Biblioteca Sanchis Guarner Enrere

BSG 83 Títol: Papers d'etnopoètica
Autor: Joan Borja
Edició: Alacant-Barcelona, IIFV, Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Any: 2014
Resum: Mestre per l’especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia, Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) ha estat vicedegà de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant, director de la Seu Universitària de la Marina, director de la Unitat per a l’Educació Multilingüe i director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Autor o coautor d’una trentena de llibres, entre les seues publicacions destaquen títols com Comunicar la ciència, Els aforismes de Joan Fuster, Valencià mitjà, Meleagre, La utopia de la ciència, Llegendes del sud, Els discursos de la ciència, Café del temps, El color de les quimeres o Àncora del temps. Actualment treballa com a professor i investigador en la Universitat d’Alacant, on dirigeix la publicació científica Ítaca. Revista de Filologia.

Papers d’etnopoètica és un recull d’estudis que proposen un recorregut assagístic: un itinerari que discorre des de la Chanson de Roland i l’aurèola llegendària que l’embolcalla fins a l’obra literària d’un autor actual, viu i actiu, com és el benisser Bernat Capó. I això amb parada i fonda en el fascinant cicle narratiu del rei Jaume I; les concessions a la fantasia popular del Tirant lo Blanc; la cohesió territorial en les formes de la rondallística; l’aventura de la cançonística contemporània; els documents etnopoètics que, talment la rosa de paper del poema de Vicent Andrés Estellés, passen encara de mà a mà en entorns rurals; l’excepcional projecte de literaturització de relats populars que, en singularíssimes circumstàncies, va bastir l’escriptor Enric Valor; o l’espectacular moviment —sense equivalents clars en cap altre racó del món— de l’anomenada Nova Cançó (que a pesar del nom i les consignes programàtiques, va propiciar la reconciliació de la societat catalana contemporània amb la tradició musical pròpia). Papers d’etnopoètica, per tant, servits amb el mer propòsit de reclamar l’atenció, ací i allà, sobre la importància de la paraula oral, anònima i popularment assumida en la imaginació compartida.