Saltar apartados

L'alt desconeixement sobre sexualitat, salut sexual i salut reproductiva entre l'alumnat eleva el risc d'MTS i embaràs adolescent, segons un estudi de la UA

L'estudi confirma el joc de rols com la metodologia més efectiva per a formar en aquests camps als estudiants

 

Alicante, 19 de enero de 2015

Els estudiants universitaris manquen d'una formació en salut sexual i reproductiva en iniciar els seus estudis universitaris. Aquest és un dels resultats de la tesi doctoral «Estrategias docentes de Enfermería para el abordaje de la sexualidad, la salud sexual y la salud reproductiva en adolescentes i jovenes», realitzada pel doctor Manuel Antonio Velandia Mora. María Mercedes Rizo Baeza, una de les dues directores de tesis, afirma que «els alumnes arriben a la universitat amb escassos coneixements en salut sexual i reproductiva; cada vegada augmenten més els casos de malalties de transmissió sexual entre joves. La solució passaria per una major formació en aquest camp, posant l'èmfasi en la prevenció de les MTS amb anticonceptius de barrera (preservatius)».

L'investigador va treballar amb estudiants de segon any de carrera d'Infermeria de la Universitat d'Alacant. Les  xarrades en l'institut han sigut en molts casos nul·les o insuficients. «Solament els han fet xarrades sobre els aspectes biològics, relacionades purament amb els òrgans de reproducció. I els que les han rebudes, limitades solament a la ciutat d’Alacant, les valoren molt malament. En aquesta comunitat no forma part del programa educatiu aquest tipus de formació», assegura. Si bé, com indica Rizo, «també vam fer una investigació dins del grau de Treball Social, i el resultat va ser el mateix, com similar va ser també en Educació».

Aquest estudi se centra en la formació que es dóna en Infermeria en la cura d'adolescents, en sexualitat, salut sexual i salut reproductiva, i diagnostica les necessitats en la formació acadèmica dels estudiants d'Infermeria de la UA en els esmentats camps d'adolescents i joves, com una estratègia que oriente l'autodeterminació, l'apoderament i l'exercici responsable de la sexualitat com a fonaments de la cura d’un mateix i de la dels adolescents, que en serien usuaris. Per a això, Velandia, que durant els tres anys d'execució de la tesi va anar millorant les metodologies (qualitatives-quantitatives), va fer tant enquestes com entrevistes grupals i escrites, a una mostra formada per estudiants de primer curs d'Infermeria de la UA en els anys 2008/2009 i 2009/2010, així com a alumnat de Ciències de l'Educació, diplomat en Mestre, Especialitat en Educació Primària, en el curs 2009/2010.

El doctor va observar que la sexualitat, la salut sexual i la salut reproductiva no formaven part del programa de formació acadèmica dels infermers de la UA. «També, crida moltíssim l'atenció que els estudiants suposaven que el currículum dels estudis d'Infermeria tenia assignatures d'aquest tipus», afegeix. Amb els alumnes de Magisteri, als quals es van dirigir després, van descobrir que el desconeixement era similar. «El risc està ací, perquè no en tenen coneixements», apunta l'investigador. Velandia plantejava a l'alumnat si consultarien els professionals d'infermeria, i responen que no ho farien; tampoc consultarien els seus mestres. «És gravíssim que no hi confien», assenyala.

L'autor considera el paper crucial dels professionals de la salut en la prevenció de les malalties de transmissió sexual, l'embaràs adolescent i en la promoció de conductes sexuals segures. Per això, haurien d'implicar-se en l'educació afectivosexual dels adolescents, i a més, seria necessari incloure dins del model d'atenció comunitària aquest tipus d'intervencions.

 

El mètode més efectiu

La riquesa de l'estudi rau en una metodologia diferent que ha sigut dissenyada per a l'adquisició de coneixements d'índole afectiva sexual i que ha demostrar ser l'adequada. Inicialment, els estudiants responien a un qüestionari anònim en el qual indicaven els seus coneixements i les seues necessitats sobre aquesta matèria; seguia una classe magistral teòrica i, finalment, la classe pràctica o seminari. «Vam fer un seminari pràctic, en el qual els estudiants reproduïen una consulta, mitjançant un joc de rols en què plantejaven preguntes sobre els temes que més els agradaria conèixer. Es van tractar cinc casos diferents. Per a fer-ho, ells baixaven el material i preparaven una consulta. Com a resultat, es van adonar que teoria i pràctica no tenen res a veure, i que la gent vol una resposta pràctica; a més, d’aquesta manera vam detectar sobre quins punts calia informar encara més els estudiants». Després d'aquest seminari, es va comprovar que els estudiants sí que anaven a parlar amb el professor i preguntaven sobre aquests temes, declara Velandia. A posteriori, es passava una avaluació totalment anònima

Rizo i Velandia aporten en el seu estudi la metodologia idònia per mitjà del joc de rol dissenyat i preparat pel mateix actor, que en aquest cas és l'alumne. «Els alumnes han reconegut que aquesta part de pràctica no l'havien tocada en la carrera i és amb la que més han après», afirma María Mercedes Rizo. La metodologia és, així doncs, la clau, reconeix la directora de tesi.

Una altra segona estratègia duta a terme va ser oferir un seminari extern, gratuït i voluntari, sense crèdits, amb informació més avançada sobre salut sexual i reproductiva, en el qual es van matricular, en plena època d'exàmens, maig de 2014, vint-i-tres estudiants.

L'estudi certifica la necessitat i valora que es plantgen alternatives a la formació. El resultat d'aquest estudi revela que els alumnes amb divuit anys arriben a la universitat amb una base molt baixa en aquests temes, tenen una mancaces molt importants en un aspecte de la vida que estan practicant i que els va generarà una disfunció sexual, al marge dels embarassos i les MTS. Així és com els investigadors van crear un seminari d'aprofundiment en salut sexual i reproductiva. El seminari s'impartia en el títol de diplomat en Infermeria, amb una durada de cinc hores i dins de l'assignatura Materna Infantil. En els nous plans d'estudi, el grau li assigna dues hores i mitjana i es rep dins de les assignatures Cures d'Infermeria en el Cicle Vital i Cures a la Mare i al Xiquet. En països com Colòmbia, aquesta formació sí que forma part del programa de l'escola.

Rizo Baeza reivindica el deure de la conselleria d'introduir coneixements de totes les necessitats bàsiques en l'educació, tal com està previst des de l'any 1991 en la vigent Llei transversal de coneixements, «cosa que no s'està fent. En el segle xxi, la gent jove ve menys preparada que abans».

Prop de mil alumnes han passat ja pels seminaris des que van començar l'any 2012. Una de les propostes és crear, en els centres de salut, una consulta per al xiquets i adolescent. Recorda Rizo que «som l'únic país d'Europa que no ha introduït la infermeria en els centres escolars».

L'estudi científic es va elaborar dins del programa de doctorat en Infermeria i Cultura de les Cures, del Departament d'Infermeria, i el va dirigit María Mercedes Rizo Baeza i Ana Luisa Velandia Mora. Becat, dins del programa d'ajudes a la recerca en el curs 2008/2009, pel Centre d'Estudis sobre la Dona de la Universitat d'Alacant, va obtenir Premi Extraordinari i es pot consultar lliurement a Internet. Fins ara ha rebut més de 17.000 visites, amb un nombre de visites a Espanya superior al de Llatinoamèrica. Aquesta dada, per a l'investigador, és molt significativa.

El projecte de tesi ha donat lloc a la creació d'un grup de recerca interdisciplinari i interinstitucional que continua perfeccionant les metodologies i ha ampliat el camp d'estudi al rol que compleixen les emocions i el llenguatge en la construcció del coneixement.

 

Consultes:

Alguns dels resultats que s'extrauen de les preguntes de dones i homes i la seua comparativa es reflecteixen en afirmacions com que les dones creuen que els homes saben més que elles, «cosa que no és certa», anota el doctor; «i que els imaginaris que les dones tenen sobre els homes no són tals». A més, no pregunten per temes com trànsits de gènere o transsexualitat, però sí que pregunten sobre homosexualitat, si bé, no tant sobre lesbianisme; i d'aquest últim «creuen que existeixen les mateixes necessitats que en l'homosexualitat. Sobre anticoncepció, usen des d’una edat molt primerenca anticonceptius hormonals, quan el més recomanable és el preservatiu. No haurien d'exposar-se a càrregues hormonals altes. L'imaginari d'elles vol creure que els condons no són tan segurs», apunta. Les dones pressuposen que la píndola de l’endemà es pot usar diverses vegades l'any, confonent un anticonceptiu amb un mètode abortiu que és el que en realitat és, diu l'expert. Les dones tampoc estableixen cap connexió entre la relació genital i la possibilitat d'embaràs o una malaltia de transmissió sexual, que sembla que preocupa després. Elles fan preguntes il·lògiques i tenen molts mites que vénen de l’època de les àvies.       

    

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464