Saltar apartados

La Universitat d'Alacant investeix doctors honoris causa dos referents mundials de química i llenguatge computacional

Beletskaya: "els governants amb competències en ciència no saben que per a fer alguna cosa revolucionària i útil cal coneixement i investigació”

Hancock: "el que m’ha portat ací és, amb tota certesa, que vaig tenir accés a una educació excel·lent, i gratuïta també"

 

Honoris_IRINA_HANCOCK1
Honoris_IRINA_HANCOCK2
Honoris_IRINA_HANCOCK3
Honoris_IRINA_HANCOCK4
Honoris_IRINA_HANCOCK5
Honoris_IRINA_HANCOCK6
Honoris_IRINA_HANCOCK7
Honoris_IRINA_HANCOCK8
Honoris_IRINA_HANCOCK9

 

Alacant, 30 de juny de 2015

A la Universitat d’Alacant ha tingut lloc aquest matí el solemne acte d’investidura de dos nous doctors honoris causa. Es tracta de la química Irina Beletskaya i el físic, informàtic i expert en llenguatge computació, Edwin R. Hancock. La cerimònia ha sigut en la sala d’actes de la Facultat de Dret i, entre altres personalitats ha comptat amb la presència de l’alcalde de l’ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, Jesús Villar.

D'origen rus, Irina Beletskaya, que és professora de la Universitat Estatal Lomonosov de Moscou i acadèmica de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, manté que amb el desenvolupament de la química orgànica el científic "té la sensació de ser un creador". La científica ha explicat la importància d'aquesta disciplina per al progrés de la humanitat, ja que a gràcies als compostos orgànics, "han creat un món nou, un món artificial, que ara ens envolta pertot arreu". Pionera de l'ara coneguda com a química verda (química respectuosa amb el medi ambient) i l'interès global per la química respectuosa amb el medi ambient, la investigadora es troba entre els científics més prolífics del món amb més d'un miler d'articles, quatre llibres, 11 capítols en llibres, 35 articles de revisió i l'adreça d'al voltant de 100 tesi, entre molts altres mèrits. Segons ha explicat en el seu laudatio el professor Francisco Alonso, director de l'Institut Universitari de Química Orgànica de la UA, ha format i forma part dels principals organismes internacionals de recerca en química, entre ells, la IUPAC, International Union of Pure and Applied Chemistry, en el qual, entre molts altres llocs, va exercir la presidència de la Divisió de Química Orgànica i la vicepresidència del Comitè sobre destrucció d'Armes Químiques.

Irina Beletskaya, d’origen rus, manté que amb el desenvolupament de la química orgànica el científic "té la sensació de ser un creador". La científica ha explicat la importància de la química orgànica per al progrés de la humanitat, ja que a gràcies als compostos orgànics, "han creat un món nou, un món artificial, que ara ens envolta pertot arreu". Propulsora de l’anomenada química verda i l’interès global per la química respectuosa amb el medi ambient, la investigadora es troba entre els científics més prolífics del món amb més d’un miler d’articles, quatre llibres, 11 capítols en llibres, 35 articles de revisió i la direcció de 75 tesi, més o menys, entre molts altres mèrits. Segons ha explicat en la seua laudatio el professor Francisco Alonso, de l’Institut Universitari de Química Orgànica de la UA, ha format i forma part dels principals organismes internacionals d’investigació en química, entre ells, el IUPAC, International Union of Pure and Applied Chemistry, en el qual, entre molts altres llocs, va exercir la vicepresidència del Comitè sobre Destrucció d’Armes Químiques.

La professora Beletskaya, que ha fet un recompte succint de les múltiples aplicacions de la química orgànica, des de la indústria farmacèutica, a l’agroquímica, adhesius i coles, ha assegurat que en l’actualitat, "totes les tecnologies requereixen de compostos orgànics". En aquest sentit, ha criticat el poc suport que aquesta ciència rep dels governs i ho ha atribuït al fet que "els dirigents governamentals amb competències en ciències no saben com els resultats de la ciència es transformen en les coses reals i útils. No saben que per a fer alguna cosa revolucionària o simplement útil, cal una gran quantitat de coneixement i investigació". "Els dirigents no poden entendre’ns", ha dit. La nova doctora honoris causa ha mostrat l’agraïment a l’entusiasme dels seus companys de disciplina i dels estudiants i ha acabat la intervenció amb un homenatge a Marie Curie, "una dona meravellosa i dues vegades guanyadora del Premi Nobel" a la qual ha parafrasejat amb una cita sobre la importància del treball científic que "ha de fer-se per a ell mateix, per a la bellesa de la ciència i sempre hi ha la possibilitat que un descobriment científic arribe a ser un benefici, com el radi".

Per la seua banda, Edwind R. Hancock ha atribuït el reconeixement que avui li ha atorgat la Universitat d'Alacant "amb tota certesa", ha dit, "al fet que vaig tenir accés a una educació excel·lent i gratuïta també". Fascinat per l'astronomia i l'arqueologia, Hancock ha vinculat les seues inquietuds científiques amb el seu lloc de naixement, en el sud d'Anglaterra, molt pròxims als anells de pedra de Stonehenge, bressol del neolític i la civilització de l'Edat de Bronze a Anglaterra. Tal com ha explicat el seu padrí, el professor Francisco Escolano, de l'Institut Universitari de Recerca Informàtica de la UA, Hancock es va graduar el física i es va doctorar en física d'altes energies, "encarna l'evolució lògica d'un científic excepcional", ja que en l'actualitat és catedràtic i responsable de l'àrea de visió artificial en la Universitat de York i lidera un grup de 25 investigadors i estudiants treballant en les àrees de la visió artificial i el reconeixement de formes. En aquest sentit, a més del camp de la física d'altes energies, Hancock ha destacat especialment pels seus treballs en pattern recognition, la ciència que explica la comprensió humana dels patrons per les computadores i fins i tot pels propis humans. D'ací l'afirmació del seu padrí: "transpira una emocionada obstinació en què el reconeixement de formes siga una branca de la ciència i no una crossa de l'enginyeria", ha assegurat, "només així es pot explicar l’obstinació que té per descobrir la màgia de la formació de patrons per intercessió de llum, el desenvolupament de complexes formulacions probabilístiques per a aparellar grafs", explica

L’acte ha acabat amb el discurs del rector, Manuel Palomar, que ha recordat l’extensa trajectòria que uneix la doctora Beletskaya amb la Universitat d’Alacant i el grup d’investigació dels professors Francisco Alonso i Miguel Yus. El rector s’ha referit als excel·lents avanços científics produïts a partir de les investigacions dels dos nous doctors i s’ha felicitat per incorporar-los al claustre de professors il·lustres de la Universitat que dirigeix. Palomar ha assegurat que la incorporació d’investigadors d’una acreditada trajectòria i referència mundial "emfatitzen més l’aposta de la Universitat d’Alacant per la internacionalització en tots els seus àmbits".

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464