Saltar apartados

Els homes continuen liderant la investigació en epidemiologia i salut pública

Un estudi, en el qual participa la UA, apunta que el 72,6 % dels càrrecs de direcció dels centres de recerca biomèdica en xarxa són homes

 

M.Teresa_RuizCantero1

 

M.Teresa_RuizCantero2

En l'estudi participa la professora María Teresa Ruiz Cantero, del Grup d’Investigació de Salut Pública de la Universitat d'Alacant



Alacant. Dimecres, 9 de desembre de 2015

Recentment més de tres-centes personalitats, com la premi Nobel de Medicina 2009 Elizabeth Blackburn o l'alpinista Edurne Pasaban, donaven suport al manifest «Canvia les xifres», impulsat per l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura i la Fundació L’Oréal. El manifest pretén «donar visibilitat a la tasca de les científiques espanyoles», ja que menys del 20 % de les posicions estratègiques en laboratoris, universitats i centres de recerca estan ocupades per dones, segons l'Informe Dones Investigadores 2015 del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Aquesta situació es repeteix en cada àrea, de fet, una nova investigació en la qual participa la professora María Teresa Ruiz Cantero, del Grup d’Investigació de Salut Pública de la Universitat d'Alacant, confirma una clara infrarepresentació de les dones en l'àmbit de la recerca en epidemiologia i salut pública en el nostre país.

Els resultats mostren que els líders en la recerca en salut són homes. En concret, dels nou centres de recerca biomèdica en xarxa (CIBER) existents a Espanya creats per a impulsar la recerca d'excel·lència en biomedicina i ciències de la salut, cap té una dona com a directora científica. És més, el 72,6 % dels membres dels seus òrgans de direcció són homes.

«Aquesta situació sexista posa en risc l'existència de productes i serveis innovadors des de la perspectiva de gènere que donen respostes a necessitats i demandes de tota la societat. Calen més dones en recerca que tinguen incorporada aquesta perspectiva», apunta l'estudi «Desigualtats de gènere en la recerca en salut pública i epidemiologia a Espanya».

«La bretxa de gènere que hem identificat en l'àmbit de la recerca en epidemiologia i salut pública és com haver vist la punta de l'iceberg d'un problema més gran: el de la desigualtat de gènere en la ciència. A Espanya i a Europa la nostra ciència és sexista perquè vivim en societats sexistes», insisteix la professora de la UA.

En aquest sentit, María Teresa Ruiz Cantero assegura que «són múltiples i estan entrelligades les raons per les quals malgrat que més dones que homes obtenen  els títols d'universitàries i els de doctores, amb posterioritat menys dones que homes treballen en l'àmbit de la ciència, tant joves investigadores com catedràtiques, però existeix una paraula per a resumir aquestes raons: androcentrisme. L'androcentrisme de la ciència».

D'altra banda, l'estudi recull que, a pesar que els projectes de recerca de l'acció Estratègica en Salut liderats per dones han crescut lleugerament entre 2007 i 2013, entre els sol·licitats no arriben al 50 % amb l’excepció dels de la Comissió de Salut Pública. La bretxa de gènere és encara major en projectes finançats. Els projectes liderats per homes tenen més probabilitats d'obtenir finançament, i arriben al 29 % en els de salut pública.

S'han elaborat lleis i normatives importants a Espanya que contribueixen a la igualtat de gènere en la ciència, la mateixa llei d'igualtat, la llei de la ciència, la llei d'universitats, totes esmenten la igualtat de gènere d'una manera o d’una altra. «Que els seus principis es porten a la pràctica és una altra qüestió que requereix una autèntica actitud i conducta igualitària per part dels responsables de les institucions relacionades amb la recerca i dels companys de professió. Hi ha un vehicle per a aconseguir-ho, que és l'elaboració dels plans d'igualtat de les institucions públiques, i també les privades, que de moment és paper mullat en molts centres, i és una llàstima. No ens acabem de creure que la diversitat contribueix a la creativitat i a la innovació», assenyala Ruiz Cantero.

En l'àmbit publicoprivat, conciliar la vida laboral amb la reproductiva també és molt rellevant per a la igualtat de gènere en la ciència. Segons la professora de la UA, «no perquè ho diu una llei, sinó perquè contribueix a la qualitat de vida dels i les integrants de la família, i perquè si els homes contribueixen de manera paritària a les tasques domèstiques i d’atenció a les persones, les dones podran destinar més temps a la seua professió d'investigadores. En països com Suècia ja és un valor, al qual va precedir una norma d'acció positiva que va permetre arribar-hi».

Metodologia

La recerca, publicada en la revista Gaceta Sanitaria, analitza les posicions de lideratge des de 2007 a 2014 en el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), especialment en l'àrea temàtica d'epidemiologia i salut pública (CIBERESP); en societats científiques de salut pública (SESPAS) i epidemiologia (SEE), i de projectes de recerca sol·licitats i finançats i imports de convocatòries d'Acció Estratègica en Salut (AES).

En l'estudi col·laboren investigadores de la Universitat d'Alacant, l'Escola Andalusa de Salut Pública i l'Institut d’investigació Biosanitària de Granada, el CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública, l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, l'Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau, i el CSIC.

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464