Diaris
Actualitat
Ressenyes
Iconografia
Enllaços

Enric Balaguer

Balaguer (el Castell de Guadalest, la Marina Baixa, 1959) és catedràtic de Filologia Catalana en la Universitat d’Alacant. És autor, entre altres assaigs, de Poesia, alquímia i follia (1995), Ressonàncies orientals (1999), Fulls de ruta (2002), Contra la modernitat i altres quimeres (2002) i La totalitat impossible (2006). És autor del diari: La casa que vull (2009). Pel que fa a estudis de literatura del jo és autor de:



Publicacions sobre literatura autobiogràfica:

Balaguer, Enric (2010): La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (6 aproximacions al present), València, 3 i 4.

Balaguer, Enric (2010): "Introducció" dins de Joan Francesc Mira, Europeus. Retrat en setanta imatges, Alzira, Bromera, p. 7-19.

Balaguer, Enric, "Seductors, il•lustrats i visionaris", Caràcters, 50, p.26.

Balaguer, Enric, "Josep Maria Espinàs: escriptura del jo", Caràcters, 52, p.27.

1995. “Alguns aspectes de l’autobiografia des de la literatura”, Gradiva 1, Alacant, p. 1-17.

2008. “El vel de maia de Marià Manent, L’Espill, 30 (hivern), p. 72-79.

2007. “El dietari i la recerca espiritual: Ressonàncies (1942-1952) de Joan Puig i Ferreter”, Diaris i Dietaris, Alacant/València, Denes, p. 83-98.

2005. “La missió en la vida. Notes sobre Camins de França de Joan Puig i Ferreter”, Caplletra, 28 (primavera), p. 9-28.

2004. “L’autobiografia catalana del segle XX. Una mirada a la producció més recent”, La llengua i la literatura: història i actualitat, Barcelona-Castelló, Institut d’Estudis Catalans, p. 121-140.

2001. “L’autobiografia en diari. Apunts sobre la prosa memorialística de Vicent Andrés Estellés”, Literatura autobiogràfica: història, memòria i construcció del subjecte, València-Alacant, Denes, p. 253-268.

2001. “Pròleg a Literatura autobiogràfica: història, memòria i construcció del subjecte, València/Alacant, Denes, p. 9-10.

1997. “Diaris, dietaris. Una ullada a la producció més recent, L’Aiguadolç, 23 (primavera), p. 39-64.

1997. “Recull domèstic, recull líric: apunts sobre l’escriptura dels diaris íntims”, La diversitat discursiva, Castelló, Universitat Jaume I, p. 109-120.

1995. “Alguns aspectes de l’autobiografia des de la literatura”, Gradiva 1, Alacant, p. 1-17.

1995. “Estructuralisme/subjecte descentrat/autobiografia”, Gradiva 1, Alacant, p. 39-53.

Enllaços:

pàgina de l’AELLC: http://www.escriptors.cat/autors/balaguere/

Blog: “A tall d’invocació”: http://blocs.mesvilaweb.cat/enbapa59











Top

Joan Borja i Sanz

(Altea, la Marina Baixa, 1968) és professor de Filologia Catalana en la Universitat d’Alacant. És autor de diversos estudis sobre ensenyament de llengües, anàlisi del discurs, literatura popular i literatura catalana contemporània, com ara Els aforismes de Joan Fuster (1995); La utopia de la ciència (2004); Llegendes del sud (2005); La narrativa oral: rondalles i llegendes en l’imaginari col•lectiu contemporani, (2006). Així mateix, és coautor del Diccionari de la literatura valenciana actual (1968-2000) (2002).



Publicacions sobre literatura autobiogràfica:

2004. “El discurs narratiu de Ferran Torrent: una propina per a la novel•la catalana contemporània”, dins Chiristian Camps & Pilar Arnau (eds.), Col•loqui Europeu d’Estudis Catalans. Volum 2. La literatura catalana de la democràcia, Montpeller, Centre d’Études et de Recherches Catalanes – Université Paul-Valéry Montpeller III – Association Française des Catalanistes, p. 61-83. ISBN 2-84259-625-5.

2003. “Sobre París en la vida i l’obra de Josep Pla”, dins Marie-Claire ZIMMERMANN i Anne CHARLON (ed.), Actes del XIIè Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de la Sorbona, París, setembre de 2000), vol. II, Barcelona, PAM, p. 159-182. ISBN 84-8415-453-X.

2002. “La prosa d'idees de Joan Fuster: de l'article periodístic al llibre d’assaig”, dins Literatura autobiogràfica. La construcció del subjecte femení. Periodisme i literatura en l'esfera del jo, Alacant-València, Denes, p. 245-256. ISBN 84-95802-26-0

2001. “Carmelina Sánchez-Cutillas: matèria de memòria”, en E. BALAGUER et al. (ed.) Literatura autobiogràfica. Història, memòria i construcció del subjecte, València, Denes, p. 221-232. ISBN 84-88578-96-2.

1998. “Joan Fuster i el Levante, dins Paolo Maninchedda (ed.), Atti del VI congresso (III Internazionale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani. Cagliari 11-15 ottobre 1995, vol. II, Càller, CUEC. ISBN 88-87088-48-9











Top

Carles Cortés i Orts

(Alcoi, 1968) és professor de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant. És autor de diversos estudis sobre Mercè Rodoreda: Els personatges i el medi en la narrativa de Mercè Rodoreda (1996) i Començar a escriure: la construcció dels primers relats de Mercè Rodoreda (1932-1938) (2002). D’igual manera, ha estat editor de les antologies Contes d’Isabel-Clara Simó (Columna, 1999), Contes personals de M. Mercè Roca (Columna, 2001), Llengües mortes. Antologia de contes de Carme Riera (Destino, 2003), L’illa i la dona. Trenta-cinc anys de contes de M. Antònia Oliver (Ed. 62, 2003) i Jubileu, de Víctor Català (Ed. Arola, 2004). Ha publicat la biografia del pintor Antoni Miró Vull ser pintor! (Ed. 3i 4, 2005).



Publicacions sobre literatura autobiogràfica:

2009. Mirades creuades: Miquel Martí i Pol i Antoni Miró, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

2009. "L’experiència de l’exili com a tema narratiu. Estudi d’Els vençuts (1969) de Xavier Benguerel", Mélanges, Montpeller, Éditions de la Tour Gile, p. 141-158.

2007. “Vull ser pintor...: el diari inèdit d’Antoni Miró”, Diaris i dietaris, València, Denes, p. 443-456.

2004. “Escriure entre visites. A propòsit d’unes cartes inèdites de Caterina Albert (1954-1961)”, Epístola i Literatura, València, Denes, p. 113-142.

Enllaços:

pàgina de l’AELLC: http://www.escriptors.cat/autors/cortesc/

Pàgina personal: http://www.carlescortes.cat









Top

Dari Escandell

(l’Alguenya, les Valls del Vinalopó, 1982) és professor de Filologia Catalana en la Universitat d’Alacant. La seua principal línia de recerca ha estat, fins ara, l'escriptura autobiogràfica i, concretament, l’obra memorialística de Joan Puig i Ferreter (1882-1956), sobre qui ha publicat vora una dotzena d’articles i n’ha realitzat la tesina. Així mateix, és coautor del llibre Puig i Ferreter, cinquanta anys després (2008).

També treballa, alhora, en altres línies de recerca relacionades amb la didàctica de la llengua i la literatura. No debades, actualment està immers en el procés d'elaboració de la tesi doctoral «Literatura catalana infantil i juvenil: prospecció de tendències i hàbits de lectura en el sistema educatiu valencià».



Publicacions sobre literatura autobiogràfica:

2011. “L’exili de Puig i Ferreter a ulls de la revista Pont Blau”, en Visions de l’exili: literatura, pintura i gènere, València, Brosquil Edicions, p. 287-306 [ISBN 978-84-9795-556-0].

2011. “Els límits de l'espai autobiogràfic en la narrativa breu de Mercè Rodoreda”, Quaderns de Filologia. Estudis literaris, 15, València, Publicacions Universitat de València, en premsa, (coautoria amb Isabel Marcillas) [ISSN 1135-4178].

2009. “La producció autobiogràfica de Joan Puig i Ferreter: Europa com a referent», en La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni. Atti del IX Congresso internazionale dell’Associazione italiana di studi catalani, Venècia, AISC, p. 1-10 [ISBN 978-88-7893-009-4]

2009. “Joan Puig i Ferreter: Ressonàncies d’un exili”, en Discurso sobre fronteras – fronteras del discurso: estudios del ámbito ibérico e iberoamericano, Lask, Oficyna Wydawnicza Leskem, p.159-171 [ISBN 978-83-60178-70-6].

2009. “El pes de la literatura russa en l’obra de Joan Puig i Ferreter: el cas de Camins de França”, en Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Budapest 2006, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 135-148 [ISBN 978-84-9883-141-2].

2008. “Un cànon dietarístic? Els avatars d’una enquesta”, L’Espill, 30 (hivern), València, Edicions 3i4 – PUV, p. 39-49 (coautoria amb Anna Esteve) [ISSN 0210-587X].

2008. “Joan Puig i Ferreter: l’afany d’autobiografiar-se”, en Puig i Ferreter. Cinquanta anys després, Tarragona, Arola Editors, p. 55-84 [ISBN 978-84-92408-44-3].

2007. “El teatro desde el prisma de la literatura del yo: Joan Puig i Ferreter, confesiones sobre su etapa como dramaturgo”, en Teatre català contemporani, Alacant, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [ISBN 978–84–612–6132–1].

2007. “Vida interior d’un escriptor de Puig i Ferreter: a cavall entre la novel·la, el diari i l’assaig”, en Diaris i Dietaris, Alacant-València, Denes, p. 321-333 [ISBN 978-84-96545-43-4].

2007. “La paraula com a eina reinstauració d’una imatge pública: Joan Puig i Ferreter, escriptor difamat”, en La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània, Barcelona, Punctum, p. 505-516 [ISBN 978-84-934802-6-4].











Top

Anna Esteve

(Alacant, l’Alacantí, 1977) és professora de Filologia Catalana en la Universitat d’Alacant. Les seues línies d’investigació fins ara són l’estudi de la literatura catalana actual escrita al País Valencià i la literatura autobiogràfica, concretament el dietarisme català contemporani, tema sobre el qual ha versat la seua tesi doctoral (El dietarisme català entre dos segles: una panoràmica i alguns exponents). Així mateix, és coautora del Diccionari de literatura valenciana (1968-2000) (2002).



Publicacions sobre literatura autobiogràfica:

2008. “Prosa de no ficció?: l’esclat de la literatura autobiogràfica i unes notes sobre periodisme literari”, en La literatura catalana en la cruïlla (1975-2008), Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa (Argumenta 8), p. 149-171.

2008. “Un cànon dietarístic? Els avatars d’una enquesta”, L’Espill, 30 (Hivern), València, Edicions 3i4 – PUV, p. 39-49 (coautoria amb Dari Escandell].

2007. “L’intel•lectual Pere Gimferrer a través del seu Dietari: model i referències”, en La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània, Barcelona, Puctum, p. 585-194.

2007. “Panoràmica de la dietarística catalana de l’últim terç del segle XX”, en Diaris i Dietaris, Alacant-València, Editorial Denes, p. 411-428.

2007. “Escriure en imatges. El dietari de Pere Gimferrer”, en Segon Col•loqui europeu d’estudis catalans. La intertextualitat a la literatura de la postguerra fins avui, vol. 2, Montepellier, Centre d’Etudes et de Recherches Catalanes, Université Montpellier, III, p.157-171.

2006. Esteve, Anna, “La identitat en els dietaris de Pere Gimferrer”, en Col•loqui Germano-català, Univeristät i Fachhochschule de Colònia, Barcelona, PAM, p. 243-255.

2004. “L’ús de l’epístola en la narrativa històrica valenciana: una mostra”, en Epístola i literatura, Alacant-València, Editorial Denes, p. 349-367.

2003. “El Dietari de Pere Gimferrer, una cruïlla d’escriptures”, Catalan Review. Internactional Journal of Catalan Cultura, 17/2 (tardor), p. 87-107.

2002. “De la premsa a la literatura: el Dietari de Pere Gimferrer, una aportació singular”, en Memòria i Literatura. La construcció del subjecte femení. Periodisme i autobiografia, Alacant-València, Denes, p. 295-303.

2001. “Joc d’escacs: la proposta autobiogràfica de M. Martí i Pol”, en Història, memòria i construcció del subjecte, València, Denes, p. 371-383.











Top

Joaquim Espinós Felipe

(Benilloba, El Comtat, 1962) és professor titular de Filologia Catalana en la Universitat d’Alacant. Ha publicat els llibres La imaginació compromesa. L’obra d’Agustí Bartra (1999); La Poètica de l’Imaginari (1999) i Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana (2009) així com nombrosos articles d’investigació i crítica literària en revistes especialitzades. Ha treballat també la didàctica del taller literari en el volum Literatura creativa (2000).



Publicacions sobre literatura autobiogràfica:

2008. “Una curiositat aventurera: els diaris d’Enric Sòria”, L’Espill, 30 (hivern), p. 99-106.

2007. “Diaris i ficció. La forma dietarística en la narrativa catalana recent”, en Dietaris i Dietaris, Alacant-València, Denes, p. 289-306.

2004. “L’epistolari de Fuster amb l’exili americà”, en Epístola i literatura, Alacant-València, Denes, p. 205-216.

2004. “Anna Murià: biografia. autobiografia, ficcions”, Caplletra, 36 (primavera), p. 153-172.

2004. “Pròleg” a L’epístola literària, Alacant-València, Denes, p.11-13.

2002. “Pròleg” a Memòria i literatura. La construcció del subjecte femení. Periodisme i autobiografia, Alacant-València, Denes, p. 9-10.

2001. “«El pes del passa». Memòria i ficció a les darreres novel•les de Ferran Torrent”, dins de Literatura Autobiográfica, en Memòria, Història i Subjecte, Alacant-València, Denes, p. 233-242.

2000. “Transculturació i exili”, dins de Las literaturas del Exilio Republicano de 1939”, en Actes del Segon Congrés Internacional sobre "L'exili literari espanyol de 1939", Gexel, p. 251-260.

1996. “Estampas de luz. El diari d'un condemnat a mort”, Gradiva, 2, p. 52-60.

Enllaços: pàgina de l’AELC: http://www.escriptors.cat/autors/espinosj











Top

Xavier Ferré Trill

(Reus, 1962) és doctor en sociologia i en història. Darrerament ha publicat Pere Cavallé, ciutadania republicana (2009). Pel que fa a la literatura autobiogràfica ha aprofundit en l’obra de Joan Fuster i de Rovira i Virgili en les següents comunicacions i ponències:



Publicacions sobre literatura autobiogràfica:

2007. “El ‘món’ de Joan Fuster: el Diari i l’inèdit Dues visions” en Diaris i Dietaris, Alacant-València, Denes, p. 67-81.

En premsa. “Els Darrers dies de la Catalunya Republicana, de Rovira i Virgili”, Diàlegs. Revista d’Estudis Polítics i Socials.











Top

M. Àngels Francés Díez

(Alcoi, l’Alcoià, 1976) és doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Filologia Anglesa. Actualment treballa com a professora contractada doctora al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, on imparteix docència en l’àrea de la Literatura Catalana Contemporània i la Literatura Comparada. Va defensar la seua tesi al setembre del 2008, i l’ha publicada parcialment amb el títol Feminisme i literatura: L’hora violeta, de Montserrat Roig (Tarragona, Arola, 2010). Les seues línies d’investigació se centren en la literatura autobiogràfica i l’estudi de la literatura contemporània des d’una perspectiva de gènere, matèries sobre les quals ha publicat diversos articles i capítols de llibre.


Publicacions sobre literatura autobiogràfica:

2010. “Això era i no era: la veu autobiogràfica de M. Aurèlia Capmany”, en premsa.

2008. “La reivindicació del jo autorial femení: les escriptores catalanes dels setanta”, en Catalan Review, XXII, p. 239-252.

2008. “Des de l’ombra: les dones i l’escriptura de diaris”, L’Espill, 30 (Hivern), València, Edicions 3i4 – PUV, p. 61-71.

2007. “Retrobar la mare: l’ús del diari en L’hora violeta, de Montserrat Roig”, en Diaris i dietaris, Alacant-València, Editorial Denes, p. 389-398.

2004. “Fragments i dones: cartes en la narrativa de Montserrat Roig”, en Epístola i literatura, Alacant-València, Editorial Denes, p. 377-388.

2002. “La memòria és una forma d’amor. Notes autobiogràfiques en Un pensament de sal, un pessic de pebre, de Montserrat Roig”, en Memòria i Literatura. La construcció del subjecte femení. Periodisme i autobiografia, Alacant-València, Denes, p. 273-282.











Top

Toni Maestre

(Monòver, les Valls del Vinalopó, 1973) és professor de Filologia Catalana en la Universitat d’Alacant. És autor del llibre Humor i persuasió: l’obra periodística de Quim Monzó (2006). Les seues línies d’investigació són la prosa periodística catalana, la literatura de viatges i la narrativa catalana contemporània.



Publicacions sobre literatura autobiogràfica:

2010. “Ficciones de ideas: las columnas de opinión de Empar Moliner”, en Comunicación y sociedad, 2, vol. XXIII, p. 235-266.

2010. “El diari surrealista de J.V. Foix”, en Ítaca, 1, p. 205-220.

2007. “La fabricación de héroes y heroínas: análisis discursivo de reportajes biográficos de la realeza en la prensa rosa”, en Actas del VI Congreso de Lingüística General, Arco Libros.

2005. “El correu electrònic i la carta en la narrativa per a joves actual”, en Epístola i literatura, Alacant-València, Denes.

2003. “La visió de l’exòtic en La ruta blava de Josep M. de Sagarra”, en Actes del Dotzè Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, PAM.

2002. “La literatura de viatges i el periodisme”, en Memòria i literatura, Alacant-València, Denes.

2001. “La narrativa de viatges de Josep Piera: la identitat mediterrània”, en Miscel•lània Giuseppe Tavani 2, Barcelona, PAM.

2001. “Llibres de viatges i gèneres autobiogràfics”, en Literatura autobiogràfica, Alacant-València, Denes.

2000. “Els llibres de viatges”, en Miscel•lània Arthur Terry 4, Barcelona, PAM.












Top

Isabel Marcillas Piquer

(Barcelona, 1963), professora en la Universitat d’Alacant, dedica la seua tasca investigadora a l’obra d’Aurora Bertrana, enfocada des del vessant de la literatura del jo, especialment pel que fa a les memòries de l’autora, però també des de l’òptica de l’escriptura de viatges i de gènere. “Passatgeres a l’orient: la prosa de viatges d’Aurora Bertrana (1892-1974) en el context europeu” és el títol de la seua tesi doctoral. També forma part del Grup d’Estudis Transversals d’aquesta mateixa universitat, on investiga temes relacionats amb la literatura catalana contemporània. Actualment aquests estudis se centren en les noves literatures sorgides arran dels fenòmens migratoris transculturals.

Publicacions sobre literatura autobiogràfica

2012. “Literatura de viajes en clave femenina. Los pre-textos de Aurora Bertrana y otras viajeras europeas”, 29, Revista de Filología Romànica, p. 215-231.

2011. “L’exili d’aurora Bertrana. Un tarannà enèrgic i lluitador”. Dins Visions de l’exili,: literatura, pintura i gènere, Brosquil, p. 65-86.

2011. “Els límits de l’espai autobiogràfic en la narrativa breu de Mercè Rodoreda”, Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, 16, p. 101-123.

2011. “Espai i exili en l’obra memorialística d’Aurora Bertrana”. Dins Autobiografies, memòries, autoficcions, Catarroja-Barcelona, Afers.

2010. “Isabelle Eberhardt (1877-1904) i Aurora Bertrana (1892-1974), la literatura de dues dones viatgeres”, Catalan Review, 24, p. 329-346.

2010. “Mercè Rodoreda i Maria Teresa León: dos exilis i dues literatures amb veu de dona”. Dins Interacciones entre las literaturas ibéricas, Barcelona, Peter-Lang, p. 251-265.













M. Jesús Francés Mira

(Alacant, 1987) és llicenciada en Filologia Catalana. Actualment treballa com a becària a la Universitat d’Alacant i dedica la seua tasca investigadora a la novel·la històrica de Josep Lozano. En concret, la seua tesina tractarà d’aprofundir en els múltiples aspectes que conformen la segona novel·la històrica de l’autor, El Mut de la Campana, per tal d’iniciar el camí cap a una tesi que vol acarar aquesta amb la primera de les novel·les històriques de l’esmentat autor, Crim de Germania, en relació a tota la seua producció. També forma part del Grup d’Estudis Etnopoètics en què s’intenta estudiar, compartir i donar a conéixer l’etnopoètica i el folklore que amaga tot el territori de parla catalana.












Top