Saltar apartados

La inauguració del congrés internacional Jordi Juan que organitzen la UA i la Diputació evidencia l'interès per divulgar recerca i informar-ne

El desenvolupament de la ciència va necessitar i va usar les expedicions científiques

La literatura també va trobar inspiració en les expedicions del segle XVIII, com és el cas de Robinson Crusoe

 

 

Inauguració del Congrés per Olcina, Palomar, Roselló i Alberola, d'esquerra a dreta

 

Alacant, 14 d'octubre de 2013

Una de les aportacions per a la història de la ciència que fan Jordi Juan Santacília i Antonio d'Ulloa, amb motiu de l'expedició geodèsica hispanofrancesa a Quito (1735-1746), i en la qual es van embarcar per designació del rei Felip V, van ser les descripcions del platí i la quina, dues troballes per a la ciència europea. Aquests dos guardamarins espanyols, especialitzats en matemàtiques i astronomia que viatjarien en l'expedició geodèsica hispanofrancesa a Quito (1735-1746), també van descriure plantes, animals i altres recursos naturals en els seus tractats, si bé la comesa principal de Jordi Juan era mesurar el grau d'un arc de meridià terrestre en el virregnat del Perú per a poder determinar la mesura i forma exacta de la Terra, com així va fer. Aquesta és una de les afirmacions de Miguel Ángel Puig Samper, expert en expedicions científiques en el segle XVIII a l'Amèrica Hispana i membre del CSIC. Puig Samper ha iniciat el congrés internacional Jordi Juan Santacília (1713-1773) en l'Espanya de la Il·lustració. Memòria i Present, inaugurat minuts abans pel rector de de la Universitat d'Alacant, Manuel Palomar; el diputat de Cultura de la Diputació Provincial d'Alacant, Juan Bautista Roselló; el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA, Jorge Olcina, i el catedràtic d'Història Moderna de la UA i director científic del congrés, Armando Alberola.

Manuel Palomar ha recordat que el suport a aquest congrés és unànime per part de la UA, amb suports tant de les facultats de Filosofia i Lletres, Ciències, Dret, EPS, com del Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística, i se sustenta sobre dos objectius, que són aproximar la figura de Jordi Juan a la societat i divulgar els resultats de recerca sobre aquest personatge alacantí.

Juan Bautista Roselló, qui ha descrit a Jordi Juan com "un dels millors fills de l'època de ciència i raó que li va tocar viure", en la qual Espanya necessitava disminuir la bretxa científica pel que fa a altres països, ha assenyalat el seu incansable treball pel benestar i progrés del seu país com a motius perquè la Diputació Provincial d'Alacant i l'Institut de Cultura Juan Gil-Albert donen suport a aquest congrés.

Per la seua banda, Jorge Olcina ha destacat que en aquest congrés es troba el "marc fonamental per a entendre el que es fa en recerca científica del nostre país", i especialment, el treball de molts anys en aquest període temporal pels investigadors de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA. I, com ho ha definit el degà, Armando Alberola, l’alma mater del congrés, ha augurat tres jornades atapeïdes en les quals "als estudiants els dic que hi ha una mica més enllà de Bolonya" i en Jordi Juan trobem "un referent en l'Espanya del segle XVIII".

Conèixer curiositats com que Wooden Rogers és el corsari anglès que va inspirar Daniel Defoe l'obra Robinson Crusoe, és una de les aportacions amb les quals començava Puig Samper avui la seua conferència Les expedicions científiques a l'Amèrica hispana en la primera meitat del segle XVIII. L'expedició científica de 1708 que Rogers va encapçalar, i en la qual van trobar el nàufrag Alexander Selkirk en l'illa de Juan Férnández, es tractava d'un viatge al voltant del món. Puig Samper assenyalava aquest matí que el desenvolupament de la ciència va necessitar i va utilitzar les expedicions científiques, les quals van ser instruments que usaven les colònies per a obtenir recursos, barrejant els militars amb els científics i els comercials.

La conferència inaugural, per Antonio Mestre Sanchís, catedràtic emèrit d'Història Moderna de la Universitat de València, tanca el programa del matí. La trobada internacional continua aquesta vesprada, segueix demà dia 15 i conclourà el 16 d'octubre de 2013, amb la comunicació de nous resultats de les últimes recerques sobre Jordi Juan.

El congrés es pot seguir de forma presencial en l'Aula Magna de Filosofia i Lletres (edifici B) i, a través de Twitter, en el hastag #congresojj i el compte @jjuansantacilia

Organitza la Universitat d'Alacant, la Casa de Velázquez, la Diputació Provincial d'Alacant i l'Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

Fotografies: Luis G. Verdú. Taller d'Imatge (FGUA).

 

Comenta esta noticia en Facebook o en Twitter.

 

 

 

 

Puig Samper Armando Alberola, director científic del Congrés Internacional Jorge Juan, en la inauguració d'est

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464