XII Premis de la crítica

Parlaments

Acta de lliurament dels Premis

Antoni Mas i Miralles, secretari de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana,
FAIG CONSTAR:
Que el Consell General de l'Institut, reunit el dia 10 de març de 2014, va acordar per unanimitat acceptar les propostes que les diverses comissions, en reunions celebrades a finals de febrer i principis de març, hi havien elevat per a l'atorgament dels XII Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Alacant, 8 de maig de 2014
Modalitat de Creació Literària Es concedeix a Esperança Camps per la seua novel·la titulada Naufragi a la neu (Bromera, 2012), per l’ambició literària de l’obra, la recreació de ficció dins de la ficció i l’acurada tècnica narrativa.
Modalitat de Literatura Infantil i Juvenil Es concedeix a Dani Miquel pel llibre-cd Més musiqueries (Andana, 2012), en atenció a l’excel·lent i innovadora combinació de literatura de tradició oral, música i imatges, que ajuda els més menuts a entrar en el món de la literatura a través de l’imaginari col·lectiu valencià.
Modalitat d’arts escèniques i audiovisuals Es concedeix a Xarxa Teatre, una companyia que ha contribuït notablement a esperonar i renovar el teatre de carrer. A més ha dut els seus espectacles i la seua identitat valenciana arreu dels cinc continents, ha estat promotora de jornades d’estudi i divulgació del teatre de carrer, i també de publicacions, com la revista Fiestacultura.
Modalitat de Comunicació i Difusió Cultural Es concedeix a La Veu (del País Valencià) (diari digital: http://www.laveupv.com/) en atenció a la qualitat, pluralitat i independència d’una proposta comunicativa  que té el valencià com a columna vertebral, en un moment en què els mitjans de comunicació en valencià viuen en la foscor  a causa de les mesures adoptades pel Govern autonòmic . Per això valorem l’expressió de pensaments, d’idees i d’informació fetes des del nostre país.
Modalitat de Estudis Lingüístics i Literaris Es concedeix ex aequo a Jaume Silvestre Llinares pel seu estudi L’obra narrativa de Ferran Torrent. Vers una poètica de l’escepticisme i del vitalisme (Departament de Filologia Catalana, 2013) i a Ma. Àngels  Francés  Díez pel seu estudi Montserrat Roig: feminisme, memòria i testimoni (Biblioteca Serra d’Or, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), en atenció als nous enfocaments d’anàlisi i l’originalitat de les perspectives d’estudis que els guardonats fan dels dos escriptors de la literatura catalana contemporània. 

Discurs del rector de la Universitat d’Alacant, Dr. Manuel Palomar Sanz

Com a rector de la Universitat d’Alacant vull expressar la importància que actes com aquest tenen en la vida universitària. 

D'acord amb el nostre Pla Estratègic, la UA treballa per ser un referent d'identitat per a la nostra societat. Entre els valors que volem que ens identifiquen hi ha el pensament crític i el compromís amb l'extensió i l'ús normal del valencià, els quals s’expressen de manera inequívoca en els Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. 

Aquests premis tenen com a objectiu l’exercici de la crítica a través d’una acció constructiva que ens porte cap a la millora constant, per tal d’aconseguir l’objectiu de l’excel·lència, i la finalitat de reconèixer i valorar la qualitat, en les diverses modalitats en què són atorgats, de la creació literària, l’expressió escènica, la comunicació i difusió cultural o la recerca lingüística i literària. Uns premis que també volen reconèixer, de manera explícita, el compromís social dels investigadors i els creadors valencians amb la seua llengua i amb la seua societat. Per tant, el pensament crític, la qualitat i el compromís social amb l'extensió i l'ús normal del valencià són valors que caracteritzen la nostra vida universitària i que s’expressen amb activitats com aquest acte de lliurament dels Premis de la Crítica.

La UA té un compromís ferm amb la normalització de l'ús social del valencià. Ja fa més de 20 anys que impartim docència en valencià en diferents titulacions, sobretot en les facultats de Filosofia i Lletres i d'Educació. No obstant això, el percentatge de docència en valencià, malgrat l'esforç realitzat pels més de 200 docents que han impartit matèries universitàries en valencià, necessita una bona empenta i per això estem fent un esforç de transformació, noves estructures (com el Servei de Llengües i Cultura) i de millora per a adaptar-nos a les demandes educatives actuals i oferir al nostre alumnat els avantatges de l'educació plurilingüe. Ací, és necessari, i ho demane com a rector, el compromís i lleialtat institucional de les persones involucrades en els nous canvis per a millora i reforçament del valencià. Com a resultat d'aquest esforç, la Universitat d'Alacant va aprovar en el Consell de Govern del 26 de setembre de 2013, al començament d’aquest curs acadèmic, el Pla d'Increment del Valencià i d'altres Llengües en la Docència (2013-2016), que afecta transversalment tots els col·lectius que integren la comunitat universitària i que té com a principal objectiu millorar i augmentar l'oferta de docència en valencià i en llengües no oficials, fonamentalment en anglès. 

L’Institut de Filologia Valenciana té al darrere una història important. Va ser creat l'any 1978 per Manuel Sanchis Guarner com a organisme de la Universitat de València i l'any 1994 va esdevenir l'actual Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, un centre format per investigadors de les universitats d’Alacant, de València i Jaume I de Castelló que té com a objectiu la recerca sobre el valencià, com a varietat específica de la llengua catalana, en tots els vessants de la comunicació social, de la producció literària i de les manifestacions col·lectives de la cultura pròpia. Enguany, per tant, es compleixen vint anys de la transformació de l'Institut de Filologia Valenciana originari en l'actual Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Permeteu-me que us expresse l’enhorabona per aquest aniversari. 

Les universitats, a l’igual que el conjunt de la societat, estem passant una època complexa. La crisi econòmica, que ha colpit amb força la societat valenciana, afecta de manera molt important la nostra universitat. Són coneguts els problemes de finançament que enfrontem les universitats valencianes i els problemes econòmics que té gran part del nostre alumnat i les seues famílies, problemes que els dificulten la realització d'estudis universitaris. Malgrat els obstacles, la Universitat d'Alacant intenta actuar sempre de manera solidària amb els col·lectius més necessitats i dur sempre endavant els objectius que la societat ens encomana. 

Però no es tracta només d'una crisi econòmica. Hi ha també un model de societat que alguns volen modificar amb l'excusa de la crisi. Un nou model, menys solidari, que implica el transvasament de recursos públics a la iniciativa privada. Dins d'aquest programa de desmantellament de l'estat del benestar s'ha atacat de manera molt significativa el món de la cultura i el món de l'educació. 

Potser l'atac més significatiu que ha rebut el món cultural valencià en els darrers anys ha sigut el tancament de Ràdio Televisió Valenciana després de vint-i-cinc anys de la seua creació. He de dir que les universitats públiques van crear una comissió delegada de la CRUPV (Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes), i que el nostre representant en aquesta comissió és el professor Mikel Forcada. La periodista Xelo Miralles, que ha sigut protagonista destacada de la història de la televisió valenciana, ens ha explicat en la seua conferència tot el procés, des la il·lusió inicial que va generar la creació de Canal 9 fins a la degradació progressiva d’aquesta, la qual va acabar amb el tancament de la ràdio i la televisió valencianes al novembre passat. Una televisió i una ràdio que, d'acord amb la llei de creació, hauria d'haver tingut entre les seues finalitats principals la promoció i la protecció lingüística de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. Reflexionem: som l'única comunitat autònoma sense una ràdio i una televisió pròpies. Quin futur té una llengua, la nostra llengua, sense mitjans de comunicació? El món de l'educació també està patint una agressió important en dos àmbits: l'ofegament econòmic de l'ensenyament públic i, paral·lelament, l'agressió a l'ensenyament en valencià. 

El món educatiu necessita tranquil·litat i consens, però des de fa alguns anys l'ensenyament públic i, especialment, l'ensenyament en valencià, es troben a la defensiva davant dels retrocessos que estan patint. Situacions com l'arranjament escolar, el tancament de línies educatives en valencià o la pèrdua de presència del valencià en els nous programes educatius plurilingües mostren el retrocés que està experimentant l'ensenyament públic i, sobretot, l'ensenyament en valencià. 

En un context com el que acabem de descriure és especialment important el compromís de les persones i de les institucions. Els Premis de la Crítica es van crear precisament per a reconèixer el treball compromès de creadors, professionals i intel·lectuals en favor de la nostra llengua i de la nostra cultura. Un treball que, malgrat les dificultats, aconsegueix l'excel·lència i contribueix a millorar el nostre entorn. Un treball, en definitiva, que mostra que és gràcies a l'esforç i al compromís de totes i de tots que la societat valenciana avançarà malgrat les dificultats. 

És per això que vull expressar la meua felicitació, i la de la Universitat d’Alacant, a tots els premiats. Enhorabona, per tant, a Esperança Camps, a Dani Miquel, a la companyia Xarxa Teatre, a tot l'equip de La Veu del País Valencià, a Jaume Silvestre i a M. Àngels Francès. El seu esforç és un exemple a seguir. 

L'enhorabona també a Xelo Miralles per la seua excel·lent conferència, especialment oportuna en els temps que vivim. 

Gràcies a tots

Discurs del director de l'IIFV, Dr. Ferran Carbó

Il·lustríssim senyor rector, distingits i distingides senyors i senyores, companys i companyes, amics i amigues, benvolguda Xelo. Avui ens reunim una altra vegada en un acte acadèmic amb motiu de la concessió dels Premis de la Crítica, uns premis que l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana va instituir fa més d’una quinzena d’anys. I ens reunim a la UA, després d’un bienni, una vegada més, difícil no sols pel que fa al nostre àmbit autonòmic sinó també al de l’E stat. 

El tancament de RTVV, la clausura de Catalunya Ràdio, els avatars de la definició de “valencià” del recent DNV de l’AVL o fins i tot el procediment d’elaboració o la falta de criteris coherents en el mateix DNV, en són mostres properes ben evidents. 

L’IIFV fou un organisme universitari creat fa 36 anys per Manuel Sanchis Guarner i dirigit per Fuster a partir de 1983. Actualment es troba integrat exclusivament per professors i investigadors del món de la universitat que tenen com a objectiu comú compartit la recerca i l’estudi de la llengua, la literatura i la cultura catalanes, amb especial atenció al País Valencià. Aquesta tasca i aquesta trajectòria han aconseguit un alt nivell de projecció i reconeixement i, per tant, han de continuar i, si escau, incrementar-se i ennriquir-se. 

La comunitat científica, sobretot en la societat contemporània i actual, es troba configurada i vertebrada al voltant de les universitats i alguns altres organismes específics centrats en exclusiva en la investigació. Sens dubte, en ciència, la universitat exerceix un lideratge que reverteix en la societat. En aquest marc l’IIFV continua la seua recerca i la seua tasca constant. És l’organisme que té el prestigi i el reconeixement en la comunitat científica: perquè és exclusivament universitari, perquè es dedica a la recerca, per la trajectòria seguida amb rigor més de tres dècades d’existència i per la independència que garanteix respecte a pressions i ingerències foranes al món de la ciència i de la Filologia. 

Les publicacions són un millor aval del prestigi adquirit durant més de trenta anys: cal esmentar, a tall d’exemple, la col·lecció de monografies d’investigació «Biblioteca Sanchis Guarner», amb 82 volums; la revista internacional de filologia titulada Caplletra, amb 57 números; la col·lecció «Symposia Philologica», amb 23 volums, que publica actes de congressos i reunions científiques; la col·lecció «Biblioteca Essencial», en coedició amb Editorial Bromera, amb 16 volums publicats de divulgació de temes culturals. A més de la recerca, també l’IIFV ha de col·laborar i potenciar i reconèixer el conjunt d’actuacions i activitats en la defensa de la llengua i de la cultura catalanes especialment referides al País Valencià. Així es van instituir l’any 1998 els Premis de la Crítica, de caràcter honorífic, a fi de reconèixer obres d’autors valencians que, individualment o col·lectivament, contribueixen a la recuperació de la llengua catalana, i que destaquen en diferents àmbits de la creació, l’activitat cultural i de la comunicació social. Els premis s’han atorgat en cadascuna de les tres seus de l’IIFV: la Universitat de València-Estudi General, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana. Enguany arriben a la XII edició i s’hi reconeixen obres o iniciatives culturals que s’han fet publiques o s’han desenvolupat al llarg dels dos anys anteriors (2012 i 2013). S’atorguen en les cinc modalitats o guardons per a un corpus ric i divers. 

Perquè en som molts els qui treballem per l’idioma i la cultura, més dels que no sembla. Per això sempre és difícil l’atorgament d’un premi de reconeixement: és una selecció entre diversos que mereixen el guardó, entre tots aquells que participem en aquest gran horitzó de la llengua i la cultura catalanes en aquest País Valencià, quasi sempre sense suports i sovint amb massa entrebancs. 

Per acabar, em cal parlar d’agraïment i felicitació. En nom de l'IIFV cal manifestar el nostre testimoni de gratitud al rectorat de la Universitat d’Alacant i als representants de les altres universitats, pel suport rebut en aquest acte; als membres de les comissions que han elaborat els informes; a Xelo Miralles, que ens ha fet l'honor d'obrir aquest acte amb una esplèndida conferència; a tots els presents per l’assistència i la implicació i, de manera especial, sobretot cal felicitar tots els guardonats: Xarxa Teatre, La Veu del País Valencià, Esperança Camps, Dani Miquel, Jaume Silvestre i M. Àngels Francés. A tots ells, l’enhorabona i l'encoratjament més entusiasta per a continuar treballant per la cultura i per la llengua d’aquest país.