Saltar apartados

Futurs mestres de la Universitat d'Alacant apliquen per primera vegada amb èxit codis QR en les classes d'Història de l'Art amb xiquets

Els resultats d'aquesta experiència, entre els quals es van detectar valors mínims en responsabilitat i en igualtat, estan publicats en la revista científica Sylwan Journal

 

Andy_MarilynAlacant, 8 de juny de 2015

Alumnat de Magisteri en Educació Primària de la Universitat d'Alacant innova usant, per primera vegada, codis QR en les classes d'Història de l'Art amb xiquets. Els resultats, publicats per tres investigadors de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant en la revista científica Sylwan Journal, en constaten l'efectivitat, tant per als futurs docents com per als escolars de primària. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l'estudi.

L'estudi revela la utilitat de l'aplicació dels codis QR en l'aprenentatge de la Història de l'Art. És l’anomenat m-learning, o ‘aprenentatge electrònic mòbil’, metodologia d'ensenyament i aprenentatge que, servint-se de l'ús de petits dispositius mòbils, escaneja els codis per a recuperar els continguts bolcats en blogs.

Juan Ramón Moreno-Vera, María Isabel López-Vera i María Isabel Vera-Muñoz, docents i investigadors del Departament de Didàctica General i Didàctiques Específiques de la UA, van proposar al seu alumnat del grau de Mestre en Educació Primària una pràctica que tenia dos objectius clars: el primer era que els futurs professors primària aprengueren art; el segon consistia a elaborar materials didàctics per als alumnes de primària a través del disseny de codis QR, materials que han aplicat després en les seues pràctiques amb aquests xiquets. En aquesta experiència van participar noranta-nou futurs professors, estudiants de la UA, amb edats que van dels vint al vint-i-dos anys. Els estudiants de grau es van dividir en trenta grups que es van encarregar de dissenyar els cent vuitanta codis QR diferents obtinguts, i es van basar una selecció d'obres d'art que pertanyien a totes les èpoques històriques.

Aquesta és la primera vegada a escala nacional que s'aplica en les classes de primària l'aprenentatge de la Història de l'Art usant codis QR. L'inèdit sistema d'ensenyament-aprenentatge aprofita tot tipus de recursos: imatges, textos, vídeos, pel·lícules, representacions teatrals, música (com el so de les campanes de Notre Dame), etcètera. Així, s'inclou des d'un vídeo amb la reconstrucció del Partenó grec, o vídeos dels processos de restauració de quadres determinats, donant tot luxe de detalls, amb la finalitat que a l'alumne se li quede gravada l’obra d'art de què es tracte.
«Hem descobert que amb aquests QR els alumnes de Magisteri havien après molt més art que amb el model tradicional; havien après d'ells mateixos, perquè havien treballat en grup. L'alumne arriba a entendre l‘obra d'art sense necessitat de text. Això millora la manera clàssica d'ensenyar», afirma María Isabel Vera-Muñoz, investigadora del Departament de Didàctica General i Didàctiques Específiques de la UA.

Una de les premisses de les quals partien els estudiants de Magisteri a l'hora de treballar els codis QR era que tingueren en compte les possibles deficiències dels seus futurs alumnes, que poden tenir des de problemes visuals fins a auditius, etc. El resultat és que la seua capacitat d'aprenentatge per a ells i la seua capacitat de preparació com a futurs docents havia millorat notablement. «Es va demostrar que és una manera d‘ensenyar més innovadora i interactiva i els alumnes es mostren contents», afirma Veran-Muñoz.

Societat hedonista

Els tres investigadors de la UA han mesurat en el seu estudi com han elaborat els estudiants aquests QR. En aquest sentit tenen en compte quins continguts han utilitzat (conceptual), a través de quins recursos o materials (procedimental) i els valors que presenten els alumnes (actitudinal). De manera extraordinària, la presència, explícita o implícitament, en els codis QR, de sentiments i valors cívics i emocionals és una troballa amb la qual no comptaven els experts, però que finalment van descobrir. Els xics van analitzar fonamentalment obres d'art de caràcter més bèl·lic o neutre, com és la Columna de Trajà; mentre que elles es van decantar per la bellesa, com és el Naixement de Venus, de Botticelli. Així, va aparèixer el rebuig a la guerra i es van detectar les preferències no bel·licistes, ja que els estudiants parlen de la guerra com d’un factor negatiu, malgrat que es tracta d’una obra que es refereix a la guerra. Els valors cívics i emocionals resultants podrien indicar una tendència a l'hedonisme per part dels estudiants. Preval el pacifisme i el sentiment de pertinença al grup, i en els nivells mínims, es troba la responsabilitat i la igualtat. Tots aquests resultats estan publicats en Sylwan.


Referència bibliogràfica:

Moreno-Vera, Juan Ramón, López-Vera, María Isabel, Vera-Muñoz, María Isabel. «Development of Creative and Educational Thinking in Arts Training Teachers: QR Codes», Sylwan Journal (2014). Vol. 158, Issue. 12, Section 1.

 

CodigoQR1_JardinDelicias CodigoQR2_DavidDonatello CodigoQR3_LataSopa
Codi QR 1. El jardí de les delícies                Codi QR 2. David de Donatello

 

                  Codi QR 3: Llandes de sopa Campbell

 

 

Grafica_ValoresCivicos

Gràfica dels valors cívics que han sigut detectats en els codis QR

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464