Saltar apartados

Apertura del Curso Académico 2005-2006

Alicante, 14 de octubre de 2005

Els actes d'obertura de curs acadèmic de totes les universitats –i el de la Universitat d'Alacant no n’és una excepció– estan sempre envoltats d'un important cerimonial. Aquest fet, per descomptat, és fruit d'una tradició secular fortament arrelada, però, a més, posa de manifest la importància simbòlica que les universitats concedim a aquest acte. Els actes d'obertura de curs acadèmic, a més de permetre la realització d'un balanç de les activitats dutes a terme per la universitat l'any anterior, són també el lloc apropiat per a plantejar els objectius que s’han de cobrir en el curs acadèmic que ara comença i per a exposar els anhels i les grans metes a què la Universitat voldria poder arribar a mitjà i llarg termini.

A tot això em referiré més avant, però en aquesta primera part de la meua intervenció voldria, d'una banda, agrair la presència de les autoritats i dels representants de les diferents institucions que ens acompanyeu en aquest paranimf i, d'una altra, felicitar tant el professor Agustín Bermúdez per la lliçó magistral que ens ha brindat com totes aquelles persones que han rebut les distincions honorífiques de les quals s'han fet creditores per la seua dedicació universitària.

La brillant lliçó inaugural que ens ha dictat el professor Bermúdez ens ha permès fer una lectura ben interessant del Quixot des d'una perspectiva jurídica. Creo, Agustín, que has acertado plenamente eligiendo un tema tan estimulante, y no sólo por encontrarnos en el aniversario del cuarto centenario de la obra. Permíteme que te felicite en nombre de todos los presentes.

Voldria ara dirigir-me a tots els companys que acabeu de pujar a l'estrada per a arreplegar la medalla de plata o la placa que la Universitat, la vostra Universitat, us ha concedit. Aquestes distincions no són més que una manera simbòlica de reconèixer la dedicació i l’esforç cap a la universitat amb què us heu distingit, ja siga per fer 25 anys que esteu al servei d'aquesta institució o per haver arribat a l'edat de jubilació.

Però, si m'ho permeteu, voldria testimoniar especialment la gratitud que aquesta Universitat deu als 5 companys i 2 companyes que van faltar el passat curs acadèmic. No és possible evitar el dolor que tots sentim per la pèrdua de cadascuna d'aquestes 7 persones, però els qui més intensament heu estat al seu costat –els familiars d'aquests companys ací presents– heu de saber que la Universitat d'Alacant sempre recordarà l’empremta deixada per cadascun d'ells.

És un honor per a la Universitat d'Alacant acollir l'àmplia i variada representació de la societat alacantina i valenciana ací present. Heu volgut compartir amb nosaltres l'inici d'aquest nou curs acadèmic i això és per a nosaltres molt satisfactori. Amb la vostra presència esteu revelant la importància que concediu a les universitats, en aquest cas, a la Universitat d'Alacant, i vull que sapieu que això ens estimula a fer millor el nostre treball.

Les universitats, sense dubte, ocupem social i econòmicament un paper decisiu. Fa més de mig segle el sistema educatiu va aconseguir a Espanya escolaritzar la pràctica totalitat de la població. Però la incorporació al sistema universitari de capes més àmplies de la població s'ha produït més recentment, al llarg dels últims 25 anys, dins ja de l'actual règim democràtic. L'increment substancial del nombre d'estudiants universitaris, com sabem, va causar molts problemes a les universitats, però els efectes han sigut extraordinàriament positius. En aquests últims 25 anys la universitat s'ha convertit en el millor mecanisme de promoció social i ha incrementat la cohesió i l'estabilitat social. D'altra banda, la universitat ha jugat i està jugant un paper decisiu en la millora de la qualificació professional de la dona. L'accés de la dona a llocs de més responsabilitat social ha estat propiciat perquè des de fa més d'una dècada la presència que té a les aules universitàries va començar a ser majoritària. Amb tota seguretat, el canvi sociològic més positiu i de més abast que veurem en el futur –la incorporació massiva i majoritària de la dona als llocs de màxima responsabilitat social– s’està incubant en les nostres aules des de fa més d'una dècada.

El nivell de vida de què es beneficiaran les generacions futures depèn decisivament del grau de formació que proporcionem hui als nostres joves, del capital humà que siguem capaços de formar i acumular. En aquests moments el coneixement és l'actiu més important de les nostres societats. En l'actual divisió internacional del treball són els béns i serveis intensius en coneixement els que ens poden proporcionar un alt nivell de vida. Les societats tecnològicament avançades són les que poden retenir la producció de béns i serveis que requereixen alta qualificació, i la distribució de la renda en l’àmbit mundial beneficiarà els posseïdors d'un important capital humà.

Invertir en universitat, és a dir, invertir en formació superior i en generació de nous coneixements és, per tant, una excel•lent manera d'afavorir les generacions futures. El millor llegat que podem deixar als nostres fills i als nostres néts és posar a la seua disposició una formació superior de qualitat i que siga com més universal millor. D'aquesta manera, a més de tenir una economia eficient, estarem propiciant una societat més cohesionada.

Sabem, senyor president, que vostè comparteix el paper fonamental que la universitat pot jugar i ha de jugar. Però perquè la universitat puga desenvolupar la seua missió, és necessari que puga disposar dels recursos necessaris. També sabem, senyor president, que vostè és bon coneixedor dels models de finançament de les universitats, perquè fa alguns anys, en qualitat de conseller, va posar en marxa el Programa Plurianual de Finançament del Sistema Públic Universitari Valencià 1999-2003.

L'esforç fet per la Generalitat Valenciana amb l'aprovació dels programes plurianuals de finançament del sistema públic universitari valencià ha sigut molt important. Les universitats públiques valencianes així ho hem reconegut sempre, i creiem que aquest és el camí que cal continuar transitant. La Generalitat Valenciana ha sigut pionera a dissenyar aquests programes de finançament i, com vostè sap, moltes comunitats autònomes n’han copiat l'experiència.

Fins a fa molt pocs dies les Universitats Públiques Valencianes ens trobàvem molt preocupades perquè desconeixíem el marc de finançament sobre el qual calia programar el curs que hui inaugurem, i era la meua intenció manifestar esta inquietud en aquest acte.

Però fa uns moments aquesta incertesa que ens impedia poder programar el pròxim exercici de 2006 s'ha aclarit, quan els Rectors de les Universitats Públiques Valencianes hem signat amb el President de la Generalitat un Acord sobre Finançament de les Universitats Públiques Valencianes per al període 2006-2007.

En els últims anys s'havien vingut observant algunes disfuncions en els models de finançament de les universitats. Tots coincidiríem a assenyalar que la no consideració de la investigació com variable del model, el desafortunat desenvolupament del finançament lligat al compliment d'objectius i la falta d'incentius per a la millora en l'eficiència del procés de formació dels nostres estudiants serien les disfuncions més importants. Això hauria degut conduir a l'elaboració d'un nou model que, almenys, resolgués aquests problemes, i, així estava contemplat en els anteriors acords.

Però, el temps requerit per a poder elaborar de manera consensuada entre la Generalitat i les Universitats un nou model de finançament i la falta de coneixement de les característiques precises que tindrà la nova estructura dels ensenyaments universitaris adaptades a l'Espai Europeu d'Educació Superior, han aconsellat prorrogar, de mutu acord, el que va ser subscrit fa 10 mesos entre el President de la Generalitat i els Rectors de les Universitats Públiques, i que establia les regles de finançament de les Universitats Públiques per a 2004 i 2005.

Així doncs, com a conseqüència de l'Acord sobre Finançament que s'acaba de signar, els criteris mitjançant els quals es determina el finançament ordinari que rebem les Universitats Públiques Valencianes no es veuran alterats durant els dos pròxims anys, i l'import total de la subvenció de la Generalitat Valenciana s'actualitzarà segons l'evolució de la taxa de creixement del PIB valencià. Per tant, aquest acord aclareix l’incertesa que teníem les universitats sobre el finançament ordinari, i crec que ens hem de felicitar per això.

En aquests dos últims exercicis les Universitats Públiques Valencianes no hem pogut dur a terme les imprescindibles inversions que l'activitat universitària requeria. Això ha estat degut al fet que, a diferència del que succeïa amb els dos Plans Plurianuals de Finançament, l'acord subscrit al desembre de 2004 entre els Rectors i el President de la Generalitat estava desproveït d'un Pla d'Inversions. Com a conseqüència d'això, les Universitats Públiques hem anat acumulant una cartera de projectes d'inversió que es trobaven esperant la disponibilitat de les corresponents fonts de finançament. Aquest fet no només impedia donar solució a molts problemes, sinó que el pas del temps feia que aquests s'anessin agreujant progressivament, constituint tot això una de les majors preocupacions que teníem les universitats.

En l'acte que s'acaba de celebrar fa uns moments el Conseller d’Empresa, Universitats i Ciència i la Universitat d’Alacant hem procedit a la signatura d'un Protocol per a engegar un Pla Plurianual d'Infraestructures Docents, que permetrà poder donar eixida a alguns importants projectes d'inversió que aquesta universitat havia anat acumulant.

La complexitat del problema i, especialment, que les propostes s'hagin presentat fa molt pocs dies han fet impossible arribar a un acord d’aquest tipus amb totes les universitats públiques, però pense que la seua importància ha de permetre que la resta d’universitats puguen materialitzar-ho en breu termini.

Però que des del dia d'hui les Universitats Públiques Valencianes coneguem el marc del finançament ordinari per als dos pròxims exercicis no vol dir que les Universitats hàgim vist aclarides totes les incerteses. Com ja va fer pública la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), les universitats contemplem amb gran inquietud la falta de solucions a alguns dels problemes clau que ens afecten. El retard que està experimentant el disseny dels títols de grau fa inevitable que es produixca un cert nerviosisme en la comunitat universitària, al desconèixer-se quin serà l'arquitectura futura dels estudis universitaris.

Igualment, alguns aspectes relatius als futurs postgraus oficials estan generant inquietud en les nostres universitats. Voldria aprofitar aquest escenari per a traslladar a la Generalitat dues peticions sobre aquest punt. D'una banda, que no siga restrictiva en l'autorització dels màsters oficials, de manera que siguen autoritzades totes les sol•licituds presentades que compleixin els exigents indicis de qualitat establerts, i, d'altra banda, que considere com alumnes finançables a tots els alumnes d’aquests títols oficials, en peus d'igualtat amb els alumnes de qualsevol títol oficial de primer o segon cicle.

En aquests moments, una de les majors preocupacions que tenim tots els Rectors espanyols és la gran incertesa existent sobre la modificació de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU). La inexistència d'un calendari sobre el procés de modificació d'aquesta Llei fa molt difícil que les universitats puguem dissenyar les nostres programacions a mitjan i llarg termini, al desconèixer quin serà el futur marc normatiu i quan aquest tindrà lloc. No és possible dur a terme una política universitària seria sustentada, en gran part, en disposicions transitòries i en la pròrroga de terminis ja caducats, en lloc de fer-lo a partir d'un marc normatiu estable i acordat. Com va manifestar recentment la Conferència de Rectors de les Universitats espanyoles (CRUE), les universitats volem participar i col•laborar en el procés de modificació de la Llei, i a més és imprescindible que es faça públic un calendari que ajude a eliminar incerteses.

Después de las reflexiones que acabo de realizar sobre algunos problemas importantes que afectan de manera general a todas las universidades, permítanme que, ahora, me refiera a un conjunto de problemas específicos de la Universidad de Alicante.

La falta de espacios es el problema más importante que tiene nuestra universidad. Esta severa restricción impide que la Universidad de Alicante pueda desplegar todas sus potencialidades y, de no solventarse, el desarrollo futuro de nuestra institución se haría imposible.

La calidad urbanística del campus de nuestra universidad es, sin duda, un motivo de orgullo. Es nuestra tarjeta de presentación para aquéllos que nos visitan, y nos permite, sin duda, estar a la altura de las mejores universidades internacionales. Nuestro campus constituye, por tanto, un entorno muy favorable para la realización de las actividades docentes e investigadoras.

Sin embargo, el grado de ocupación de cada uno de nuestros edificios es tan exageradamente intensivo que impide que nuestra Universidad pueda realizar sus actividades con toda la calidad de la que es capaz. Necesitamos disponer de más aulas en las que realizar más y mejores prácticas docentes, necesitamos disponer de nuevos laboratorios que permitan la instalación de los equipos de investigación que nuestros investigadores han conseguido en convocatorias competitivas, pero para los que no disponemos de edificios que los alberguen. Necesitamos, pues, ampliar sustancialmente la superficie construida de nuestra universidad.

Ahora bien, las normas urbanísticas, con buen criterio, han otorgado a nuestro campus una baja edificabilidad, sucediendo que, en estos momentos, están completamente agotadas todas las posibilidades de edificación. La Universidad de Alicante necesita, por consiguiente, poder disponer de suelo sobre el que realizar la imprescindible ampliación de sus instalaciones.

Pero, al mismo tiempo, creemos que nuestra universidad ha de poder seguir manteniendo todas sus instalaciones concentradas en un único espacio -en una única unidad o en subunidades muy próximas- para así eludir las pérdidas de eficiencia que inevitablemente están asociadas a la dispersión de la actividad universitaria en una multiplicidad de campus. Y, además, estamos convencidos de que esto no sólo es deseable sino que también es posible. Queremos apostar porque todas las necesidades de espacio, tanto las más inmediatas como aquellas que corresponda acometer a largo plazo -dentro de varias décadas- se puedan realizar en los amplios espacios sin edificar contiguos a nuestro actual campus.

Lo que acabo de exponer no es una idea novedosa. Desde hace varios años, y de una manera concertada, estamos trabajando con las diferentes administraciones públicas para que las ampliaciones que necesita nuestra universidad, tanto las más inmediatas como las que tuvieran que plantearse dentro de varias décadas, puedan, en su momento, llevarse a cabo, sin que la Universidad tenga que fragmentarse en diferentes campus alejados entre sí.

El escenario que contemplábamos recogía dos ámbitos temporales de actuación claramente diferenciados. Las necesidades más inmediatas de ampliación se desarrollarían en el triángulo delimitado por la autopista de Castalla, la autopista A-7 y la línea del ferrocarril, donde, además de ubicar los edificios correspondientes a las Facultades Experimentales, se levantaría el Parque Científico de la Universidad. Esta primera actuación, posibilitaría, por tanto, acometer una primera importante ampliación de nuestra universidad y, al mismo tiempo, poder realizar una de nuestras máximas aspiraciones: la creación del Parque Científico que, como sabemos, es una de las actuaciones estratégicas que la Generalitat Valenciana tiene trazadas para cada una de las universidades valencianas.

Por su parte, en este escenario, las necesidades de suelo a más largo plazo, para futuras ampliaciones de la Universidad, quedaban garantizadas con las reservas de suelo que, tras la correspondiente revisión del Plan General de Ordenación Urbana de Alicante, vendrían recogidas en los terrenos contiguos a nuestro actual campus, al otro lado de la autopista A-7, en las proximidades de los barrios de Rabassa y de Divina Pastora.

Recientemente el Ayuntamiento de Alicante acaba de aprobar el Plan Parcial Rabassa, cuya fase de exposición pública, como sabemos, acaba de terminar hace unos días. La aprobación de este Plan Parcial significa que el Ayuntamiento de nuestra ciudad, en uso de sus competencias, ha decidido promover la urbanización de los espacios que lindan con nuestro campus, al otro lado de la autopista A-7.

No ha sido ni es voluntad de la Universidad de Alicante intervenir en los procesos de decisión de otras instituciones públicas. No nos proponemos, por tanto, interferir en decisiones que corresponden a otras administraciones. No obstante, cuando las decisiones que se toman en otras instancias afectan a la Universidad de Alicante me corresponde, como máximo responsable de la misma, utilizando los procedimientos establecidos en nuestro ordenamiento jurídico, intervenir con el fin de exponer y defender los intereses de la universidad.

En la Memoria que se ha presentado a exposición pública del Plan Parcial Rabassa se hacen numerosas referencias a la Universidad de Alicante, pero ni en los planos de zonificación ni en ninguna otra parte de la mencionada memoria se establece, de manera expresa, cesión alguna de suelo para equipamientos universitarios de la Universidad de Alicante.

Ello hace que el desarrollo del Plan Parcial Rabassa afecte a la programación que la Universidad tenía previsto desarrollar para sus ampliaciones futuras. Y ello es así, porque las reservas de suelo para ampliaciones a largo plazo que hasta el momento contemplábamos se encontraban ubicadas, como he comentado anteriormente, en el ámbito de actuación del actual Plan Rabassa.

La Universidad no debe renunciar a las mencionadas reservas de suelo que no se encuentran recogidas en la memoria presentada del actual Plan Parcial Rabassa. Por este motivo, hemos tomado la decisión de presentar una alegación al mencionado Plan, con el fin de que se proceda a incorporar, dentro del mismo, la cesión de suelo dotacional a favor de la Universidad de Alicante y sea posible, por tanto, la ampliación de nuestra universidad en su ámbito de actuación.

Estoy convencido que la petición que acabo de exponer será entendida y que la sociedad alicantina y las autoridades que la representan continuarán apoyando a su universidad, con la máxima generosidad.

Nuestra pretensión de poder disponer -como hasta el momento veníamos contemplando- de suelo dotacional en el ámbito de actuación del Plan Rabassa no ha de alterar el resto de las ampliaciones sobre las que la Universidad de Alicante viene trabajando. Me refiero, por un lado, a la construcción de la Facultad de Educación en los terrenos dotacionales cedidos generosamente por el Ayuntamiento de Sant Vicent del Raspeig, y, por otro lado, a los planes de ampliación previstos en el triángulo, al que anteriormente me referí, comprendido entre las autopistas A-7, la autopista de Castalla y la línea del ferrocarril, y sobre los que queremos que se asiente el futuro Parque Científico de nuestra Universidad.

Consideramos que es obligación de la Universidad de Alicante realizar todos los esfuerzos necesarios que posibiliten la transferencia de tecnología, especialmente en nuestro entorno inmediato. Tenemos que procurar que los resultados de nuestros grupos de investigación que sean susceptibles de ser aplicados puedan ser incorporados en el tejido productivo alicantino. Por ello, para la Universidad de Alicante es fundamental el objetivo de creación de un Parque Científico, en el que se conjuguen los intereses de la Universidad, de la sociedad y de las empresas.

Sabemos perfectamente, Sr. President, que este gran objetivo para nuestra universidad es también uno de los objetivos que la Consellería de Empresa, Universidad y Ciencia tiene trazados para el conjunto de las Universidades Públicas Valencianas. Así, dentro de las propuestas sobre Planes Plurianuales de Infraestructuras Científico-Tecnológicas y Docentes que la Conselleria está sometiendo a las universidades se encuentra la creación de una Red de Parques Científicos, que confiamos pueda ser consensuada con cada una de las Universidades en breve plazo.

Y también sabemos que la creación de Parques Científicos y Tecnológicos es uno de los grandes objetivos del Ministerio de Educación y Ciencia, como quedó patente con la convocatoria en el pasado mes de junio de las “Ayudas del Plan Nacional de I+D+i 2004-2007 para proyectos de I+D realizados en Parques Científicos y Tecnológicos”, y cuya adjudicación se realizará antes de concluir este año.

Nunca, hasta el momento, había sucedido que las dos grandes administraciones estuvieran tan decididamente comprometidas en la creación de los Parques que, desde hace bastante tiempo, muchas universidades reclamábamos, y entre las que se encontraba la Universidad de Alicante. En todo caso, nos encontramos ante una oportunidad única que no podemos dejar pasar.

Hace unos días, en esta misma universidad, el Presidente de la Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España, Felipe Romera, nos decía que las dificultades urbanísticas para la disposición de suelo han sido el obstáculo más importante con que se han tenido que enfrentar los Parques en su creación. Esta Universidad necesita el apoyo decidido del Ayuntamiento de Alicante y de la Generalitat Valenciana para que los cambios urbanísticos que es preciso realizar no se constituyan en un freno o retraso en la creación del Parque Científico.

Querría referirme ahora a un proyecto emblemático de la Universidad de Alicante, el proyecto del que posiblemente nos encontramos más orgullosos. Me refiero a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

La Biblioteca Miguel de Cervantes se ha convertido en la biblioteca de referencia de las lenguas hispánicas, con una proyección internacional espectacular. Permítanme que les proporcione unos pocos datos. En este año, el número de visitas ha empezado a superar mensualmente la cifra de 8 millones, de las que más de 2/3 proceden del continente americano. Y ahora les proporcionaré otro dato que tiene una lectura cualitativa muy reveladora: en estos momentos, nuestra Biblioteca recibe tantas visitas de los Estados Unidos como de España, en torno a los 2 millones en ambos casos, en el pasado mes de septiembre.

Como sabemos, 6 países europeos -aquellos que cuentan con lenguas importantes distintas de la inglesa, y entre los que obviamente se encuentra España- están promoviendo la creación de una gran Biblioteca Digital Europea. Con los datos que les acabo de proporcionar estamos convencidos de que nuestro portal pasará a desempeñar un importante papel en la misma, porque se encuentra en condiciones de liderar los fondos digitalizados en las lenguas hispánicas.

Creo que podemos afirmar que ninguna otra actividad proyecta más a Alicante en el mundo que nuestra Biblioteca Virtual. Por otro lado, la labor de la Biblioteca ha conseguido también un importante reconocimiento en nuestro país. Un ejemplo de ello lo constituye el acuerdo, adoptado por unanimidad el pasado 21 de septiembre en el Congreso de Diputados, tras una enmienda del Grupo Popular a una Proposición no de Ley del Grupo Socialista, mediante el que “se insta al Gobierno a impulsar el fomento de la lectura del Quijote a través del portal IV Centenario de Don Quijote de la Mancha 1605-2005 de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, incrementando sus contenidos y actividades".

Estoy convencido que comprenderán que como Rector de la Universidad de Alicante me sienta muy orgulloso de estos resultados y reconocimientos.

Desde sus inicios, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ha tenido la voluntad de abrirse a la incorporación al proyecto de otras instituciones, para lo que se promovió la creación de una Fundación, en la que se han ido integrando otras instituciones, públicas y privadas, entre las que se encuentra la Generalitat Valenciana, representada en el Patronato por su President. Querría, en este momento, agradecer públicamente la implicación de la Generalitat Valenciana en la Fundación, a cuya financiación contribuirá a partir de 2006, compromiso que confío se vaya ampliando en el futuro.

Es nuestra intención proseguir este camino de abrir la Biblioteca, porque estamos convencidos de que la incorporación de nuevas instituciones, públicas o privadas, es una manera de enriquecer el proyecto. Ello nos permitirá, además, seguir liderando, desde estas tierras valencianas, un proyecto como el de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes que, nacido alicantino -nacido en esta universidad- tiene una repercusión universal.

Sr. President. Creo que la Universidad de Alicante ha hecho bien sus deberes: es una universidad competitiva y tiene un prestigio reconocido. Pero, querría terminar asegurándole que vamos a poner todo nuestro esfuerzo y toda nuestra ilusión para mejorar la calidad de nuestra Universidad. Igualmente, quiero que sepa que colaboraremos lealmente, desde nuestra autonomía universitaria, con todas las instituciones públicas y con las organizaciones sociales y económicas, con el fin de contribuir a prestar un mejor servicio al conjunto de los ciudadanos a los que nos debemos.

Muchas gracias.

Oficina del Rector


Universidad de Alicante
Carretera de San Vicente del Raspeig s/n
03690 San Vicente del Raspeig
Alicante (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Para más información: informacio@ua.es, y para temas relacionados con este servidor Web: webmaster@ua.es

Carretera San Vicente del Raspeig s/n - 03690 San Vicente del Raspeig - Alicante - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464