Saltar apartados

La UA detecta el descens en les poblacions d'escarabats piloters per usar un medicament preventiu per al ramat

La ivermectina roman activa un mes després de caure al camp en la femta, i afecta els artròpodes en les capacitats locomotora i sensorial d’aquests

Els efectes que té són nocius per al medi ambient i s’estudia ara si pot passar a la resta de la cadena tròfica

Escarabat_pelotero

Alacant, 2 de novembre de 2015

Un equip científic multidisciplinari, format per investigadors de les universitats espanyoles i franceses d’Alacant, Jaén, Granada, Université de Montpeller - Université Paul-Valéry Montpeller, Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC i IUCN-Centre for Mediterranean Cooperation, i liderat per José R. Verdú, investigador del Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (CIBIO) de la Universitat d’Alacant, ha analitzat l’efecte del fàrmac ivermectina sobre les poblacions de Scarabaeus cicatricosus, escarabat copròfag clau en els ecosistemes mediterranis., El treball “Low doses of ivermectin cause sensory and locomotor disorders in dung beetles” apareix publicat en Scientific Reports. Aquesta investigació demostra que els artròpodes que ingereixen aquesta substància, fins i tot en dosis baixes, perden la capacitat que tenen per a interactuar amb el medi perquè veuen alterades les capacitats locomotora i sensorial, una dada que pot explicar el declivi que pateixen les poblacions d’aquestes espècies d’escarabats.

La ivermectina és un antiparasitari molt eficaç, usat d’una manera preventiva en el ramat, des del descobriment d’aquesta l’any 1981. Des de llavors ha experimentat un creixement exponencial, fins a convertir-se en un tractament estàndard contra els paràsits, fins i tot en humans. Considerada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com un medicament essencial, Verdú aclareix que, si bé aquest fàrmac té una eficàcia bastant provada, l’ús preventiu d’aquest causa dany.

El problema que han detectat els investigadors és que la molècula d’ivermectina no es degrada quan ix en l’excrement del bestiar. Els residus romanen actius, com a mínim, un mes més des del moment en què cau al camp, de manera que té el mateix poder letal per a artròpodes que per als paràsits. Així, l’equip de Verdú assenyala l’efecte negatiu cap al medi ambient, ja que les poblacions d’escarabats, dípters, etcètera, disminueixen. El resultat és que els artròpodes adults (escarabats) sí que es veuen afectats i de manera molt notable, tant pel que fa a la mobilitat, com en l’orientació i la capacitat reproductora.

Aquest resultat contradiu el que fins ara deien els manuals internacionals de veterinària i poden ajudar-nos a entendre el declivi en les poblacions d’aquestes espècies que diversos investigadors ja van detectar fa temps.

Per a aquest treball els investigadors han utilitzat per primera vegada tècniques d’electroretinografia, olfactometria i sensors de força capaços d’oferir mesures de potència muscular i aptitud sensorial dels insectes.

 

Les conseqüències

L’estudi s’ha fet en el Parc Nacional de Doñana, i s’hi han distingit zones amb ivermectina i sense, detectant una diferència d’activitat en la descomposició de fem en una zona i una altra. Així, conclouen que hi ha una reducció de l’activitat del 30 per cent en aquells llocs on s’aplica la ivermectina. Això és a causa de l’absència d’escarabats piloters, que provoca que el fem s’acumule en el camp, amb la qual cosa el ramat perd la qualitat de les pastures perquè desapareixen, i això provoca una pèrdua irreparable de la biodiversitat dels ecosistemes mediterranis. Verdú assegura que la repercussió ambiental és molt greu. En xifres, les poblacions de fauna copròfaga beneficiosa han disminuït els últims 20-30 anys. <<Si comparem entre el sòl amb escarabats i el sòl sense escarabats, són al voltant de 350 quilograms de fem per hectàrea i any els que queden sense soterrar-se en aquelles zones afectades per ivermectina>>, destaca l’investigador.

Una altra de les conseqüències és el naixement de plantes molt nitròfiles, que no serveixen per a pastura del bestiar, en el sòl on hi ha ivermectina.

S’especula, a més, amb la possibilitat que la ivermectina puga passar a la cadena tròfica, afectar altres animals com les aus insectívores, que s’alimenten d’escarabats.

Imatges cedides per José R. Verdú.

 

Referència bibliogràfica:

Verdú, J.R., Cortez, V., Ortiz, A.J., González-Rodríguez, E., Martínez-Pinna, J., Lumaret, J.P., Lobo, J.M., Numa, C. & Sánchez-Piñero, F. 2015.”Low doses of ivermectin cause sensory and locomotor disorders in dung beetles”. Scientific Reports 5: 13912. DOI: 10.1038/srep13912

 

Esquema_USOmedicamento

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464