Saltar apartados

La UA confirma l'existència d'un "castellum" de les guerres civils romanes al tossal de la Cala de Benidorm

Les conclusions del grup de recerca canvien la interpretació de la conquesta romana dels territoris alacantins

 

Foto cedida por Feliciana Sala. Detalle de la excavación de la UA que se desarrolla en el Tossal de la Cala (Benidorm) estos días de julio de 2013.

Alacant, 10 de juliol de 2013

La campanya d'excavacions al tossal de la Cala de Benidorm que s'està desenvolupant dins del marc del conveni de col·laboració signat recentment entre l'Ajuntament de Benidorm i el Vicerectorat d’Investigació de la Universitat d'Alacant, comença a donar els fruits. El treball de camp està inclòs dins del Projecte de recerca de R+D HAR2012-32754, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, que lidera Feliciana Sala Sellés, professora titular d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant.

Després d'analitzar la documentació de les excavacions antigues del pare Belda, en 1943, de Tarradell, en 1956, i de Francisco García Hernández, en 1984, els membres de l'equip de recerca de la UA van plantejar aquesta campanya amb l'objectiu de descobrir la muralla descrita pel pare Belda en la memòria de les excavacions.

El descobriment de la muralla, en el segon dia de campanya, confirma el que va dir el pare Belda i F. García. La muralla, amb només un metre de grossor tancava molt eficaçment el recinte seguint el traçat de la cota 85. Així doncs, es tracta d'un petit enclavament fortificat d'una mitja hectàrea en el cim del tossal de la Cala.

La muralla, construcció que segueix un patró repetitiu, i els clars indicis materials de la presència de soldats romans, confirmen, sense cap dubte, que el tossal de la Cala va ser un fortí o castellum manat construir pel general Sertori dins d'un pla de fortificació de la costa nord-alacantina, probablement al voltant de l'any 77 aC. El grup de recerca que lidera Feliciana Sala treballa amb la hipòtesi que els ibers de la comarca visqueren en l'enclavament integrats en l'exèrcit romà com a tropes auxiliars. Aquest pla de fortificació incloïa també els turons de cap Negret (Altea), penyal d’Ifac (Calp) i punta de la Torre (Moraira). El control de la navegació de les naus del Senat romà que depassaren el cap de la Nau estava assegurat. Aquestes conclusions, afirma la directora del grup, canvien la interpretació de la conquesta romana dels territoris alacantins.

Si bé en menor escala, Sala assegura que és comparable a la xarxa de torres renaixentistes que jalonaven la costa alacantina per a la vigilància enfront de les ràtzies barbaresques dels segles XVI al XVIII.

El projecte de recerca que lidera Feliciana Sala Sellés, professora titular d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant, ja apuntava en la passada reunió científica “Les petjades de les guerres civils romanes en el sud-est d'Hispània”, que es va celebrar al novembre de 2012 en la UA i el MARQ, que les guerres civils romanes van tenir un efecte important entre els ibers de la Contestania, causant trasllats de població, encara que també van derivar en pactes i aliances amb Sertori, polític i militar romà de l'època final de la república romana (segle I aC). Segons aquests pactes, la població ibera hauria subministrat béns per a l'avituallament dels contingents militars i proporcionat soldats auxiliars.

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464