Saltar apartados

Un investigador de la Universitat d'Alacant descobreix l'espanyola Carmen Dauset Moreno com la primera dona protagonista en el cinema mut

CarmencitaAlacant, 8 de novembre de 2010

L'investigador de la Universitat d'Alacant Kiko Mora Contreras ha descobert que la primera dona que protagonitza una cinta de cinema mut és una balladora flamenca espanyola i d'escola bolera que té per nom Carmen Dauset Moreno.

Carmencita és el nom artístic de Carmen Dauset Moreno, nascuda a Almeria el 1868, cunyada del cantaor alacantí Antonio Grau Mora, més conegut com Rojo el Alpargatero i un dels impulsors principals dels cants miners de La Unión (Múrcia).

Carmencita va visitar l'estudi cinematogràfic Black María Studio, a Nova Jersey, entre el 10 i el 16 de març de 1894, per a fer un dels seus balls, i així es va convertir en la primera dona a aparèixer en un film de Thomas Alva Edison. Aquesta troballa revela també que la cinta és el primer documental existent sobre ball andalús. Fins ara, la primera es considerava que era un document de 1896.

L’any 1889 es perd d'Espanya el rastre de Carmen Dauset Moreno. Carmencita es trobava en el Nouveau Cirque de París durant l'Exposició Universal de 1889 quan un agent teatral, anomenat Bolosy Kiralfy, la va contractar per a actuar en el Niblo’s Garden, un teatre vodevil situat a Broadway. Però la seua fama es va estendre per tot Nova York un any després, moment en què va ser contractada en el prestigiós teatre de la mateixa zona Koster and Bial’s. A partir d'ací es converteix en una famosa artista que transcendeix l'àmbit de l'espectacle cap als circuits de l'alta societat i l'art. Els seus seguidors fan festes en el seu honor (el “Carmencita Ball”), assisteix i actua en gales benèfiques, dóna lliçons de ball a l'aristocràcia, balla en festes privades en les zones residencials més riques de la ciutat, és la musa dels cenacles intel·lectuals, posa en les fotografies de Sarony i per a la publicitat dels cigarrets Sweet Caporal i és reclamada com a model pels cèlebres pintors John S. Sargent i William M. Chase. El seu rotund èxit la porta a fer gires per l'interior i la costa oest dels Estats Units, fins a San Francisco. El 26 de juliol de 1891 va acabar el seu contracte en Koster. Havia estat 81 setmanes quasi sense interrupcions i era una dona coneguda en tot Amèrica del Nord.

La cinta en què està filmada l'artista, que està catalogada en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, té una durada de 21 segons i es titula Carmencita, quan s'hauria de dir “The celebrated Carmencita”, indica Mora. L'investigador de la UA afirma que, encara que l'enregistrament que es conserva no té so, sí que n’hi havia, perquè hi ha documents que ho testifiquen. A principis de la dècada del noranta del segle XIX, a Newark, Thomas Alva Edison i el seu equip estaven fent experiments per a projectar imatges cinètiques, a través de cinetògraf, amb la possibilitat d'aportar el so mitjançant el ja inventat fonògraf. A més, estaven elaborant el que portaria per nom cinetoscopi, que era una espècie de caixa negra amb un forat per on l'espectador, de manera individual, podia contemplar les escenes.

En 1892 es va construir el primer estudi cinematogràfic de la indústria americana, el Black María Studio, a Nova Jersey. La inauguració de l'Exposició Universal de Chicago en 1893 va fer que l'equip d'Edison considerara la possibilitat de dotar el cinetoscopi d'una visió comercial, dirigint la mirada cap als espectacles de varietats. Així, Edison utilitza la cinta amb l'enregistrament de l'artista espanyola per a promocionar l'aparell. Els ajudants d'Edison, William Dickson i William Heiss, van començar a rodar en 1894 fragments en els quals apareixen les estreles amb més nomenada del teatre de vodevil.

Mora ha consultat més de 2.000 documents al llarg de tres mesos d'intens treball per a arribar a aquests resultats, que publicarà pròximament, i la investigació dels quals va ser presentada el passat 28 d'octubre de 2010 en el marc del Congrés Internacional d'Etnomusicologia que organitzava la Societat Ibèrica d'Etnomusicologia (SIBE) i que va tenir lloc a la Universitat de Lisboa.

Sobre la data de la mort de Carmen Dauset, l'investigador indica que va ser abans de 1923, encara que no té constància de l'any, ja que els periòdics a Espanya no en van publicar res.

Kiko Mora Contreras és doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Estatal de Ohio i professor titular de Semiòtica de la Publicitat, del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d'Alacant.

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464