Saltar apartados

CIMAR i UA estudien zones de protecció marines en la costa del Líban per al Projecte Europeu MedMPAnet

Organismes com la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa proposen, almenys, que un 20% de la costa es conserve com a àrees marines protegides

Esponja canelobre (Axinella dissimilis) a Nakoura, a -17m de profunditat

 

Alacant, 17 de febrer de 2014

El Centre de Recerca Marina de Santa Pola (CIMAR) i el Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d'Alacant han elaborat un mapa d'àrees marines protegides en la costa de Líban. Les campanyes (2012 i 2013) formen part del Projecte Europeu MedMPAnet, que va finalitzar al desembre de 2013 i es presenta a la fi de febrer pròxim al Ministeri de Medi Ambient del Líban. Dins de cadascuna d'aquestes àrees, els investigadors estableixen tres zones amb diferent grau de protecció (protecció integral, amortiment, múltiple ús), amb usos diferents segons aquest grau de conservació. El model aplicat ací ha servit per a establir altres reserves marines mediterrànies. El resultat és la demarcació de les zones amb un diferent grau de protecció.

L'experiència d'aquest equip en àrees marines protegides mediterrànies és la que ha possibilitat treballar ara al Líban, on han aplicat el mateix model que ja van emprar per a l’illa de Tabarca (Alacant) en la conservació i protecció del medi marí, amb una explotació racional dels recursos.

El coordinador i director científic del CIMAR, Alfonso Ramos Esplá, que és al seu torn catedràtic de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d'Alacant, ha liderat aquest Projecte Europeu en el Líban. Algèria, Montenegro, el Marroc, Turquia i Líban són els països que l’integren, mentre que, per la seua experiència en àrees marines protegides, Espanya, Itàlia i França estan implicades en la recerca i en l'ordenació d’aquestes. El projecte, que ha comptat amb la participació dels professors del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d'Alacant, Carlos Valle i Aitor Forcada, va començar en 2012 en la zona nord i centre del Líban (Enfeh-Ras Chekaa i Raoucheh a Beirut); i l'any passat van fer la segona campanya en la zona sud del mateix país, entre Sidó i la frontera amb Israel. El projecte preveu l'estudi de l'ambient marí, la seua flora i fauna, els recursos pesquers i la possible declaració d'àrees marines protegides.

El Líban és un país petit i bastant industrialitzat, amb la longitud de costa d'uns 250 quilòmetres, similar a Alacant. No obstant això, encara conserva àrees marines poc alterades. “La costa del país és un laboratori natural del que podrà passar en el Mediterrani en el futur”, assegura Ramos, que qualifica la zona com a “interessant” i molt fràgil. L'equip científic ha comprovant l'existència d'invasió d'espècies exòtiques procedents del Mar Roig i l'efecte de l'escalfament global fins a 40 metres de profunditat.

El resultat del grup de treball després de la visita a cinc llocs (Nakoura, Tir, Sidó, Raoucheh, Ras Chekaa i Enfeh), ha sigut la designació de dos d'aquests (Nakoura i Ras Chekaa) amb la categoria d'àrea marina protegida, dins dels quals es distribueixen tres zones amb diferent grau de protecció. Aquestes tres zones són una reserva integral o zona de protecció total; la segona és zona d'amortiment de l'anterior, en la qual es permeten determinats usos de baix impacte, com són la pesca artesanal i l'ecoturisme; i una tercera zona més àmplia, que anomene “de múltiples usos” i on es permet gran part de les activitats que es fan en la costa, però amb una ordenació del litoral, i evitant “tant com siga possible” l'impacte humà sobre el litoral.

Seguint el mateix model, els investigadors han delimitat Enfeh i Tir com a àrees amb zones d'amortiment i múltiple ús, i una última (Sidó) únicament amb un pla integrat de la costa. A més, proposen com a monument natural les formacions rocoses i coves de Raoucheh.

Aquest treball naix de l’Estratègia del Líban per a Àrees Marines Protegides (2010), programa del Govern del Líban per a integrar-se en aquest Projecte Europeu MedMPAnet, del qual són beneficiaris els països mediterranis riberencs Albània, Algèria, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Egipte, Líban, Líbia, el Marroc, Montenegro, Líban, Tunísia i Turquia. Participen en el Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA), a través del Pla d'Acció per al Mediterrani, amb el Centre Regional d'Àrees Marines Protegides (RAC/SPA), a més de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Els organismes del Líban que hi col·laboren són el Ministeri de Medi Ambient, el Centre Nacional de Recerca Marina (CNRS), que ha facilitat el vaixell oceanogràfic Cana, i la Universitat Libanesa.

 

Necessitat de protecció

Mantenir la pesca i la biodiversitat marina, junt amb l'ús sostenible dels recursos, l'equilibri ambiental, i possibilitar l'educació ambiental marina i el gaudi d'un medi marí no alterat són les raons argumentades per a crear aquestes àrees marines protegides.

Defensar una pesca selectiva en la zona permet continuar amb les futures generacions, motiu que justifica la necessitat de conservar el patrimoni natural i cultural. La delimitació d'aquests espais marins protegits aconsegueix la seua continuïtat. Per a això, és vital protegir aquestes zones que encara no estan molt impactades per l'home. Preservant aquestes àrees s'aconsegueix protegir la reproducció dels organismes marins (peixos, invertebrats, vegetals). Al seu torn, aquests individus en forma de larves, juvenils i adults, són exportats a l'exterior de les reserves i repoblen les zones explotades per la pesca. "Si tu mantens una zona, protegint els reproductors i juvenils, tens garantida l'exportació de biomassa a l'exterior, que pot ser lògicament pescada", garanteix Ramos. "Aquestes zones de reserva marines actuen com a embassaments de reproductors i juvenils, al mateix temps que es protegeixen els hàbitats marins", afirma el científic.

Junt amb les espècies d'interès pesquer conviuen altres denominades vulnerables, però que la gent sol agafar, com és el cas -entre altres- del cavallet marí, el caragol de mar tritó i la nacra. La delimitació de les zones marines protegides permet que es puguen exportar a l'exterior d'aquesta zona, i la seua supervivència és imprescindible perquè es puga mantenir l'equilibri ambiental.

Finalment, l'educació ambiental i el gaudi del medi marí és una altra faceta de la conservació. Tot l'anterior fa que l'home estiga obligat a protegir i conservar la naturalesa. "Es pretén que, almenys, un 20% de la costa estiga conservat per àrees marines protegides. Així ho han proposat la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) i altres fòrums internacionals", assenyala Ramos.

Imatges:

Fotografies cedides per Alfonso Ramos. Corresponen a les zones del Líban on es van traure mostres en 2012 i 2013, dins del Projecte MedMPAnet.

 

Colònia de l'hidrozoo del Mar Roig (Macrorhynchia philippina), a Nakoura a -5m de profunditat Esponja canelobre (Axinella polypoides) a Nakoura, a -23m de profunditat

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464