XI Premis de la crítica

Parlaments

Acta de lliurament dels Premis

Maria Conca i Martínez, secretària de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana,
FAIG CONSTAR:
Que el Consell General de l'Institut, reunit el dia 16 de desembre de 2011, va acordar per unanimitat acceptar les propostes que les diverses comissions, en reunions celebrades el dia 12 de desembre, hi havien elevat per a l'atorgament dels XI Premis de la Crítica 2012.

València, 1 de març de 2012
Modalitat de Creació Literària Es concedeix a Raquel Ricart Leal per la novel·la titulada Les ratlles de la vida (València, Tres i Quatre, 2010), en atenció a la construcció d’uns personatges singulars i matisats, amb una gran força d’evocació, una estructura narrativa complexa i alhora fluïda i un estil viu i arrelat al territori, però sense concessions costumistes.
Modalitat de Literatura Infantil i Juvenil Es concedeix a La rata Marieta, en atenció a la protagonista d’un conte il·lustrat que al llarg de 22 anys ha construït una part important de l’imaginari dels infants valencians.
El personatge de la Rata Marieta va nàixer el 1990 de la mà de Fina Masgrau i Lourdes Bellver, en l'editorial Tàndem, i arriba als vint-i-cinc títols gràcies a la creació d’un món que recupera una infantesa allunyada de les modes comercials, que valora el color i la rima i que dialoga amb la tradició oral.
Modalitat d’arts escèniques i audiovisuals Es concedeix a la companyia L’Horta Teatre, en atenció a la seua extensa i variada trajectòria d’espectacles en llengua catalana. Els orígens de l’actual companyia es remunten a la creació el 1974 d’un grup de teatre independent a Castellar-Oliveral. Des de 1988 esdevé companyia professional, amb la qual s’han creat 21 espectacles, tant per a públic adult com per a públic infantil, sota la producció d’Alfred Picó i la direcció artística actual de Robert Garcia. En el sector del teatre per a infants ocupa un lloc de referència, ja que gestiona des de l’any 1995 la Sala L’Horta, la qual compta amb una programació destinada als centres educatius.
Modalitat de Comunicació i Difusió Cultural Es concedeix al documental Una llengua que camina, coproduït el 2011 per VilaWeb i TV3. Aquest documental constitueix un material de gran valor informatiu i sociològic i alhora és un document de reflexió i un programa d’actuació, adreçat de manera especial a l’espai simbòlic valencià, tot encoratjant-lo en la vindicació dels èxits assolits pel moviment d’Escola Valenciana i en el compromís amb el repte de la normalització lingüística del català al País Valencià.
Modalitat de Estudis Lingüístics i Literaris Es concedeix a Faust Ripoll Domènech pel llibre titulat Valencianistes en la postguerra. Estratègies de supervivència i de reproducció cultural (1939-1951) (Catarroja, Afers, 2010), en atenció a l’excel·lent contribució a la investigació de l’activitat valencianista en el període de postguerra. L’estudi analitza i descriu el material investigat amb rigor i profunditat. Presenta una redacció dels continguts al voltant de quatre eixos temàtics: la relació entre franquisme i valencianisme, les estratègies de supervivència i de reproducció cultural, l’enfrontament entre els grups valencianistes i les relacions amb el Principat de Catalunya i les Illes Balears. Tot plegat, permet completar un període poc tractat de la història social de la llengua i ajuda a entendre i a reinterpretar el paper d’alguns dels seus protagonistes.

Discurs del Director de l'IIFV

Il.lustríssima senyora vicerectora, distingits i distingides senyors i senyores, companys i companyes, amics i amigues, benvolgut amic Jaume Cabré.

Avui ens reunim una altra vegada en un acte acadèmic amb motiu de la concessió dels Premis de la Crítica, uns premis que l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana va instituir fa quasi una quinzena d’anys. I ens reunim al Paranimf de La Nau, un espai on hi ha l’exposició que commemora els 50 anys d’aquella obra emblemática que és Nosaltres, els valencians. Fuster fou estudiant entre 1942 i 1947 en aules d’aquest edifici, i es llicencià en aquesta universitat quinze anys abans d’aquell miraculós 1962.

El 22 de març de 1962 el censor franquista del Ministerio de Información, José de Pablo Muñoz emetia un informe favorable a la primera edició del llibre amb les paraules següents: “Obra en la que el autor trata de las virtudes del pueblo valenciano y de la historia de su formación como parte étnica de España“. Dos anys després, el 10 de març de 1964 en nou censor per a la segona edició, F. Aguirre, n’autorizava l’edició amb frases com “se ve que es regionalismo pero no da pruebas de separatismo. Creo que se puede permitir su publicación”. En canvi, un any més tard, per a la tercera edició sol.licitada, en sorgia el problema: després d’un primer informe favorable del 22 de febrer de 1965, de Miguel Oromí, tanmateix, el 4 d’abril de 1965 n’era denegada la reedició, perquè segons el nou informe del censor Francisco Fernández Jardón “se deja vislumbrar cierto antiespañolismo subyacente totalmente recusable.” Un nou informe de Joaquin Rios-Capapé Alegret condemnava definitivament l’obra “dado su carácter disolvente y marcado cariz separatista”. La prohibició durà una dècada. L’obra havia estat considerada, en qüestió de tres anys, integradora, regionalista, antiespanyola i separatista.

La comunitat científica sobretot en la societat contemporània i actual es troba configurada i vertebrada al voltant de les universitats i alguns altres organismes específics centrats en exclusiva en la investigació. Sens dubte, en ciència la universitat exerceix un lideratge que reverteix en la societat.

L’IIFV és un organisme universitari creat fa 34 anys per Manuel Sanchis Guarner i dirigit després per Fuster a partir de 1983, actualment es troba integrat exclusivament per professors i investigadors del món de la universitat que tenen com a objectiu comú compartit la recerca i l’estudi de la llengua, la literatura i la cultura catalanes, referides sobretot però no exclusivament al País Valencià. Aquesta tasca i aquesta trajectòria han aconseguit un alt nivell de projecció i reconeixement i, per tant, han de continuar i, si escau, incrementar-se i ennriquir-se.

L’IIFV és un organisme exclusivament universitari, es dedica a la recerca amb rigo , és independent respecte a pressions i ingerències foranes al món de la ciència i de la filologia. Les publicacions són un millor aval del prestigi adquirit durant més de trenta anys: cal esmentar, a tall d’exemple, la col.lecció de monografies d’investigació Biblioteca Sanchis Guarner, amb 76 volums; la revista internacional de filologia titulada Caplletra. Revista Internacional de Filologia, amb 52 números; la col.lecció Symposia Philologica, amb 21 volums, que publica actes de congressos i reunions científiques; la col.lecció Biblioteca L’Essencial, en coedició amb Editorial Bromera, amb 15 volums publicats de divulgació de temes culturals.

A més de la recerca, també l’IIFV ha de reconèixer el conjunt d’actuacions i activitats en la defensa de la llengua i la cultura. Així es van instituir l’any 1998 els Premis de la Crítica, de caràcter honorífic, a fi de reconèixer obres d’autors valencians que, individualment o col·lectivament, que destaquen en diferents àmbits de la creació, l’activitat cultural i de la comunicació social. Els premis s’han atorgat en cadascuna de les tres seus de l’IIFV: la Universitat de València-Estudi General, la Universitat d’Alacant i ara la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana. Enguany arriben a l’XI edició i es reconeixen obres o iniciatives culturals que s’han fet publiques o s’han desenvolupat al llarg dels dos anys anteriors (2010 i 2011).

Sempre és difícil d’atorgar un premi de reconeixement: és una selecció entre diversos que mereixen el guardó, entre tots aquells que treballen per la llengua i la cultura catalanes en aquest País Valencià, quasi sempre sense suports i sovint amb massa entrebancs.

Per acabar, cal parlar d’agraïment i felicitació. En nom de l'IIFV cal manifestar el nostre testimoni de gratitud a: 1) al rectorat pel suport rebut en aquest acte, 2) als membres de les comissions que han elaborat els informes 3) a Jaume Cabré, escriptor, professor i amic, que ens ha fet l'honor d'obrir aquest acte amb una esplèndida conferència, 4) a tots els presents per l’assistència i la seua implicació i 5) de manera especial sobretot cal donar la felicitació a tots els guardonats: Raquel Ricart, Faust Ripoll, Fina Masgrau i Lourdes Bellver, Amanda Gascó i el seu equip de gent, Companyia l’Horta teatre, a tots l’enhorabona i l'encoratjament més entusiasta per a continuar treballant per la cultura, per la llengua d’aquest país.

Ferran Carbó

Discurs de la Vicerectora d’Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València

Distingides autoritats i benvolguts amics,

En representació del Rector de la UV Esteban Morcillo i com a Vicerectora d’Estudis i Política Lingüística, vull, en primer lloc, manifestar la nostra satisfacció per la realització un any més i per onzena vegada de l’acte del liurament dels Premis de la Critica de l’IIFV. Enguany aquest acte s’emmarca en La Nau Centre Cultural, en aquest històric Paraninf, amb la intenció de fer-lo coincidir amb l’exposició commemorativa Joan Fuster. Nosaltres els valencians. 1062-2012, exposició organitzada pels cinquanta anys de la primera edició d’aquesta obra emblemàtica no sols per als valencians sinó també per al conjunt de la cultura en llengua catalana.

La Universitat de València dedica un gran esforç a la tasca de retornar a la societat tot el suport que en rep, i ho fa de molt diverses maneres, per exemple en forma de múltiples activitats de difusió de la cultura i d’extensió universitària. La universitat sempre ha volgut, i en té l’obligació, de ser un referent clar en la línia de recuperació lingüística i cultural del nostre poble. En aquest sentit, el gran llegat intel·lectual de Fuster, que fou el segon director que va tenir l’IIFV durant la seua vinculació a la universitat a partir de 1983, representa alhora un model i un estímul constant i íntegre, al capdavall exemplar. També ho representa Manuel Sanchis Guarner, creador el 1978 i primer director de l’Institut de Filologia Valenciana, filòleg a qui recentment la nostra universitat va recordar amb motiu del centenari del seu naixement.

L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana és un referent fonamental en el sistema universitari valencià i té al darrere una història i una recerca importants. Es va crear el 1978 com a organisme de la Universitat de València amb el nom d’Institut de Filologia Valenciana. Té ja una llarga història i reconeixement en la recerca, després de trenta-quatre anys: és el segon institut universitari més antic de la Universitat de València. Setze anys després de la seua creació, el 1994, es va transformar en l’actual Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, un centre format per investigadors de les universitats d’Alacant, de València i Jaume I de Castelló que té com a objectiu la recerca i investigació sobre el valencià com a varietat específica de la llengua catalana, en tots els vessants de la comunicació social, de la producció literària i de les manifestacions col·lectives de la cultura.

Els valors que identifiquen no sols l’IIFV sinó la UV són, entre molts altres, el pensament crític, la qualitat i el compromís social. Són valors que s’expressen de manera inequívoca en aquests Premis de la Crítica, que ja en la seua denominació indiquen que tenen per objectiu l’exercici de la crítica a través d’una acció constructiva que ens porte a la millora constant per tal d’aconseguir l’objectiu de l’excel·lència. Els premis d’avui tenen per finalitat reconéixer i valorar la qualitat en les diverses modalitats en què s’atorguen: la creació literària, la producció per a infants i joves, l’expressió escènica, la comunicació i difusió cultural o la recerca lingüística i literària. Uns premis que, a més, volen reconèixer de manera explícita el compromís social dels investigadors i els creadors valencians amb la seua llengua i amb la seua societat. Per tant, el pensament crític, la qualitat i el compromís social són valors que caracteritzen la institució universitària i que s’expressen amb activitats com aquest acte de lliurament dels Premis de la Crítica.

Fuster amb obres com Nosaltres, els valencians fou un mestre en aquests valors de pensament crític, compromís i qualitat. Fou un exemple per al món universitari d’aleshores i d’ara: de sempre.

Per acabar, només em resta expressar la meua felicitació i la de la Universitat de València a tots els premiats, agrair i felicitar Jaume Cabré per la seua excel·lent conferència i per la seua magnífica obra literària, agrair als membres de les ponències i als organitzadors dels premis l’esforç realitzat, i donar les gràcies per la seua presència a les autoritats acadèmiques que ens acompanyen i, per descomptat, al públic assistent.

Isabel Vázquez
Vicerectora d’Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València