Inici > Publicacions > Biblioteca Essencial

 

BIBLIOTECA ESSENCIAL

  • La «Biblioteca Essencial», pensada i dirigida per l’IIFV i coeditada amb Editorial Bromera, s’inicià la tardor de l’any 2004. L’objectiu principal d’aquesta col·lecció és fer arribar a un públic ampli els fonaments essencials de tot allò relacionat amb la llengua i amb la literatura catalanes. Per això ofereix en volums d’unes 100-150 pàgines un estat de la qüestió i una síntesi eficaç i entenedora dels principals temes de llengua i literatura, antiga i actual. En definitiva, l’«Essencial» pretén establir un pont entre la investigació més capdavantera i una part important dels potencials destinataris, ja siguen estudiants universitaris, opositors, un públic més o menys erudit que vol «estar al dia» o professorat d'ensenyament no universitari que necessita material de reciclatge que vaja més enllà del que presenten els llibres de text.

     

    Núm. 1, Roca Ricart, Rafael, Teodor Llorente, el darrer patriarca, Alzira, IIFV/Bromera, setembre, 2004, 142 ps.
     

    Pocs escriptors deuen haver-hi amb una capcitat de treball intel·lectual i d'influència social tan gran com la que al llarg de la seua vida demostrà Teodor Llorente Olivares (València, 1836-1911). Aquest poeta en valencià i en castellà va ser també traductor, periodista, historiador i dues vegades lider del Partit Conservador de València. Ideòleg de la Renaixença, mestre i model literari de diverses generacions de poetes, vora cent anys després de mort la seua complexa figura se'ns presenta, amb un atractiu renovat, com la del darrer patriarca de les lletres valencianes.

     

    Núm. 2, Peirats, Anna Isabel, Una aproximació a l'Espill de Jaume Roig, Alzira, IIFV/Bromera, setembre, 2004, 149 ps.
     

    L'anàlisi de l'Espill de Jaume Roig permet arribar a conclusions diverses, segons que s'hi estudie el vessant de l'humor i la comicitat o bé la moralitat, la misogínia o altres aspectes que fan del text una obra didàctica i, alhora, ambigua. Més enllà de la forma externa d'un sermó, que comença amb un tema -un recurs típic dels predicadors- i es tanca amb l'expressió amén, com també l'ús d'històries morals, hom trobarà escenes d'un sarcasme degradador. Ha de ser el lector qui trie i reconduïsca la lectura.

     

    Núm. 3, Julià-Muné, Joan, El llenguatge de la ràdio i de la TV, Alzira, IIFV/Bromera, octubre, 2004, 143 ps.

    L'objectiu d'aquesta obra és presentar, d'una manera sintètica, senzilla i entenedora, els aspectes més rellevants que caracteritzen el llenguatge de la ràdio i de la televisió. S'hi tracten temes generals -la funció dels mitjans de comunicació orals, la presència del català en aquestes mèdia i la diversitat lingüística (programes, gèneres, doblatge, etc.)-, com també altres de més especifics -la correció i l'adequació lingüístiques als mèdia orals, els trets definitoris del model de llengua referencial o el paper innovador i difusor de la ràdio i de la televisió.

     

    Núm. 4, Sifre, Manuel, Llengua i dialecte, Alzira, IIFV/Bromera, abril, 2005, 128 ps.

    Quan els conceptes són complexos i estan carregats de connotacions, sol ser perquè tenen una història llarga darrere. És per això, que en aquesta aproximació als conceptes llengua i dialecte hem volgut presentar-los com s'entenen en el present i, d'una manera específica, repassem la gestació de les varietats lingüístiques que avui considerem llengües i quina és la relació que mantenen amb els dialectes. Evidentment, en aquestes qüestions hem atorgat una atenció especial a la situació del valenciá.

     

    Núm. 5, Gimeno Betí, Lluís, Els orígens de la llengua, Alzira, IIFV/Bromera, febrer, 2005, 152 ps.

    El lector d'aquesta obra hi trobará una síntesi de la história de la nostra llengua des del seu naixement fins al segle xiii. Es tracta d'un periode en el qual actuen una sèrie de fenòmens culturals, històrics i polítics decisius, que donaren a la primitiva llengua llatina la fesonomia romànica posterior. Aquesta anàlisi divulgadora s'assenta sobre dos eixos principals: d'una banda, ressalta els documents en què el català es feia cada vegada més evident per escrit i, de l'altra, assenyala i analitza lingüísticament alguns textos primerencs de l'època literària.

     

    Núm. 6, Simbor Roig, Vicent, La narrativa catalana del segle XX, Alzira, IIFV/Bromera, setembre, 2005, 126 ps.

    Sense renunciar al plaer de la lectura literària, convé disposar d'uns elements que contextualitzen les obres llegides a fi de situar-les en el seu marc històric, social i cultural. Aquest volum presenta una panoràmica de conjunt sobre la narrativa catalana al llarg del segle passat. Amb un propòsit sintètic, l'autor precisa les diferents fases de l'evolució de la novel·la i el conte en el nostre àmbit lingüístic. El llibre funciona com una guia per a la percepció organitzada i seqüenciada d'aquest vast conjunt textual.

    Núm. 7, Montoya, Brauli, Normalització i estandardització, Alzira, IIFV/Bromera, febrer, 2006, 140 ps.

    Amb la referència a la normalització i l'estandardització, juntament amb altres termes relacionats, aquest volum especifica alguns dels conceptes clau de la sociolingüística actual. Tot seguit presenta un panorama precís i documentat del procés de normalització del català des dels primers anys del segle xx, dins ara mateix, amb atenció als aspectes estrictament lingüístics, els educatius o els que suscita la societat civil contemporània, sense oblidar el paper important dels mitjans de comunicació.

    Núm. 8, Carbó, Ferran, La poesia catalana del segle XX, Alzira, IIFV/Bromera, abril, 2007, 144 ps.

    La poesia és un gènere antiquíssim i contínuament renovellat, que manté la seua vigència en el segle XXI, malgrat tots els canvis tecnològics, com a estímul de la imaginació i de la introspecció reflexiva. Correspon, a més, a la producció més vigorosa i brilliant de la literatura catalana contemporània. Sovint, però, el lector de poesia demana claus interpretatives i contextualitzacions adequades que ajuden a inserir els poemaris llegits en el flux de la història de la nostra cultura.

     

    Núm. 9, Alemany Ferrer, Rafael, Introducció al Tirant lo Blanc, Alzira, IIFV/Bromera, octubre, 2007, 118 ps.

    Més enllà de l'erudició medieval que conté i de les polèmiques que ha suscitat la seua autoria, el Tirant lo Blanc és una obra viva, suggeridora i plena d'encís per als lectors de hui. Rica en aventures cavalleresques, en episodis bèl·lics, en ressonàncies històriques i en delectances eròtiques, la novel·la reclamava una aproximació com la que ara presentem, documentada, actualitzada i senzilla per divulgar la producció textual, la temàtica, la tradició de què parteix i el ressò que ha tingut la novel·la universal de Joanot Martorell.

     

    Núm. 10, Isabel Ríos i Vicent Salvador, L'ensenyament del discurs escrit, Alzira, IIFV/Bromera, setembre, 2008, 144 ps.

    La pràctica de la composició és un dels pilars de la cultura de la lletra al llarg de la història, des del manuscrit fins a l’escriptura electrònica, passant per la impremta. L’especificitat del discurs escrit planteja a escriptors no experts, com ara els alumnes, un repte ple de problemes, difícils de resoldre sense la guia del professorat i sense les propostes de la nova didàctica.

    Núm. 11, Maria Josep Cuenca, Gramàtica del text, Alzira, IIFV/Bromera, novembre, 2008, 148 ps.

    Aquest llibre dóna una visió general de la gramàtica del text a partir dels mecanismes de cohesió, passada pel sedàs d'anys de pràctica en les aules universitàries i en l'ensenyament secundari. A partir de textos o fragments reals, comentats per l'autora, s'expliquen conceptes com ara la dixi, la modalització, el discurs citat, l'anàfora i l'oració composta i la connexió textual.

     

    Núm. 12, Frederic Chaume i Cristina García de Toro, Teories actuals de la traductologia, Alzira, IIFV/Bromera, maig, 2010, 122 ps.

    La traducció és avui, caigudes moltes fronteres culturals i lingüístiques, un fenomen quotidià i universal, omnipresent, que suscita la curiositat dels ciutadans del món i reclama un estudi acurat.

     

    Núm. 13, Carme Barceló, Noms aràbics de lloc, Alzira, IIFV/Bromera, setembre, 2010, 162 ps.

    Un nom de lloc és un patrimoni cultural la riquesa del qual passa sovint desapercebuda. Aquest llibre analitza el significat de més de 1.500 topònims vius d'etimologia àrab, majoritàriament valencians, però també catalans, mallorquins, castellans, portuguesos i sicilians. L'obra serà útil per a aquells que s'inicien en el tema i vulguen conéixer el significat dels noms -d'origen andalusí- de molts pobles, paratges típics o partides rurals.