Saltar apartados

La Universitat d'Alacant estudia el món fenici-púnico a Menorca dins del Projecte Arquitectura Fenici-Púnica

La proposta d'inclusió d'una part del patrimoni arqueològic insular en la llista de la UNESCO motiva les recerques

 

Projecte_Fenici-punica1
Projecte_Fenici-punica2
Projecte_Fenici-punica3

Fotografia i mapa dels jaciments a Menorca extrets del web de la Universitat d'Alacant.

Alacant, 27 d'agost de 2015

El coneixement que existeix sobre el món fenici-púnic a Menorca es troba en clar desavantatge si es compara amb el que es té d'altres escenaris de la colonització, com són Malta, Sicília, Sardenya, la península Ibèrica o les illes de Mallorca i Eivissa. L'estudi dels períodes Talaiòtic i Romà han generat un major coneixement, mentre que l'estudi de la presència i influencia fenícia-púnica s'ha desenvolupat de forma molt fragmentària, sobretot a partir de troballes casuals i materials procedents d'espolis. Aquesta és la hipòtesi de partida sobre la qual han començat a treballar, dins del Projecte Modular a Menorca: Arquitectura Fenícia-Púnica, un equip d'investigadors procedents de diferents universitats i institucions, al capdavant del qual hi ha l'arqueòleg i professor de l'Àrea d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant Fernando Prados Martínez.

El Projecte Modular, que suma als seus àmbits d'actuació Tunísia, la costa mediterrània de la península Ibèrica i l'estret de Gibraltar, a més de Menorca, va començar el 2014 i es perllongarà fins al 2016; el principal objecte d'estudi és el món fenici i púnic des de les seues manifestacions arquitectòniques. Es pretén, així, caracteritzar la cultura arquitectònica fenícia-púnica en diversos escenaris i a través de l'anàlisi de les manifestacions construïdes, ja siguen defensives, domèstiques, funeràries o de culte, perquè l'arquitectura l’entenen, els investigadors participants, com un dels reflexos més eloqüents de la personalitat col·lectiva i identitària d'una cultura.

A Menorca s'està treballant en l'actualitat en la proposta per a la inclusió d'una part del patrimoni arqueològic insular en la llista de la UNESCO. La clau d'aquestes accions rau a protegir, conservar i difondre aquest patrimoni. Aquesta és la motivació que ha fet iniciar el Projecte i és el punt de partida de la pròxima celebració a Ciutadella, del 13 al 15 de novembre de 2015, de les XIII Jornades de Recerca Històrica de Menorca.

Detalladament, les intervencions a Menorca plantegen com a objectius incloure l'illa en el mapa dels estudis fenici-púnics a escala mediterrània; avaluar la interacció i hibridació cultural amb la població autòctona a partir de l'estudi arc-arquitectònic; a través de l'estudi de la cultura arquitectònica, conèixer la difusió de diferents elements culturals fenici-púnics que beneficiaran un millor coneixement de la cultura talaiòtica al llarg de la II Edat del Ferro; tractar de precisar geogràficament, temporalment i culturalment l'anomenat període Post-talaiòtic o Talaiòtic IV, matisant fases i processos, fins ara englobats de forma general entre el 550 i el 123 a. de C.; i, finalment, donar valor a la cultura talaiòtica en el context actual de la declaració d’aquesta com a Patrimoni de la Humanitat, atenent a les fases compreses entre els segles VI i II a. de C., on s'inscriu la influència fenícia-púnica.

En l'illa balear la campanya 2014 es va centrar en l'estudi dels recintes fortificats que presenten elements distintius púnics-hel·lenístics, analitzant la construcció d'obres avançades, murs en cremallera, poternes, bastions, avantmuralles i fossats. Totes aquestes obres es daten a partir del s. IV a. de C. La segona campanya, d’enguany 2015, s'ha concentrat en l'estudi mètric, descriptiu i analític d'aparells, materials constructius i tècniques edilícies presents en els jaciments de son Catlar (Ciutadella), sa Torreta (Maó), Torretrencada (Ciutadella) i Torrellafuda (Ciutadella). Els objectius d'enguany 2015 es concentren en l'estudi exhaustiu del sistema defensiu de son Catlar (Ciutadella) i una prospecció dirigida en alguns sectors extramurs del poblat de Torrellafuda (Ciutadella).

L'equip científic està format per Fernando Prados Martínez (professor Ramón y Cajal-UA); Carlos González Wagner (CEFYP-Universitat Complutense de Madrid); Helena Jiménez Vialás (TRACES UMR5608-CNRS i Universitat Autònoma de Madrid); José Javier Martínez García (CEPOAT-Universitat de Múrcia) i Octavio Torres Gomariz (UA). A més, hi participen vuit col·laboradors més. Modular s'inscriu en una línia prioritària de recerca desenvolupada des del grup "Arqueologia i Patrimoni Històric" de la UA, en el marc del projecte "Transferències Culturals en el Mediterrani Antic" (RYC2011-08222), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat i compta amb el suport del Consell Insular de Menorca, dins del programa d'ajudes per a la realització d'intervencions arqueològiques. El projecte està finançat per l'Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA, el Ministeri d'Economia i Competitivitat (Programa Ramón y Cajal), el Consell Insular de Menorca i el càmping Cap Blanch; hi col·laboren la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella, el Centre d'Estudis Fenicis i Púnics (CEFYP), el CEPOAT-Centre d'Estudis del Pròxim Orient i l'Antiguitat Tardana (Universitat de Múrcia), el Museu Arqueològic de Guardamar del Segura, la Universitat de Cadis i els Amics del Museu de Menorca.

 

Web del projecte a Menorca

 

NOTÍCIES RELACIONADES:

Arqueòlegs de la UA descobreixen el primer mausoleu cristià amb taula d'ofrenes adjunta en les excavacions de Baelo Claudia

Editada la primera monografia sobre els resultats de les excavacions de la UA en la Necròpoli de Baelo Claudia

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464