Carme Arronis Llopis, La vida de sancta Catherina de Sena de Miquel Peres, Departament de Filologia Catalana, Universitat d'Alacant, Alacant, 2007, 173 p.
En la literatura catalana medieval es compta amb una àmplia nòmina d'obres hagiogràfiques que evidencia l'interés de la societat medieval envers tot allò considerat sacre, i la València lletraferida de les darreries del XV no n'és una excepció. En aquest context es concreta, a més, l'interés creixent per les vides de determinats sants, com ara la dominica Caterina de Sena. Aquest volum conté l'edició anotada de l'artitzada traducció de la vida de la santa que realitzà el notari valencià Miquel Peres, publicada el 1499, com també l'estudi que analitza alguns dels perquès de la composició: què se sap de l'autor i del seu context, a quin públic s'adreçava, quin trets lingüístics i estilístics caracteritzen la prosa, etc.
Índex: Introducció; I. Aproximació a l'obra i a l'autor: 1. El context valencià de finals del segle XV; 2. L'autor i la seua obra; 3. La vida de sancta Catherina de Sena; II. Edició de La vida de sancta Catherina de Sena de Miquel Peres: La nostra edició; La vida de sancta Catherina de Sena; Bibliografia.
Hèctor Càmara Sempere, La Mare de Déu en el Flos sanctorum romançat, Publicacions de la Universitat d'Alacant, Sant Vicent del Raspeig, 246 p.
En aquest volum l'autor presenta l'estudi i l'edició crítica dels capítols dedicats a la Mare de Déu que apareixen en el Flos sanctorum romançat (Barcelona, 1494), primer testimoni imprés de la traducció catalana de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine (ca. 1264). L'obra, que recull un gran nombre de vides de sants i de festivitats litúrgiques ordenades a partir del calendari cristià, tingué una gran influència en la cultura i la devoció dels darrers segles de l'edat mitjana, fins al punt de convertir-se en l'obra més llegida després de la Bíblia.
Índex: Pròleg; Nota prèvia; Introducció; Estudi: 1) La Legenda aurea de Jacobus de Voragine, 2) La tradició catalana de la Legenda aurea, 3) El Flos sanctorum romançat, 4) La vida de la Mare de Déu en el Flos sanctorum romançat , 5) La present edició, 6) Bibliografia, 7) Edició (1. Nativitat de Crist; 2. Epifania; 3. Purificació; 4. Anunciació; 5. Resurrecció; 6. Assumpció; 7. Nativitat de Maria); Glossari; Annex.
Marinela García Sempere - M. Àngels Llorca Tonda (eds.), Vides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, col. "Symposia Philologica", Alacant, 2012, 207 p.
Aquest volum recull els treballs de vuit especialistes que estudien la literatura hagiogràfica des de diferents àmbits: el de la Filologia espanyola, el de la Filologia llatina i el de la Filologia catalana. El conjunt de les aportacions posa en relleu la riquesa dels textos de les vides de sants medievals i les diferents perspectives d'estudi que s'obrin al voltant de la literatura hagiogràfica: la perspectiva de gènere, l'ecdòtica, la difusió i la recepció dels textos hagiogràfics medievals al llarg dels segles.
Índex: Giovanni P. Maggioni, "Riletture e rescritture agiografiche del XIII secolo: i leggendari abbreviati"; Glòria Sabaté & Lourdes Soriano & Gemma Avenoza, "Vides de sants en manuscrits incomplets i membra disiecta"; Fernando Baños Vallejo, "La transformación del Flos sanctorum castellano en la imprenta"; Pep Valsalobre, "Elements per a una Catalunya sacra: sobre alguns aspectes de l'hagiografia de l'edat moderna catalana"; Carlos A. Vega, "La hagiografía popular del siglo XV: santos, santas y travestíes"; Ángel Gómez Moreno, "Santa Bárbara y Ouka Leele"; Tomàs Martínez Romero, "L'hagiografía espiritual: a propòsit d'un capítol del Liber d'Àngela de Foligno en català"; Marinela García Sempere, "Vides de sants en català conservades en manuscrits solts i en impresos anteriors a 1550".