Saltar apartados

Investigadors de la UA i la UV obtenen una nova línia cel·lular de retina per al cribatge de fàrmacs neuroprotectors

 

Alacant, 10 de març de 2014

Investigadors de la Universitat d'Alacant i de la Universitat de València han obtingut una nova línia cel·lular de retina que permet avaluar l'eficàcia clínica de fàrmacs. En concret, es tracta d'una línia cel·lular immortal, denominada MU-PH1, obtinguda a partir d'un cultiu de cèl·lules de Müller de retines de ratolins adults, i és l'única en el mercat que expressa marcadors de fotoreceptors i respon a estímuls lluminosos.

La retina és una porció del sistema nerviós central que està formada per diverses capes cel·lulars organitzades per a transmetre els senyals visuals al cervell. La principal causa de dany en aquesta zona és la deterioració dels fotoreceptors (cons i bastons), fet que causa una pèrdua irreversible de la visió. Per això, els esforços dirigits a recuperar la visió en diferents patologies oculars s'han encaminat a regenerar aquestes cèl·lules.

En mamífers, el període de neurogènesi o de producció de les cèl·lules del sistema nerviós central en la retina finalitza poc temps després del naixement, de manera que, en cas de mort dels fotoreceptors, com pot ocórrer en cas en una malaltia neurodegenerativa o una lesió en la retina, aquests no es regeneren, cosa que comporta una pèrdua irreversible de la visió.

Malgrat no tenir capacitat regenerativa neuronal, hi ha una petita quantitat de cèl·lules mare i progenitores que persisteixen en el marge de la retina madura dels mamífers. “Aquest fet fa pensar que es podria aconseguir una teràpia basada en la regeneració cel·lular amb cèl·lules mare per a restaurar la funció visual en patologies oculars”, hi afig el Dr. Nicolás Cuenca, coordinador del grup de recerca Neurobiologia del Sistema Visual i Teràpia de Malalties Neurodegeneratives de la Universitat d'Alacant. En aquest sentit, les cèl·lules de Müller actuen com a precursors de diferents tipus neuronals de la retina, ja que són capaces de regenerar diferents tipus de cèl·lules després d'una lesió. “Així doncs, les cèl·lules de Müller podrien servir com a cèl·lules mare endògenes per a reemplaçar els fotoreceptores perduts” hi apunta Nicolás Cuenca.

Aquesta nova línia cel·lular immortal (MU-PH1), és a dir, cèl·lules que es poden dividir un nombre infinit de vegades, i que no envelleixen, per les seues característiques, suposa un bon model in vitro d'estudi de la funció dels fotoreceptores, i permet d'aquesta manera avaluar l'eficàcia clínica de fàrmacs (cribatge) en el tractament de malalties neurodegeneratives de la retina, o que cursen amb pèrdua o mort dels fotoreceptors. A més, aquesta nova línia permet avaluar la toxicitat dels fàrmacs en el tractament dels desordres de la retina i pot identificar noves dianes terapèutiques amb les quals poder dissenyar fàrmacs més eficients. La seua aplicació podria ser també efectiva per a avaluar l'eficàcia de la teràpia gènica cel·lular, així com ser model per a l'estudi de trasplantaments sense necessitat de dur a terme un enriquiment previ del cultiu.

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464