Biblioteca Sanchis Guarner Enrere

Títol: Llorenç Villalonga, ironista i jogasser
Autor: Vicent Simbor Roig
Edició: València-Barcelona, IIFV, Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Any: 2013
Resum: Vicent Simbor Roig (Alginet, 1951) és catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. S’ha dedicat preferentment a la investigació de la literatura catalana contemporània. Ha publicat Els orígens de la Renaixença valenciana (1980), Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva (1983), Carles Salvador: política i nacionalisme (1983 i 2008 revisat i amb el nou títol Carles Salvador, 1893-1955), Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (1900-1939) (1988), Llorenç Villalonga a la recerca de la novel·la inefable (1999), El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra (2005), La narrativa catalana del segle XX (2005) i Joan Fuster: el projecte de normalització del circuit literari (2012). En col·laboració amb Ferran Carbó ha publicat La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972) (1993), Literatura actual al País Valencià (1973-1992) (1993) i Literatura catalana del siglo XX (2005).

L’autor és un dels especialistes més reconeguts en l'obra de Villalonga. En aquest llibre recull un conjunt d’articles en què descobreix un Villalonga ironista i jogasser.

Els tres primers giren al voltant de la ironia, cabdal en la concepció literària del gran escriptor mallorquí. És el Villalonga que feia dir al personatge d’Andrea Víctrix «La ironia, que regula i dóna agilitat a les relacions vertaderament civilitzades», i el que elaborava un acurat pastitx estilístic a partir de Proust. Els dos següents ens porten un Villalonga que juga amb les convencions literàries de la transtextualitat, i de la novel·la epistolar. Els dos últims aborden la relació de Villalonga amb el cinema i el teatre.

El conjunt, d'una gran riquesa analítica, il·lumina l'enorme varietat de sentits i referències continguts en l'obra villalonguiana i és una referència inexcusable per conèixer-la a fons.