Saltar apartados

Una investigació confirma la veracitat de les cròniques sobre la monja caputxina momificada sor Úrsula Micaela Morata

Sorprén trobar quatre pupes buides al cos, tres arnes de la roba i una drosophilidae, que sí que acudeix als cadàvers en la fase de la momificació

Cos momificado de Sor Úrsula Micaela Morata Drosophilidae

Alacant, 17 de juliol de 2014

Úrsula Micaela Morata, nascuda a Cartagena l'any 1628, arribà a Alacant, procedent de Múrcia, l'any 1672, després d'haver pres l'hàbit de caputxina en 1646. A Alacant fundà, amb sis monges més, el Convent de les Monges Clarisses Caputxines, que actualment es troba al carrer Tinent Álvarez Soto. Allà està el cos momificat de la fundadora, des que va morir el 9 de gener de 1703, amb 73 anys.

La monja és, avui dia, un personatge històric molt important per a Alacant. Tenim coneixement de la seua vida perquè va escriure una autobiografia per ordre del seu pare espiritual, segons testifiquen aquests documents. La monja feia vida mística, com santa Teresa de Jesús. En morir, el seu cos es momifica i quedà conservat. El bisbe, veient que es momificava, va ordenar que no fóra soterrat. Posteriorment, l'any 1706, durant la guerra de Successió, el cos va ser profanat pels anglesos, que l'arrossegaren per la Rambla i el van abandonar. També conten les cròniques que un cavaller que la venerava li va tallar una mà. En 1931 va tenir una altra profanació i també va patir danys. El convent seria saquejat i incendiat l'11 de maig de 1931 i les monges van fugir del convent. Amb el pretext de recollir uns objectes personals, dues monges n'hi van rescatar els quaderns autobiogràfics. "Com que Úrsula Micaela està en procés de canonització, l'estudi d'aquests quaderns és ben interessant", afirma Fernando Rodes, cap de Servei de Clínica Mèdica Forense de l'Institut de Medicina Legal d'Alacant i professor de l'assignatura Laboratori forense, que imparteix en quart curs del grau en Criminologia.

Publicacions de la Universitat d'Alacant edita el llibre Sor Úrsula Micaela Morata. Vida y muerte (estudio biográfic y antropològico-forense. L'obra és un text científic que recull la recerca dirigida per Rodes i realitzada en col·laboració amb un equip de 10 experts en antropologia, odontologia i entomologia forense, a més de radiologia i microbiologia. L'objectiu fonamental del treball ha sigut comprovar científicament si el que relaten les cròniques és verídic. Rodes i el seu equip conclouen que sí, que és cert. En segon lloc, volien conèixer sor Úrsula, si patia alguna malaltia, de què va morir etc.

La momificació és quasi completa. El metge forense ha confirmat que no queden òrgans interns, si bé sí que hi ha encara artèries, lligaments i algun múscul. El llibre es divideix en dues parts: l'estudi biogràfic, encarregat a Joaquín Sáez Vidal, doctor en història de l'art i expert coneixedor del tema, i l'estudi antropològic forense del cos de sor Úrsula Micaela, que dirigeix Rodes amb la metgessa forense Mar Pastor Bravo. De l'estudi antropològic del cos es constata que el cos no s'ha alterat. És especialment rellevant l'estudi odontològic, al qual es dedica un capítol de l'obra, que comprova que mantenia la dentadura molt bé conservada per a l'edat que tenia i per a l'època en què va viure.

El treball científic va consistir comparar l'estat del cos amb les cròniques per a comprovar-ne la veracitat. Els resultats revelen lesions en el coll, que són compatibles amb els textos que afirmen que li van posar una soga. A més, el cos presenta una fractura en la mandíbula, cosa que s'adiu amb la culatada que va rebre durant la guerra de Successió, en 1706, en ser profanat pels anglesos.

Per a tot aquest estudi, s'ha utilitzat un escàner multidetector de 64 corones de detectors (Philips Brilliance 64) de l'Hospital General Universitari d'Alacant. S'ha practicat una tomografia computeritzada corporal al Servei de Radiologia, que ha generat més de 4.000 imatges. Rodes revela que, en la presa de mostres que es va fer de diferents àrees del cos, no es veuen microorganismes interiors, però sí que hi ha contaminació per terra. L'equip es va sorprendre en trobar quatre pupes, que és l'última fase que tanca el cicle de la fauna cadavèrica. "És cridaner que tres són arnes de la roba, fauna no cadavèrica, ja el cos està vestit. Però la quarta és una drosophilidae, que sí que acudeix als cadàvers en la fase de la momificació. Resulta curiós que en 300 anys no haja caigut aquesta pupa", admet Rodes. No obstant això, no es va trobar res que justifique la mort, si bé sí que han descartat causes com a metàstasi en ossos", explica Fernando Rodes.

Enllaç

Peus Mà amputada

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464