Saltar apartados

Creix la desigualtat d'oportunitats de desenvolupament entre les joves de la zona nord d'Alacant

Segons l'estudi de la UA "Gènere, educació i igualtat", les dificultats econòmiques, les pressions socials i familiars i les limitacions legals són les principals traves

 

Alacant, 6 d'octubre de 2014

"La desigualtat en oportunitats de desenvolupament de les capacitats de les joves, en funció de l'origen social i del barri on viuen, és cada vegada major". Aquesta és una de les primeres conclusions del projecte de recerca de la Universitat d'Alacant "Gènere, educació i igualtat", desenvolupat per un grup de professores i professors de la Universitat d'Alacant, juntament amb altres docents, mediadors, educadors i estudiants dels centres educatius de la zona nord d'Alacant.

Una de les fases fonamentals del procés de recerca s'està duent a terme a partir d'entrevistes en profunditat a dones joves que resideixen en alguns dels barris de la zona nord. "Els resultats revelen que moltes d'elles es veuen obligades a abandonar els estudis en finalitzar l'ESO, i fins i tot abans, per l'agreujament dels problemes econòmics familiars a causa de l'atur perllongat, l'alt cost dels estudis, l'absència de beques de menjador i llibres, a més de l'empitjorament de les condicions de vida. Segons constata l'estudi, "en molts casos s'han detectat problemes d'alimentació, d'habitatge o de talls de llum o aigua per impagament", indica María Jiménez Delgado, directora del projecte i professora de Sociologia I de la UA.

Pressions socials i familiars

Aquesta situació es veu agreujada per les pressions socials ja que, en moltes ocasions, les famílies no perceben la utilitat de l'escola. A més, en una gran proporció les joves assumeixen tasques d'atenció i suport familiar, cuiden germans o altres familiars, fan treballs domèstics o acompanyen els pares en mercats ambulants o treballs informals.

Una altra de les grans qüestions que limiten la formació de les joves que viuen a la zona nord d'Alacant és la legal. Segons explica l'advocada Yury Leal, que atén veïns i veïnes de l'entorn i col·labora en el projecte, "les xiques d'origen estranger que no tenen nacionalitat espanyola ni permís de residència, o depenen del treball dels pares per a renovar-lo, pateixen una situació angoixant d'inestabilitat legal. Alguna jove ens ha confessat la preocupació per la possibilitat de ser expulsada o no poder continuar amb els estudis ni rebre beca per no poder renovar la residència si falta treball en la família". En aquest sentit, "l'enduriment dels requisits per a ser escolaritzat (s'exigeix la targeta sanitària i el NIE) provoca una situació de desigualtat educativa inicial dels fills i filles de la immigració".


Suport del professorat

Una de les qüestions que més anima les joves a continuar els estudis és el suport rebut del professorat. "Totes les joves que continuen estudiant, malgrat les condicions econòmiques, socials i familiars adverses, destaquen la importància que ha tingut la confiança en elles mateixes que el professorat els ha transmès i el suport i els reforços que aquests els han donat. Diversos factors juguen en contra actualment en aquests centres, com ara una plantilla docent inestable i reduïda, cosa que impedeix un treball educatiu més coherent i continuat", destaca María Jiménez Delgado.


Perfil de les joves

L'objectiu d'aquest projecte, de dos anys de durada (2013-2015), és visibilitzar, analitzar i millorar la situació de les adolescents i joves d'aquests barris que continuen en el sistema educatiu postobligatori o l'han abandonat i fracassen sense acabar l'educació secundària obligatòria. Per a conèixer-ne les característiques, l'equip de recerca també ha dut a terme enquestes a l'alumnat de l'ESO i de batxillerat dels quatre instituts de la zona nord d'Alacant: Les Llomes, Verge del Remei, Leonardo da Vinci i Gran Via. Com a referència comparativa aliena a aquest entorn, s'ha inclòs en el procés a l'IES d'Agost. Gràcies a la col·laboració d'equips directius, mediadors, orientadors i professorat d'aquests centres, han recopilat 1.094 qüestionaris, 934 dels quals corresponen als quatre centres de la zona nord.

D'aquests 934 qüestionaris, el 42 % correspon alumnat fill d'immigrats. Entre l'alumnat espanyol, el 20 % és gitano, merchero o mestís. Aquest últim col·lectiu es concentra en un 87 % en el primer cicle de l'ESO, la qual cosa mostra una tendència molt acusada a l'abandonament escolar a partir de 2n de l'ESO. Adjuntem un gràfic amb les dades segons cultura, ètnia i origen i nivell educatiu.

En aquest sentit, la diversitat de procedències és significativa, ja que els progenitors provenen de 48 països diferents. L'origen més repetit és el Marroc, amb 218 pares i mares d'aquesta procedència i 82 alumnes. En segon lloc, hi ha Equador (126 progenitors i 56 alumnes) i en tercer lloc Algèria (68 pares i 25 alumnes). "Una dada sorprenent és que, entre l'alumnat d'origen estranger, més del 58 % s'identifica amb la seua cultura d'origen davant el 8 % que ho fa amb la cultura espanyola", explica Brahim el Habib, estudiant de doctorat de la UA i col·laborador en el projecte.

Expectatives de futur

Pel que fa a les expectatives de l'alumnat, l'enquesta revela una significativa semblança entre el d'origen estranger i de la resta d'alumnat espanyol, ja que tots volen fer estudis postobligatoris. No obstant això, la població gitana, merchera i mestissa marca diferències importants, ja opta per estudiar un programa de qualificació professional inicial, casar-se o quedar-se a casa (vegeu-ne el gràfic adjunt).

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464