Biblioteca Sanchis Guarner Enrere

Títol: El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra
Autor: Simbor, Vicent
Edició: València-Barcelona, IIFV, Publicacions de l’Abadia de Montserrat & Institut d'Estudis Catalans
Any: 2005
Resum: El Realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra és un estudi global i sistemàtic de l’aportació catalana al moviment vague i extens que recorria la producció literària europea durant la postguerra, i que en alguns països comptava amb arrels fermes anteriors a la Segona Guerra Mundial. Els nostres narradors participaren, en la manera que la penúria del moment els permetia, d’aquesta reacció literària contestatària, àmplia i diversa, que abastava des dels plantejaments marxistas i el Realisme Socialista fins als Neorealismos Italia i portuguès i al Realismo Social espanyol, passant per l’influx poderós de Sartre i a la seua exigencia del comprimís progressista de l’escriptor amb la societat que l’envolta.

Josep M. Castellet i Joaquim Molas van ser-ne els nostres teoritzadors més importants amb la seua proposta del Realisme Históric. Tanmateix la realitat de la pràctica literària va ser molt complexa i diversa, fins i tot en el cas de Baltasar Porcel, habitualment considerat el representant més genuí de les propostes teòriques dels dos crítics. Durant els anys cinquanta, amb Josep M. Espinàs, i sobretot els anys seixanta, diversos narradors catalanans deixaren impregnar part de la seua producció per aquest compromís de denúncia que exigia Sartre i que molts altres escriptors del seu context europeu exercitaven des de diferents perspectivas ideològiques, del marxisme estricte fins a la solidaritat humanitarista.