Saltar apartados

La UA lliura la Medalla d'Or a Victorio Oliver "per la seua lleialtat, fermesa i encarit suport" en el Paranimf de l'antiga Universitat Pontifícia d'Oriola

Coincidint amb la investidura dels hispanistes Dufour i Chastagnaret com a doctors honoris causa

 

GALERIA D'IMATGES

 

Oriola, 15 d'abril de 2014

Artífex de la vinculació històrica que ha perpetuat els drets de successió de la Universitat Pontifícia d'Oriola en la Universitat d'Alacant, Victorio Oliver ha rebut aquest matí la màxima distinció que atorga la institució acadèmica, la Medalla d'Or, en una solemne cerimònia celebrada en el Paranimf de l'antiga universitat oriolana. “Per la seua lleialtat, fermesa i encarit suport en moments de gran duresa política”, tal com ha explicat la secretària general, Aranzazu Calzada, i sota la petició expressa de dos antics rectors, Antonio Gil Olcina, rector honorari, i Andrés Pedreño.

Victorio Oliver ha reconegut la seua sorpresa per aquest reconeixement que evidencia “el valor incalculable de la unió del diàleg, entre la jove Universitat i la ja antiga diòcesi d'Oriola que celebra els 450 anys de vida”. Oliver ha recordat els nombrosos moments de trobada entre les dues institucions i ha declarat assumir-la “com a vincle sòlid i durador”. “Hi havia il·lusió i noves perspectives”, ha assenyalat, i l'obstinació de la universitat emergent “per arrelar-se”. S'unien “dos institucions amigues del saber” que treballaven sempre “a favor de l'home”.

Per la seua banda, el rector, Manuel Palomar, ha apel·lat a la decisiva intervenció de Victorio Oliver per a rebre l'herència de l'antiga Universitat d'Oriola que es va materialitzar al juny de 1998. Palomar ha reconegut “la llibertat de criteri” de Victorio Oliver, “com a marca d'una cultura veritablement independent, com la que la Universitat hauria de representar en una societat desitjable”. El rector ha recordat els orígens de la Universitat d'Alacant: “som contemporanis de la recuperada democràcia, brots de l'efervescent història que s'inicia amb la fundació del Centre d'Estudis Universitaris de 1968, encara quan els nostres antecedents històrics es remunten a l'Oriola del segle XVII”, ha dit i ha confessat sentir “un legítim orgull pel que s’ha aconseguit”. El rector ha recordat el simbolisme de celebrar aquest acte de lliurament de la medalla en el Col·legi de Sant Domènec, bressol històric de la Universitat, en el qual van estudiar personalitats de la talla de Miguel Hernández o Gabriel Miró.

 

L’estirp científica alacantina

L'acte ha coincidit amb la investidura de dos insignes hispanistes francesos, tots dos de la Universitat d'Aix en Provence i tots dos amb una dilatada trajectòria de vincles acadèmics i científics amb diferents departaments de la Universitat d'Alacant: Gérard Dufour i Gérard Chastagnaret. De tots dos s'ha destacat el treball realitzat per a l'estrenyiment dels vincles científics hispanofrancesos així com el foment de la recerca interdisciplinària. En aquest sentit, el catedràtic d'Història Contemporània de la UA i padrí de Dufour, Emilio La Parra, els ha atribuït “la creació d'un espai científic europeu real”.

Per la seua banda, Gérard Dufour, que ha qualificat “d’amorosa” la seua relació amb Espanya i la seua cultura, ha confessat que és una passió que li ve de la infantesa. “Si els francesos són els meus compatriotes, els espanyols són les meues gents”, ha assenyalat. Considerat un referent mundial en els segles XVIII i XIX espanyols, ha treballat especialment en relacions església, societat i estat, així com el paper de la premsa i els sermons com a mitjans de generació d'opinió pública. Reconegut especialista en la il·lustració, la inquisició i el liberalisme espanyol, a ell es deu el concepte de liberalisme eclesiàstic. Emilio La Parra ha destacat, a més, “la proverbial capacitat de treball, l'honradesa professional i personal i la disposició de recolzar l'alumnat”.

Per la seua banda, Gérard Chastagnaret, que reconeix que el seu hispanisme és fruit de la “causalitat”, és un dels referents internacionals en el XIX espanyol, sobretot pel que fa a l'estudi de la mineria i les relacions econòmiques. Entre els seus assoliments més rellevants, tal com ha ressenyat el seu padrí en la cerimònia, el doctor Armando Alberola, destaca el seu paper en la consolidació de la història econòmica com a disciplina, principalment a Espanya.

Compromès amb la ciència i la societat, Chastagnaret es caracteritza “per militar en la història”, en les recerques de la que se submergeix de forma vivencial. Amb una encomiable capacitat “per a crear historiadors”, com ha relatat Alberola, forma part del comitè científic de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Els seus vincles amb la UA es remunten a diverses dècades, fins al punt que en 2011 va donar a la Facultat d'Econòmiques la seua Col·lecció d'estadístiques mineres i metal·lúrgiques editades pel Ministeri de Foment des de 1860, una sèrie històrica crucial per a la recerca sobre la història econòmica d'Espanya.

Durant el seu discurs, Gérard Chastagnaret ha apel·lat a la recerca multidisciplinària, fet que ha confessat que va descobrir amb els primer col·legues i després amics, i que va afermar durant la seua etapa al capdavant de la Casa Velázquez. El nou doctor, que és membre de la legió d'Honor Francesa, ha criticat el neoliberalisme “que nega els investigadors i la ciència en pro dels rèdits financers. Un país que no innova perd productivitat i presència en el mercat de les patents, que és el mercat de la intel·ligència”, ha assenyalat. L'hispanista, que considera que els avanços de la recerca recauen sobre els joves, ha assegurat que aquest reconeixement “és un homenatge implícit a la renovació perpètua de la recerca”. “Ho és per als que vam ser joves i vam realitzar en aquella etapa les nostres millors aportacions”, ha dit.

En el seu discurs el rector ha assenyalat l'extensa relació que uneix els nous doctors i la Universitat d'Alacant i ha destacat el paper de les seues recerques, “que es van convertir en referents per a l'estudi de determinats temes que des de dins del país, sobretot durant el franquisme, no van poder ser tractats.

La cerimònia ha comptat amb la presència del bisbe de la Diòcesi d'Oriola-Alacant, Jesús Murgui, i el bisbe emèrit, Rafael Palmero, a més de la presidenta de la Diputació, Luisa Pastor; l'alcalde d'Oriola, Monserrate Guillén; el director general d'Universitat, Estudis Superiors i Ciència de la Generalitat Valenciana, José Miguel Saval, i el director de la Casa Velázquez, Michel Bertrand, a més de nombrosos representants eclesiàstics, municipals i acadèmics.

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464