Saltar apartados

Investidura como Doctor honoris causa del Excmo. Sr. D. Gabriel Tortella

Alicante, 21 de noviembre de 2014

Molt bon dia a totes i a tots, i benvinguts i benvingudes a l’acte d’investidura com a doctor honoris causa del Professor Gabriel Tortella.

Deixeu-me, primer de tot, que us done les gràcies per haver-nos volgut acompanyar hui ací, a este nou edifici de la Universitat, cessió del Banc de Sabadell. I que hui inaugurem i iniciem les activitats universitàries amb este acte honorífic.

La Universitat d’Alacant acaba de acollir, en el seu claustre, l’il•lustre professor Gabriel Tortella, de dilatada trajectòria vinculada al món universitari, i que, des de fa dècades, ha teixit estretes relacions científiques i acadèmiques amb la Universitat d’Alacant. 

En la laudatio s’ha posat de manifest la prestigiosa trajectòria del professor Gabriel Tortella. Permeteu-me que m’ature en dos aspectes centrals del professor Tortella,

• la relació entre educació i modernització econòmica i

• la preocupació per la millora de la universitat espanyola, com a contribuent neta al progrés general del coneixement i a la transferència de tecnologia al teixit empresarial. 

Sobre la relació entre educació i modernització econòmica, els treballs de Gabriel Tortella juntament amb altres investigadors, especialment Clara Eugenia Núñez, s’emmarquen dins de les aportacions de la teoria de capital humà. En concret, en l’avaluació i influència del sistema educatiu en la aportació de valor a la població, i com esta, genera valor afegit permanent a la producció de béns i serveis, especialment a través de l’augment de la productivitat.

La major part dels treballs científics en este àmbit mostren, i demostren, una correlació entre el sistema educatiu i l’augment de la productivitat del treball.

Així, el sistema universitari contribuïx a la formació d’esperit empresarial amb una clara tendència a la innovació. En este sentit, Espanya presenta uns perfils diferents a altres països europeus, ja que el sistema educatiu va començar a prendre vol en la segona meitat del segle XIX [dènou]. De fet, a partir dels inicis del XX es pot començar a parlar d’una xarxa d’instituts d’ensenyament secundari, sobre la base d’una educació primària encara no estesa.

La falta de formació constituïx un altre dels prismes sobre els que Gabriel Tortella ha intentat trobar respostes, i explicacions, a la falta de dinamisme de l’economia espanyola en relació comparativa amb altres potències europees. En este sentit, solament a partir de la segona meitat del segle XX es pot parlar d’uns nivells de formació que comencen a tenir un paper significatiu en el progrés general de l’economia, encara que sense estimular en la mateixa mesura els nivells d’innovació.

Un problema fonamental al qual Gabriel Tortella ha dedicat els seus estudis, és a la relació entre educació i generació d’esperit empresarial en els segles XIX [dènou] i bona part del XX. En successius treballs, Tortella assenyala que l’educació influïx en la conducta empresarial i, també, en l’èxit de les empreses. És probable que els nivells d’educació dels empresaris hagen pogut ser el factor més determinant per a explicar la trajectòria de les seues empreses. Els descobriments més rellevants a partir dels seus treballs es poden resumir en els punts següents:

1. L’educació és rellevant per a la consecució de l’èxit empresarial. Esta educació no té perquè estar vinculada, necessàriament, a estudis de caràcter empresarial.

2. Les variables relacionades amb l’educació mostren efectes significatius i positius en la trajectòria dels empresaris, les empreses dels quals estan relacionades amb la innovació tecnològica i amb l’adaptació permanent a la demanda.

3. La formació educativa rebuda en les escoles secundàries mostra importants resultats en la formació d’empresaris en països, com ara, França. No obstant això, no és este el cas d’Espanya, on l’educació de caràcter universitari sembla ser-ho molt més.

4. Els empresaris espanyols mostren una elevada tendència a l’autoformació, fet que explica al seu torn una tendència major a l’adaptació i, també, a la recerca de l’excel•lència.

5. Finalment, els orígens socials no semblen, en termes generals, tenir pes significatiu en l’executòria final dels empresaris, tant a França, com a Anglaterra, Escòcia i Espanya.

Sens dubte, una gran obra, la del professor Tortella, centrada en l’educació i la modernització de l’economia, però centrada també en la recerca de propostes per a la millora del sistema universitari, com ara:

- la preocupació pels temes de formació de capital humà;

- l’atenció sobre els problemes estructurals de la universitat;

- el seu paper en la defensa de la introducció de mecanismes d’avaluació del professorat en les seues activitats científiques;

- o la importància de la I+D+i en l’àmbit universitari, són alguns dels espais científics en els quals el nostre Doctor Honoris Causa desenvolupa la seua activitat acadèmica i científica. 

Tenir en l’elenc de doctors honoris causa de la Universitat d’Alacant un investigador que ha reflexionat sobre temes transcendentals de l’educació, amb conclusions molt significatives en este terreny, és un orgull per a nosaltres. Si a això unim que Tortella és un dels màxims referents en l’estudi dels vincles històrics entre sistema educatiu i sistema productiu, a més de les relacions entre esperit empresarial i educació, tenim raons afegides per a alegrar-nos. Moltes gracies Gabriel. 

Voldria també felicitar el professor Vidal i agrair-li la magnífica laudatio sobre el nou doctor honoris causa, per la seua proposta i per mantenir brillants vincles amb la ciència i l’acadèmia que fan que la nostra Universitat estiga ben orgullosa. Gràcies, Javier.

Ara, voldria dedicar uns minuts a recordar Antoni Maria Badia i Margarit, doctor honoris causa per la nostra Universitat des de l’any 2002 i, que el passat diumenge, va veure baixar el teló per última vegada. El Dr. Badia, mort als 94 anys d’edat, va ser catedràtic de Filologia Catalana i rector de la Universitat de Barcelona. També va ser president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i va rebre molts premis per la seua obra i per la seua trajectòria, com ara el Premi de les Lletres Catalanes, el Nebrija, el Pompeu Fabra o el Ciutat de Barcelona. Així mateix, va ser nomenat doctor honoris causa per altres universitats, com La Sorbona, Salzburg, Toulouse-Le Mirail, i Rovira i Virgili, entre d’altres. Des d’ací el nostre càlid homenatge al Dr. Badia i el profund pesar per aquesta pèrdua irreparable. 

En el acto de apertura del presente curso académico se trazaron las principales líneas estratégicas que se pretenden llevar a cabo durante este curso, basadas en el plan estratégico de la Universidad.

En donde, además de la mejora constante en la calidad de la formación universitaria; y de la necesaria excelencia en la investigación y en la transferencia de conocimiento, como elemento decisivo para mejorar la productividad y la competitividad económica, y la creación de riqueza y empleo, de innovación y cohesión social, quisiéramos potenciar los vínculos con nuestro entorno institucional, económico y social más próximo, en línea con las claves estratégicas de un Espacio del Conocimiento socialmente responsable.

Así la Universidad, a través de un conjunto de iniciativas y actuaciones diversas, pretende favorecer la inclusión social, y constituirse en instrumento útil para mejorar el bienestar, elevar los niveles de desarrollo, fomentar la creatividad y favorecer la transmisión de valores tales como la igualdad de oportunidades (-tales como las de género o las de colectivos con necesidades especiales-) y la protección medioambiental, mediante la atención a un crecimiento más sostenible y equilibrado, tanto social como ecológico.

En consecuencia, la universidad, en estrecha cooperación con los poderes públicos, las empresas y otras instituciones de la sociedad civil, insta a desarrollar proyectos, a escala del territorio y de su entorno, que conecten fecundamente la formación y la investigación con las necesidades del entorno, al tiempo que establecen mecanismos de engarce con el sistema productivo y facilitan el emprendimiento y la inserción laboral de los titulados.

La Universidad de Alicante abre desde hoy una extensión de su campus, un campus urbano (un Espacio del conocimiento socialmente responsable) en el corazón de la ciudad de Alicante, en este espacio donde nos encontramos, próximo al que ya ocupa la actual Sede de la Universidad, El Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert y el Museo de Bellas Artes Gravina (MUBAG), dependientes de la Diputación, y el Museo de Arte Contemporáneo de Alicante (MACA), dependiente del Ayuntamiento de la ciudad.

Una verdadera “milla de oro” de la cultura y la formación en la ciudad, que, como fue nuestra ambición desde antiguo, se verá complementada con una gran biblioteca universitaria, espacios hábiles para la formación, la investigación, el acceso a la información, o la enseñanza de idiomas a estudiantes Erasmus y de movilidad no europea, y otras actividades universitarias y socioculturales, que servirán de rótula y dinamo para las que ya se realizan en su entorno y para un espacio central en la ciudad.

Nos felicitamos por ello, tanto como agradecemos el público apoyo que el Ayuntamiento de Alicante y la Diputación Provincial han prestado a esta iniciativa, que no hubiera sido posible sin la generosa visión del Banco de Sabadell y de su dirección territorial, con Jaime Matas al frente, y de la Fundación Sabadell, a cargo de Miquel Molins, que con la cesión del edificio por un periodo de diez años y su colaboración han hecho posible el logro de un objetivo largamente perseguido por la Universidad de Alicante.

A todos ellos, gracias, en la seguridad de que responderemos a la confianza mostrada con la estricta atención a los compromisos asumidos. 

Para finalizar este acto histórico en este nuevo “Espacio del conocimiento socialmente responsable” de la Universidad de Alicante, donde hoy fortalecemos nuestro compromiso social con la Ciudad de Alicante, quisiera reiterar nuestra más sincera felicitación y agradecimiento al profesor Tortella, por su apoyo a la Universidad de Alicante y por su compromiso con la educación superior, con la ciencia, con la academia, con la cultura y con el saber universal.

Muchas gracias y buenos días! 

Oficina del Rector


Universidad de Alicante
Carretera de San Vicente del Raspeig s/n
03690 San Vicente del Raspeig
Alicante (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Para más información: informacio@ua.es, y para temas relacionados con este servidor Web: webmaster@ua.es

Carretera San Vicente del Raspeig s/n - 03690 San Vicente del Raspeig - Alicante - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464