya i sant Vicent Ferrer / Les pays catalans et la Bretagne au Moyen Âge : autour de la matière de Bretagne et de saint Vincent Ferrier, Perpignan, Trabucaire, 2014, p. 83-96.

(amb Cámara Sempere, H.) «Relatos hagiográficos de un héroe épico: Guillermo de Tolosa», Cuadernos de investigación filológica, 37-38 (2011-2012), p. 61-96.

«Mixtificación o historia de los retratos recuperados. Traducción de Mystification de Denis Diderot», Anales de Filología francesa, 13 (2005), Universidad de Murcia, p. 249-265.

«Est-elle crédule, est-elle incrédule ou sur le pouvoir de l’imagination chez la femme. Analyse de Mystification de Denis Diderot», La cara oculta de la razón. Locura, creencia y utopía, Universidad de Cádiz, 2001, p. 297-306.