Saltar apartados

La Universitat d'Alacant calcula la possibilitat que l'asteroide 2012 DA14 es trenque

AsteroideAlacant, 18 de febrer de 2013

La Universitat d'Alacant està calculant la possibilitat que l'asteroide 2012 DA14 es trenque en trossos durant el seu allunyament de la Terra. El grup de Ciències Planetàries de la UA està utilitzant simulacions numèriques per a determinar les probabilitats que açò ocórrega.

El professor Adriano Camp Bagatin, del Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal, es planteja si és possible que l'asteroide, que el divendres 15 de febrer va passar a menys de 28.000 km. de la superfície de la Terra, acabe disgregant-se per efecte de les forces de marea degudes al nostre planeta.

"Molt depèn de la seua estructura interna -assenyala. Si fóra un cos monolític, format per una única peça, açò no passaria, però si l'asteroide està format per diversos fragments reacumulats, units per la seua pròpia força gravitatòria, podria haver-se disgregat i en el pròxim pas proper a la Terra se'ns presentaria com una processó de fragments alineats. Per mitjà de simulacions numèriques, intentem reproduir l'estructura d'aquest cos i veure quin efecte va tenir el pas proper a la Terra. Aquestes simulacions necessiten cert temps, però esperem tenir els resultats en els pròxims dies, abans que 2012 DA14 estiga massa lluny i siga massa dèbil com per a comprovar què ha passat realment amb ell". S'estima que aquest cos celeste o els seus fragments, en cas que s'hi haja produït aquesta disgregació, tornaran a creuar l'òrbita terrestre però a una distància molt major, a 2 milions de quilòmetres en comptes de menys de 30.000 quilòmetres.

Adriano Camp Bagatin, coordinador de la Comunitat Espanyola de Ciències Planetàries, ha participat recentment en la preselecció d'un asteroide per a un projecte de missió de l'Agència Espacial Europea, la Marco Polo-R, que pretén portar a la Terra mostres de la superfície del petit planeta per a ser estudiades en laboratori.

 

Reflexions sobre meteorits i petits asteroides

Asteroides: el semàfor abans del xoc

 

Adriano Camp Bagatin

Professor titular de la Universitat d'Alacant

Coordinador de la comunitat espanyola de Ciències Planetàries

 

Divendres passat, en un interval de menys de 24 hores, vam tenir dues visites més o menys inesperades: la caiguda d'un meteorit de la grandària d'uns pocs metres i el pas d'un asteroide de desenes de metres a una distància de la superfície terrestre (uns 27.000 km.) inferior a l'altura a la qual es troben els satèl·lits per a telecomunicacions.

Ens estan assaltant els asteroides? No, podem estar tranquils en aquest sentit. Cap fenomen conegut està provocant un flux d'objectes major de l'habitual. Està tot dins del que s'espera, encara que siga "impactant" que dos esdeveniments d'aquest tipus ocórreguen el mateix dia: coses de l'estadística.

Ens haurem d'acostumar a les alarmes sobre petits asteroides (els denominats NEAs: Near Earth Asteroids en anglès) que s'acosten a la Terra. Compte, parlem de petits asteroides de poques desenes de metres, no ja dels devastadors asteroides de centenars de metres de grandària. Les campanyes d'observació de NEAs han anat augmentant a mesura que millorava l'accés a telescopis i càmeres CCD adequades als temps i açò comporta un augment en el descobriment d'aquests petits objectes en òrbites molt pròximes al nostre planeta i abans que s'hi acosten. Però aquests asteroides estan ací des de fa centenars de milers d'anys, l'única cosa que passa és que ara comencem a veure'ls. I hi ha milions d'aquests cossos, per la qual cosa tampoc seria un esdeveniment tan rar que algun acabara amb les seues roques en el nostre planeta. Què fer? Evidentment no tindria sentit preparar uns costosos dispositius de defensa o naus espacials que simplement no tindrien el temps d'actuar davant d'amenaces tan sobtades. Per a petits mals, petits remeis, en el sentit de poc costosos. Seria suficient establir, millor encara si es fa de comú acord entre tots els països de determinades àrees geogràfiques, per exemple Europa, uns protocols d'evacuació que permeteren, davant d'un risc d'impacte conegut amb pocs dies d'antelació, posar la població fora de perill.

Però tot açò no existeix, i no existeix ni tan sols a nivell estatal ni autonòmic: no hi ha cap protocol d'aquest tipus i seguim sorpresos mirant al cel quan una roca de 50 m. a 30.000 km./h. ens avisa del que podria ocórrer demà o d'ací a uns anys. Però ja se sap com funcionen les coses, solem posar semàfors en encreuaments perillosos només després de tenir algun accident mortal. De debò volem esperar al pròxim encreuament amb un asteroide?

 

Comenta esta noticia en Facebook o en Twitter

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464