Saltar apartados

Investigadors de la UA defineixen un nou tipus d'imatge que replica en l'espectador les mateixes emocions que la persona que les enregistra

Gràcies a les neurones espill l'observador arriba %u201Ca sentir%u201D les mateixes emocions que qui va gravar les imatges.

L'embodied simulation theory explica la fascinació que generen aquests vídeos, sobretot els de accions intenses com els salts en paracaigudes o el surf sobre grans ones

Actioncam

Gravació submarina del Taller d'Imatge amb dues càmeres d'acció muntades sobre el casc del bussejador.

 

Alacant, 23 de setembre de 2015

Gràcies a les neurones espill, l'observador arriba a “sentir” les mateixes emocions que la persona que va enregistrar les imatges.
L'embodied simulation theory explica la fascinació que generen aquests vídeos, sobretot els d’accions intenses com els salts en paracaigudes o el surf sobre grans ones.

Els investigadors de la Universitat d'Alacant María Jesús Ortiz Díaz-Guerra i José Antonio Moya Montoya, pertanyents al grup de recerca MEDEA (“Mitjans, discursos i expressió audiovisual”), acaben de definir un nou tipus d'imatge en narrativa audiovisual. Out-embodied-shot (OBS), com l’han denominat, és un pla subjectiu que genera una gran identificació amb l'espectador gràcies a la projecció interior que produeixen les neurones espill. Aquest nou pla subjectiu sorgeix a partir de la “feliç coincidència” que, segons investigadors, va comportar la invenció de Youtube i el desenvolupament de les càmeres d'acció GoPro, entre 2004 i 2005.

Ortiz i Moya, del Departament de Comunicació i Psicologia Social, expliquen de forma científica el fenomen empresarial i comercial que ha implicat l'èxit de les anomenades càmeres d'acció i els milions de vídeos compartits en Youtube els últims temps. Els resultats de l'estudi, en el qual s'analitza una forqueta de deu anys, s'acaben de publicar en la revista Communication and Society, amb l'article “The action cam phenomenon: a new trend in audiovisual production”.

Out-embodied shots són tots aquells plans en què es mostra el cos de qui realitza l'acció amb una càmera vinculada d'alguna manera al cos.

Després d'aquesta “feliç coincidència” i una vegada donades les circumstàncies tecnològiques, la producció de narracions audiovisuals personals amb càmeres d'acció va entrar en una espiral de creixement imparable fins a convertir-se en un fenomen sense precedents. Durant la dècada 2004-2014 les xifres de generació de vídeos realitzats amb càmeres d'acció pujats a Youtube i visionats, van més enllà de qualsevol previsió. Aquestes tecnologies han permès que les personen expliquen en primera persona el que fan, sobretot allò que implica moviment o acció, i en aquesta narració audiovisual el subjecte que grava l'acció també apareix en l'enquadrament com una mena de pla subjectiu amb presència de l'autor, i al qual han denominat OBS per les seues sigles en anglès: ou, embodied shot, ja que es vincula directament amb les teories que expliquen el fenomen de la corporització del pensament o embodied mind. Aquests plans OBS tenen un elevat atractiu per a les persones que els visionen. Segons els autors, les neurones espill funcionen replicant l'acció que s'observa, de manera que l'observador arriba a “sentir” les mateixes emocions que la persona que havia enregistrat les imatges. L'aparició en el vídeo de la imatge del mateix narrador que executa l'acció reforça el sentiment d'identificació de l'observador que, durant uns minuts, pot viure sensacions similars.

Aquests vídeos presenten un nou estil realista basat en una imatge perfectament nítida amb un gran angle de visió per l'angular que solen incorporar aquest tipus de càmeres. L'invent de les action cam ha provocat una inflexió en el panorama audiovisual perquè ha obert una sèrie de possibilitats creatives i narratives abans inexistents.

En l'anàlisi realitzada, els experts en comunicació han observat tres tipus diferents de plans subjectius.

L'ús del terme embodiment respon a la concepció actual que fan les ciències cognitives, les quals entenen que el cervell no és independent del cos, de manera que la cognició està determinada per una organització biològica integral en què conflueixen l'anatomia, la bioquímica i la neurofisiologia de l'ésser humà. Les neurones espill són un descobriment fonamental que sustenta el concepte embodiment i que s'ha demostrat que existeixen en els éssers humans: s'activen no solament quan realitzem una acció, sinó també quan observem l'acció realitzada per altres, i això ens permet entendre altres persones per simulació. En el nostre cervell es genera una còpia virtual del que observem que ens permet sentir el que altres senten. Les neurones espill serien les respostes a la nostra resposta emocional quan veiem una pel·lícula, ja que les accions d’altri “ressonen” en les nostres neurones.

L'embodied simulation theory explica la fascinació que generen aquests vídeos, sobretot els d’accions intenses com els salts en paracaigudes o el surf sobre grans ones.

 

Referència bibliogràfica:

Ortiz, M. J. & Moya, J.A. (2015). “The action cam phenomenon: a new trend in audiovisual production”. Communication & Society 28(3), 51-64.



Vídeos representatius:

Kaya Turski - On The Quest For Glory (esquí)

Moab Towers & Magic Backpacks (escalada)

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464