Educació inclusiva Accessibilitat Digital

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Altres llocs
Logo Accessibilitat Digital   Accessibilitat Digital
Accessibilitat Digital

Educació inclusiva

Introducció

Si bé la representació de persones amb discapacitat en la universitat és escassa, tenint en compte el percentatge de persones amb discapacitat en el rang d'edat de 20 a 29 anys, la seua presència en les aules universitàries espanyoles s'ha anat incrementant gradualment en les dues últimes dècades. A açò ha contribuït clarament el suport normatiu que ha encoratjat el principi de no discriminació i igualtat d'oportunitats, així com l'assumpció de mesures d'acció positiva per a assegurar la participació plena i efectiva d'aquests estudiants.

El marc normatiu és extens i assenyala la necessitat d'adoptar un model de currículum que facilite l'aprenentatge i promoció de l'alumnat en la seua diversitat. La LOU 2007 ja alertava a les universitats per a afavorir la creació de programes específics perquè persones amb discapacitat, víctimes del terrorisme i de la violència de gènere, puguen rebre una ajuda personalitzada i els suports i adaptacions curriculars pertinents. Actualment, l'Estatut de l'Estudiant i l'Estatudo d'Estudiants de la Universitat d'Alacant inclouen l'adaptació curricular com un dret específic de l'alummat que present situació de discapacitat, necessitats específiques de suport educatiu, esportistes d'elit, víctima de violència de gènere, maternitat, atenció a dependents i activitat laboral.

 

Espai Europeu d'Educació Superior i Diversitat Funcional

L'EEES ha suposat un canvi d'enfocament centrant l'educació superior en l'estudiant, en el seu treball, en el seu esforç personal i la consideració de les seues especificitats, objectius i necessitats, i també en l'aprenentatge al llarg de tota la vida, en l'autonomia i el compromís dels estudiants, en la mobilitat i en la qualitat de la institució.

En aquest espai, l'atenció a les competències (ECTS) obri un món de possibilitats per a aconseguir la participació dels estudiants que afronten algun tipus d'obstacle en els seus estudis superiors, ja siguen deguts a circumstàncies de salut, culturals, socials, econòmiques, etc...

I alhora, obri els ulls del professorat per a tenir en compte les capacitats, actituds i necessitats dels  estudiants amb discapacitat i no les seues deficiències. Aquest és el compromís que l'espai il·luminat a Bolonya encoratja en el professorat. Un canvi d'actitud i de concepció cap a les diferents capacitats.

 

Disseny Universal per a l'Aprenentatge

El Disseny Universal per a l'Aprenentatge és un concepte que s'inspira en el moviment del Disseny Universal sorgit als Estats Units per a defensar un disseny sense barreres arquitectòniques, accessible per a totes les persones. En la indústria, es refereix al disseny de serveis i productes que puguen ser utilitzats pel espectre més gran possible d'individus sense necessitat de realitzar adaptacions ni dissenys especials, independentment de la seua edat, capacitat o condició de vida. En el món educatiu es nodreix de conceptes que provenen de la neurociència i la psicologia cognitiva.

En la visió clàssica, són els estudiants els que s'han d'emmotlar als materials impresos, el mitjà tradicionalment emprat, de manera que s'ha de fer propostes didàctiques i materials personalitzats a les necessitats dels estudiants, a la seua diversitat.

Des de la perspectiva del Disseny Universal per a l'Aprenentatge, el vertader desafiament és proporcionar oportunitats d'aprenentatge en el currículum d'educació general que siguen inclusives i eficaces per a tots els estudiants. És a dir, des del mateix començament del disseny del currículum, tenir en compte la diversitat de l'aula per a fer propostes que donen l'oportunitat a tots els estudiants d'accedir i participar.

 

El DUA es basa en tres principis primaris (vídeo explicatiu UDL)

  1. Proporcionar múltiples mitjans de representació: aspectes perceptius; llenguatge, expressions i símbols; comprensius
  2. Proporcionar múltiples mitjans d'acció i expressió: esforç físic; expressió i comunicació; funció executiva
  3. Proporcionar múltiples mitjans de compromís: captar l'interés; mantenir l'esforç i la persistència; autorregulació

 

Associades a tres tipus de xarxes cerebrals:

  1. Xarxes de reconeixement
  2. Xarxes estratègiques
  3. Xarxes afectives

 

Particularment, els principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (Universal Instruction Design, UID) segons CAST (Center for Applied Special Technology)

  • Activitats i materials docents accessibles i equitatius
  • Activitats i materials docents flexibles
  • Activitats i materials docents explícits i clars
  • Entorn d'ensenyament-aprenentatge afavoridor de l'aprenentatge
  • Entorn d'ensenyament-aprenentatge amb mínim esforç físic
  • Entorn d'ensenyament-aprenentatge apropiat

 

Estratègies inclusives

"L'Educació Inclusiva és un procés destinat a abordar i atendre a la diversitat de necessitats de tots els educants mitjançant una participació cada vegada major en l'aprenentatgeentorns culturals i comunitats, i a reduir al mateix temps l'exclusió  dins i a partir de l'entorn educatiu. Açò requereix canviar i modificar contingutsenfocamentsestructures i estratègies, amb un plantejament comú que incloga a tots els xiquets del grup d'edat corresponent i amb la convicció que és responsabilitat del sistema regular educar a tots els xiquets" (UNESCO, 2005).

Si tot flueix, gens roman i tot canvia per a Heràclit (a. de C.) per als governs i els sistemes educatius es diria que tot roman i gens canvia. La realitat palpable és ben diferent de la pretensió de la UNESCO, els canvis necessiten molt temps.

Existeix, això no obstant, una necessitat de superar el debat i generar una pràctica real que democratitze l'accés a l'educació i repare les bretxes en termes de resultats d'aprenentatges i d'adquisició de competències.

Pot ser que ens rescate en part l'enfocament en les competències perfilat en l'EEES mostra un ventall ampli de possibilitats, perquè no s'encotille la definició dels objectius perseguits en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Més aviat es tracta d'un marc de referència que contempla coneixements, destreses i habilitats personals dels estudiants engegats per a aconseguir els objectius previstos en el currículum.

Els docents en aquest context no són mers expectadors, ni de bon tros, el seu paper és fonamental com sempre ho ha sigut, per a fomentar un ambient d'acolliment, d'acceptació, afavoridor de l'aprenentatge, obert a abordar la diversitat de perfils i de maneres d'aprendre dels estudiants.

En l'educació inclusiva s'encoratja al professorat perquè transite del discurs de la desviació que estableix jerarquies situant a cada estudiant segons les seues competències cognitives cap al discurs inclusiu que posa èmfasi en el potencial d'aprenentatge de cada estudiant que ha de ser descobert i estimulat de manera progressiva.

Seguint a Botxí i uns altres (2011) l'EEES ens brinda un nou paradigma de promoció d'igualtat d'oportunitats, el del Disseny Universal per a l'Aprenentatge i descriuen en la seua guia una sèrie d'indicadors d'actuació i bones pràctiques que comprenen des de l'accessibilitat al mitjà físic, a l'espai virtual, a l'acadèmic i a la política i procedimeintos de la institució universitària darrere d'aconseguir uns estàndards d'actuació per als programes i serveis d'atenció a universitaris amb discapacitat.

 

Tipus de diversitat funcional

 

Tipus de productes de suport