Symposia Philologica Enrere

SP 27 Núm. 27 Joan Veny
Llengua i creació literària (Verdager, Foix, Santamaria, Torres, Carbó, Curial, Huguet, Anglada)
Alacant, IIFV, octubre, 2019, 228 ps.
Resum: Doctor en Filosofia i Lletres. Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. Membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Director, amb Lídia Pons, de l’Atles Lingüístic del Domini Català, autor del Petit Atles Lingüístic del Domini Català i president del projecte europeu Atlas Linguistique Roman. És autor, entre altres llibres, de Els parlars catalans, Introducció a la dialectologia catalana, Onomàstica i dialectologia, Llengua històrica i llengua estàndard, Escripturta i oralitat a Mallorca, Per una història diatòpica de la llengua catalana, De geolingüística i etimologia romàniques, Paraules en l’espai, el temps i la norma, així com de cinc centenars d’articles de dialectologia, geolingüística, etimologia, història de la llengua, ictionímia, edició de textos, onomàstica i contacte de llengües. Entre altres reconeixements ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, els Doctorats Honoris Causa per les universitats de València i de les Illes Balears i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Sovint s’ha descuidat el paper de la llengua en els nostres creadors literaris. Aquest llibre vol suplir aquest dèficit analitzant les característiques de la llengua dels nostres escriptors i poetes, com és ara l’aportació territorial de Verdaguer; la projecció diatòpica i creativa de Foix; el torrent de paraules del novel·lista lleidatà Joan Santamaria; el contrast de la fidelitat a l’estàndard amb la variació geogràfica de Màrius Torres en funció dels actes creatius o epistolars; la valoració del virolat lèxic d’un poeta poc conegut, Xavier Carbó; l’aroma de mallorquinitat unida al respecte a la normativa de Damià Huguet; l’esplendor de l’obra poètica de Maria Àngels Anglada reflectida en l’amor a la natura i als clàssics. Finalment, traslladant-nos a la llengua medieval, l’anàlisi lingüística del Curial, que fa possible un acostament a la probable procedència valenciana del seu autor.