III Premis de la crítica

Parlaments

Acta de lliurament dels Premis

El Consell General de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, en la seua reunió del dia 21 de març de 2001 celebrada a la Universitat d'Alacant, vistes les propostes de les diferents ponències informatives nomenades a l'efecte i després de la deliberació oportuna, ha acordat atorgar els III Premis de la Crítica, corresponents a obres en llengua catalana publicades al País Valencià –o fora, sempre que siguen d'autor valencià o de temàtica valenciana– durant l'any 1999, a les obres següents:
Narrativa i poesia Narrativa: El secret de Goethe, de Martí Domínguez, publicat per Edicions 62. Es tracta d'una novel·la històrica de ben resolta tècnica i captivadora trama argumental, que ens transmet les llums i les ombres del gran gegant de la cultura occidental que fou Goethe. Entrega el premi el director de l'IIFV.

Poesia: L'instant etern, d'Enric Sòria, publicat per Edicions Proa, on s'explora, amb una pluralitat de formes expressives, el que té d'inescrutable l'experiència del temps, la tensió soterrada que es troba en les coses, allò que no sentim i en el canvi perdura. En el llibre, d'una alta qualitat lírica, conflueix la densitat verbal amb la construcció d'un discurs personal i irreductible. Entrega el premi el rector de la Universitat de València.
Narrativa infantil i juvenil Infantil: En quin cap cap?, d'Enric Lluch i Girbés, publicat per Edicions del Bullent, pels diversos aspectes d'originalitat i de qualitat del text de l'obra, per l'adequada relació entre el text i les il·lustracions i per la qualitat de l'edició. Entrega el premi el director de l'IIFV.

Juvenil: Pirates de la marjal, de Mariano Casas, publicat per l'Editorial Bromera, per la seua originalitat, així com per la seua  qualitat temàtica, il·lustrativa i d'edició. Entrega el premi el vicerector de Comunicació i Política Lingüística de la Universitat Jaume I.
Teatre Trilogia d'exilis, de Manuel Molins, publicat per l'Editorial Tres i Quatre, que inclou les obres Diónysos, El viatger de l'absenta i La màquina del Doctor Wittgenstein. El premi s'atorga en reconeixement a la qualitat d'aquests textos dramàtics, alhora que a la llarga trajectòria de l'autor en diversos vessants del  món del teatre  tals com la direcció de muntatges, la dramatúrgia, l'escriptura o la reflexió crítica. Entrega el premi el rector de la Universitat d'Alacant.
Traducció La versió catalana del llibre Desintegració, d'Axel Honneth, realitzada per Gustau Muñoz i publicada per l'Editorial Tàndem. Amb aquest premi es valora de forma molt especial l'esforç del traductor d'apropar a la nostra llengua i al nostre context  uns referents molt importants de la cultura europea contemporània en el camp de l'assaig filosòfic, una proposta no gens freqüent ni comercial. Entrega el premi el rector de la Universitat de València.
Assaig Un cristall habitat, de Joan Garí, publicat per l'Editorial Tàndem. L'obra destaca per la seua originalitat en l'exposició que, sota la forma de diccionari, possibilita diversos itineraris de lectura suggerits, com també per la innovació de referents erudits, ja que combina la referència literària, la cinematogràfica, la mediàtica, la pictòrica..., tot plegat al servei de la temàtica de "l'espill" (el doble o la duplicitat), nuclear en la nostra època. Entrega el premi el vicerector de Comunicació i Política Lingüística de la Universitat Jaume I.
Estudis Filològics Llengua: al llibre Introducció a la fraseologia. Aplicacions al valencià col·loquial, de Pelegrí Sancho Cremades, publicat per l'Editorial Denes. L'obra suposa  una aplicació rigorosa del mètode de la gramàtica cognitiva a l'estudi dels processos de gramaticalització o fixació d'unitats fraseològiques valencianes, línia d'investigació ben original a l'àmbit de la filologia catalana. Entrega el premi el rector de la Universitat d'Alacant.

Literatura: al conjunt de treballs publicats al número 18 de la revista Arxiu de Textos Catalans Antics, sota el títol general d'Estudis i inventari de sermons de sant Vicent Ferrer, obra de Josep Perarnau i Espelt, els quals suposen una rigorosa i novedosa aportació a l'estudi de la predicació vicentina. Amb aquest premi es vol reconéixer, així mateix, el rigor i la continuïtat de la revista en què ha aparegut el recull de treballs guardonat, així com la importantíssima tasca investigadora duta a terme per l'autor. Entrega el premi el vicerector de Comunicació i Política Lingüística de la Universitat Jaume I.
Llibre millor editat Sapientia Aedificavit, publicada per la Universitat de València, per la molt destacada i altíssima qualitat tècnica, el bon gust i la bellesa tipogràfica i il·lustrativa amb què ha estat editat. Rep el premi el seu editor, Sr. Daniel Benito. Entrega el premi el subdirector de l'IIFV.
Periodisme Escrit: David Mira pels seus articles publicats a la revista Crònica, en especial sobre la figura de Cavanilles, per la seua qualitat i pel seu  interés social i cultural. Entrega el premi el rector de la Universitat de València.

Audiovisual: al programa de Ràdio 9 Comarca a comarca, emissió de València, conduït per Mara Claramunt i Teresa Ruiz, que, hereu de l'històric De dalt a baix, ha representat una molt digna iniciativa de periodisme radiofònic al servei de la vertebració del País Valencià. En representació de l'equip responsable del programa rep el premi la Sra. Mara Claramunt. Entrega el premi el rector de la Universitat d'Alacant.

Trajectòria: a la revista Saó, pels seus 25 anys al servei de la premsa en valencià, des del rigor, la coherència i la tolerància ideològica. Rep el premi el Sr. Vicent Cardona, director de la revista. Entrega el premi el subdirector de l'IIFV.
Universitat d'Alacant, 21 de març de 2001

Representant dels autors premiats

Per a mi és una gran responsabilitat, i un motiu d'orgull, parlar en nom dels premiats. I com que sóc biòleg de formació, voldria començar amb una referència de caire naturalístic. En la bandera de la localitat d'Oriola figura un oriol (en espanyol, una "oropéndola"), amb la seua clàssica posició d'ocell astut i maliciós. És veritablement curiós que en la nostra estimada Oriola, tan castellanitzada i abandonada, l'oriol encara sobrevisca entre els símbols de la població, com una de les últimes mostres lingüístiques del valencià que una volta s'hi va parlar quasi unanimament. Teodor Llorente Falcó recull, en un dels seus articles publicats a Las Provincias, el testimoni del tio Pàmies, un vell llaurador oriolà, que quan li preguntaven que com és que sent d'Oriola sempre parlava en valencià, i no en castellà, contestava: "Això són modes d'ara! A Oriola sempre s'ha parlat en valencià!".

Per això, aquest Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana pren una especial significació a Alacant. En aquesta terra, tan sotmesa a una castellanització galopant, l'esforç que realitza diàriament el departament de filologia catalana de la Universitat d'Alacant és, si més no, digne d'encomi. Crec que parle en nom de tots els premiats, quan dic que els valencians com a poble hem tingut la gran fortuna de poder comptar amb una universitat modèlica, que en cap moment ha abandonat la defensa de la cultura valencina. Ara que estem celebrant els V Segles de la Universitat de València, és un autentic motiu de goig i satisfacció saber que almenys la postura de la universitat passarà a la història, en aquesta data clau, com a model d'independència i de defensa del pensament il·lustrat.

En aquest sentit, el Premi de la Critica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana representa quelcom tan inusual com esperançador. Les tres universitats valencianes amb aquests premis uneixen les seues forces i, lliures de pressions institucionals i polítiques, atorguen uns guardons exemplars. La independència està més reforçada per la rigorositat acadèmica; per això, tot i que no hi han "gallets", la gratificació és inmensa i un poc aclaparadora: ací, al davant dels tres excel·lentíssims rectors, l'acte assoleix una dimensió emotiva difícilment repetible en altres situacions. Una dimensió que ens reafirma en l'absoluta necessitat que siguen les universitats -en aquest cas, mitjançant l'Institut Interuniversitari- les defensores de la normativa 1ingïística valenciana, i les assessores en matèria cultural als governs, com s'esdevé en qualsevol nació civilitzada.

Això si no volem que al final la nostra terra i els nostres topònims es castellanitzen irremeiablement, o fins i tot, que hi subsistisquen sense que ningú arribe a saber què signifiquen. Afortunadament, els valencians com a poble estem d'enhorabona: les nostres universitats són el brandó, la bandera, de la nostra identitat. D'eixa identitat que va des de Salses fins a Oriola.

Vicerector de Coordinació, Comunicació i Política Lingüística de la Universitat Jaume I de Castelló

Els Premis de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana arriben ja a la seua tercera edició, una data que podria paréixer encara primerenca, però que ha permés ja un notable grau de consolidació, tant pel número de guardons que s'ofereixen com per l'eco que tenen en l'opinió pública i la labor que desenvolupen a favor de la normalització lingüística del nostre país. L'Institut, que té com a labor principal la de fixar la normativa de la nostra llengua, va decidir encertadament ampliar la seua influència a aspectes culturals i literaris amb la creació d'aquests premis. Per tot això, vaja per davant la felicitació de la Universitat Jaume I a l'Institut i també a tots els jurats que els distints guardons que hui s'entreguen i que afavoreixen aqueixa sempre desitjada relació entre la Univeristat i la societat.

La convocatòria d'aquests premis em resulta especialment interessant perque no se centra únicament en l'aspecte literari de les obres guardonades, sinó que obri els reconeixements també a un altre tipus de treballsm, com la traducció o el periodisme, tant en la seua vessant escrita com a audiovisual. L'existència de distints d'aquesta categoria té especial rellevància per a universitats que, com la nostra, compta amb titulacions clarament vinculades amb aquestes disciplines. Per això, reitere la felicitació a l'Institut en nom de la Universitat Jaume I i anime als membres del seu plenari a continuar en aquest camí afavoridor de la cultura i la literatura.

Finalment, i a més de felicitar les persones i institucions premiades hui per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, volguera aprofitar la meua presència en aquest acte en nom del rector per a animar-vos a tots a seguir amb la vostra labor literària, periodística o traductora, que, sens dubte, i més enllà del reconeixement d'aquests premis, haurà de tindre el de tota la nostra societat.

Director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Senyors Rectors de les Universitats d'Alacant i València i Vicerector de Política Linguística de la Universitat Jaume I, de Castelló, en representació del seu Rector, senyors Vicerectors, senyor president del Consell Social de la Universitat d'Alacant, senyors representants de les Corts Valencianes i del Consell Valencià de Cultura, autoritats, membres del Comité Organitzador dels III Premis de la Crítica, autors guardonats, editors, col·legues, estudiants, senyors i senyores:

En els estatuts de les tres Universitats que integren l'Institut de Filologia Valenciana, és a dir, totes les Universitats valencianes amb estudis de Filologia Catalana, s'expressa, sota diverses fórmules, el compromís de la comunitat universitària amb la llengua i la cultura pròpies del País Valencià. Una de les manifestacions més clares d'aquest compromís és l'adopció de mesures tendents a garantir a tots els membres de la comunitat universitària una igualtat real d'oportunitats per a accedir a la docència i la investigació en qualsevol de les dues llengues oficials de la nostra Comunitat Autònoma. Hem de saludar amb satisfacció que, en l'últim any, s'han realitzat progressos notables en aquest sentit, pero encara som lluny de l'objectiu d'assegurar per al valencià el lloc que li pertoca al si de les nostres Universitats. La constatació d'aquest dèficit hauria de servir-nos d'esperó no sols per a satisfer una demanda docent en valencià prou més gran que l'ofertada, sinó també per a redoblar els nostres esforços de cara a aconseguir una autèntica normalització linguística al si de les Universitats valencianes. El compromís de les nostres Universitats amb la societat valenciana obliga de manera especial l'Institut de Filologia Valenciana a adoptar iniciatives que contribuïsquen a la normalització cultural del nostre país. És dins d'aquesta línia d'actuació que el nostre Institut ha acordat enguany no sols concedir els III Premis de la Crítica, sinó també convocar un Congrés Internacional sobre Llengua, Societat i Ensenyament i redactar una Guia d'usos linguístics per al sistema educatiu valencià.

Abans de centrar-me en l'acte que hui ens reuneix ací, permeteu-me unes breus paraules per a comentar les dues darreres inicatives. La convocatòria del Congrés sobre Llengua, Societat i Ensenyament, que fem en estreta col·laboració amb la Federació Escola Valenciana —una associació que cada any mobilitza, en trobades lúdiques, més de 150.000 alumnes i pares d'alumnes d'Educació Primària i ESO en defensa d'una escola en valencià— té com a objectiu bàsic debatre els problemes didàctics, linguístics i socials que comporta l'ús escolar de la nostra llengua i aportar-hi propostes de solució. Comptarem amb la presència de notables especialistes valencians, catalans i estrangers i tenim prevista una altíssima participació d'ensenyants preocupats pel present i futur del nostre sistema educatiu i de la nostra llengua. No cal dir-vos que, des d'ara, us convidem a participar i a donar suport a aquesta iniciativa, que vol ser així mateix un homenatge a tots els mestres i professors valencians d'Ensenyament Elemental i Mitjà que, al llarg i ample del nostre país, estan contribuint eficaçment al procés de recuperació i dignificació social de la nostra llengua.

La proposta d'elaborar una Guia d'usos linguístics per al sistema educatiu valencià, ara ja en fase de redacció, naix de la necessitat que tota la comunitat docent i discent valenciana dipose d'un manual de referència sobre la normativa del valencià, on quede reflectida la posició de les Universitats valencianes entorn d'aquesta questió. Un manual el contingut del qual, abans de ser aprovat i publicat, serà consensuat amb els principals agents del procés de normalizació linguística del valencià (ensenyants, correctors, literats, editors, etc.), i consultat amb altres institucions acadèmiques d'arreu del domini linguístic. Un manual que vol ser també una contribució decisiva al redreçament de la nostra llengua.

Amb la concessió dels III Premis de la Crítica, l'Institut de Filologia Valenciana vol agrair i reconéixer la tasca dels escriptors, de les editorials, de les institucions i de tots els agents capdavanters en el procés de normalització linguística que s'ha realitzat al llarg de 1999. Una vegada més hem d'agrair als Rectors de les Universitats que integren l'Institut que hagen volgut presidir l'acte de hui. La seua presència el converteix, de fet, en un acte de màxim rang institucional i en una manifestació més del seu compromís amb la llengua i cultura del nostre país. Un compromís que sembla estendre's també a la Universitat Politècnica de València. Fa poc més de tres mesos, aquesta Universitat s'unia a les de València, Jaume I, de Castelló, i d'Alacant en la concessió del doctorat honoris causa a un valencià insigne, Enric Valor, natural d'aquestes terres meridionals, suara traspassat. I Enric Valor havia convertit, per vocació, la literatura i, per obligació moral, la gramàtica en les dues eines bàsiques del seu compromís amb el nostre poble. Per altra banda, des de les darreres eleccions a Rector, la Universitat Politècnica de València compta també, i per primera vegada, amb un vicerectorat de Promoció del Valencià. El flamant vicerector, Sr. Bernabé Marí, es troba entre nosaltres. Permeteu-me que salude efusivament la seua presència ací, que ens agermana amb la Universitat Politècnica.

Com es pot constatar en les bases del Premis de la Crítica de l'IIFV, els guardons no es destinen exclusivament als gèneres literaris tradicionals (poesia, narrativa, teatre i assaig), sinó també a altres modalitats escrites i orals d'especial rellevància per a la dignificació social del valencià i per al coneixement científic de les seues manifestacions literàries i linguístiques. És per això que, al costat d'un premi al llibre millor editat i d'un altre guardó destinat a una trajectoria periodística al servei de la nostra llengua, s'han previst també premis específics de narrativa infantil i juvenil, de traducció, de filologia, de periodisme escrit i de periodisme oral. No cal ponderar ací la importància que té per a la recuperació de la llengua el treball de recerca linguística i estilística d'aquells escriptors que, en adreçar les seues obres a joves i infants, han d'esforçar-se a presentar un valencià plenament identificat amb la visió del món dels destinataris de les seues obres. No cal tampoc ponderar la importància de la traducció com a eina d'universalització dels nostres referents culturals. Els estudis filologics ens permeten aprofundir en la coneixença de la nostra realitat passada i present, base indispensable per a assentar solidament els fonaments de la nostra cultura. Finalment, no és menys lloable la tasca d'aquells homes i dones que, des de la premsa i el món audiovisual en valencià, contribueixen cada dia a fer normal una llengua encara discriminada de fet i de dret.

Enguany, s'ha modificat l'estructura organitzativa dels Premis. Ja no són uns jurats els que els decideixen els premis, sinó que són els membres del Consell General de l'Institut els que, oïdes les ponències específiques de cada especialitat, hi tenen l'última paraula. Amb aquesta reforma es tracta d'assegurar la màxima imparcialitat i rigor en la concessió dels premis i el màxim consens possible en les decisions. Crec que ens hem guiat escrupolosament per aquests criteris. Es, tanmateix, evident que el guardó a una determinada obra —una decisió discutible, com tantes altres coses que exigeixen una tria— pot ser interpretat com un menysteniment envers les obres més pròximes en qualitat. Obviament, no és aquest el nostre propòsit, i ens sabria molt greu que en alguna opció haguéssem pogut incórrer en injustícia. En tot cas, he d'insistir que només ens ha guiat la voluntat de reconéixer i d'agrair la tasca dels nostres treballadors i treballadores de la cultura i, en aquest sentit, els guardonats, els hem de veure sobretot com una representació qualificada de tots ells. D'alguna manera, aquests premis volen ser una reivindicació de la normalitat cultural. No té altre sentit, per exemple, haver distingit el programa radiofònic Comarca a comarca, de Ràdio 9, injustament eliminat l'any passat de la ràdio pública, potser perquè era un espai en valencià simplement normal.

Però, si el nostre reconeixement i gratitud s'estén a totes aquelles persones, editorials i institucions que amb el seu treball diari contribueixen a fer més lliure i més digne el nostre país, hui hem d'adreçar-nos de manera especial als premiats en aquesta convocatoria. A tots ells vull expressar, en nom del Consell de l'Institut de Filologia Valenciana, la més cordial enhorabona. Permeteu-me ara que, potser saltant-me les exigències del guió, dedique uns mots concrets a alguns dels premiats només en funció d'una més o menys llarga coneixença o vinculació personal. Martí Domínguez m'evoca indestriablement la tasca i l'actitud del seu avi Martí Domínguez Barberà, aquell il·lustre patrici valencià que, des de les pàgines de Las Provincias, es va atrevir a alçar la seua veu en defensa dels interessos generals de la població valenciana per damunt dels seus personals, aquell que, vistes les proves d'impremta, no va autoritzar de publicar a Barcelona la seua novel·la Els horts si no es restituien els seus mots originals genuïnament valencians. Quina llàstima que no haja pogut veure la destresa literària i la normalitat narrativa del seu nét! El nom de Saó va indefectiblement lligat a la tenacitat admirable d'un grup de capellans molt compromesos amb el nostre poble, com són Josep Antoni Comes, Emili Marín i Vicent Cardona. Tenacitat i compromís que més que un premi bé mereixen el cel . Només que desitjaríem que fos d'ací molts anys! Amb el guardó concedit a mossén Josep Perarnau es concreta no sols una de les bases dels Premis —la possibilitat de reconéixer la tasca de ciutadans no valencians pero amb vincles o dedicació al nostre país—, sinó també l'agraïment i l'admiració per un treball filològic i teològic extraordinari, com el que es reflecteix cada any en les denses i impagables pàgines d'Arxiu de Textos Catalans Antics i, en concret, en l'últim número, dedicat a fra Vicent Ferrer. Finalment, deixeu-me que m'adrece al Rector de la meua Universitat, que ha volgut commemorar els Cinc Segles de la Universitat mare de tots els valencians amb publicacions tan exquisides com la del llibre Sapientia aedificavit. A tots ells i als no esmentats ara, vull reiterar la més cordial felicitació. Enhorabona que també volem fer extensiva al Comité organitzador dels Premis, presidit pel professor Alemany, i a la Universitat d'Alacant i al seu Rector, per l'entusiasme i la dedicació que han posat en l'organització d'aquests Premis. I un agraïment molt especial a l'escultor Rafael Amorós, que una vegada més ha volgut col·laborar amb l'Institut oferint-nos els originals guardons materials dels Premis.

Com a balanç, de l'examen dels materials que hem manejat, crec que podem constatar molt satisfactoriament l'extraordinària vitalitat de la nostra vida cultural. En canvi, després de dos decennis de cooficialitat linguística, hem de denunciar un fet preocupant: encara som una cultura de peatge. Els esforços de tants treballadors i treballadores de la cultura bé mereixerien un millor reconeixement per part de les nostres autoritats polítiques. Així i tot, nosaltres insistirem i persistirem en la reivindicació de la nostra cultura. Per això, deixeu-me acabar convidant-vos a participar activament en els IV Premis de la Crítica, que en aquesta ocasió desitgem veure celebrats a la ciutat de Castelló de la Plana.

Moltes gràcies.