Biblioteca Sanchis Guarner Enrere

BSG 93 Títol: Origen i evolució dels connectors de contrast en català
Autor: Caterina Martínez Martínez
Edició: Alacant-Barcelona, IIFV, Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Any: 2019
Resum: Caterina Martínez Martínez (Alacant, l’Alacantí; 1991) és llicenciada i doctora en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant (UA). Actualment, és professora del Departament de Filologia Catalana d’aquesta mateixa universitat i investigadora i membre de l’ISIC-IVITRA (UA). Ha fet estades de recerca i docència a les universitats de Torí (Itàlia), Bamberg (Alemanya) i Santa Barbara (Califòrnia, EUA). La seva recerca se situa dins la Lingüística de Corpus, la Lingüística Cognitiva, la Pragmàtica i la Gramàtica de Construccions, segons una perspectiva diacrònica. S’ha ocupat també del canvi lexicosemàntic, dels mecanismes de creativitat lèxica i la neologia, i de la difusió del model lèxic normatiu; així mateix, ha atès l’aplicació d’aquests àmbits a l’ensenyament de la llengua.

Aquest llibre estudia l’origen i ressegueix l’evolució dels connectors de contrast en català: les fonts, els valors, els matisos, les funcions i els usos de, concretament, cinc d’aquestes peces (noresmenys, nogensmenys i tanmateix; a despit de i malgrat). Aquestes peces han arribat a expressar [contrast] adversatiu i concessiu, després d’un procés de gramaticalització encetat al segle XIII en la noció de [càlcul], les tres primeres, i en la noció d’[emoció], les dues darreres. Actualment, arran d’haver estat objecte de la normativització del català a la primeria del segle XX, formen part de la nòmina dels connectors parentètics: aquells que mecanitzen la dinàmica de les situacions comunicatives contraargumentatives. A propòsit d’açò, aquest llibre mostra en quina mesura la codificació i la difusió de la normativa contemporània del català ha estat un factor del canvi lingüístic. En aquest cas, ha suposat l’èxit d’aquests connectors a través del bandejament de certs elements, del reaprofitament i el rescat de materials gramaticals antics, de l’especialització diafàsica d’uns altres i, fins i tot, de la creació de construccions noves i la reassignació de valors nous.

L’estudi es fonamenta en el despullament de corpus textuals informatitzats representatius del català medieval, de l’edat moderna i de l’edat contemporània. Això permet observar el procés de canvi lingüístic d’aquests connectors i perfilar una panoràmica de l’expressió del [contrast] en català. Aquestes dades han estat interpretades d’acord amb les aportacions teòriques que posen el focus en la llengua en ús: la Pragmàtica i la Lingüística de base Cognitiva, específicament, la Teoria de la Inferència Invitada del Canvi Semàntic, la Subjectivació i la Intersubjectivació; així mateix s’ha atès la Gramàtica de Construccions.