Saltar apartados

Una investigació de la UA conclou la pèrdua de la tradició de segles alacantina de nanos i gegants i reivindica el seu lloc

L'àmplia documentació trobada dóna compte de la seua llarga història, que es remunta fins a l'Alacant del segle XV 

El manteniment de les figures s'encarregava als millors pintors locals dels segles XVII i XVIII, com Pere Joan Valero, Baptista Ortega o Agustí Espinosa

El 6 d'agost se celebra la III Trobada de Nanos i Gegants a Alacant

 

Alacant. 29 de juliol de 2016

Reivindicar els nanos i gegants com a part de la tradició i cultura popular alacantina és l'objectiu de l'estudi elaborat per Felipe Sanchis Berná. El doctor en Història per la Universitat d'Alacant defensava en «Història dels nanos i gegants d’Alacant» la seua tesi doctoral presentada en públic aquest 2016 i dirigida pel catedràtic d'Història Contemporània José Miguel Santacreu Soler. La idea fonamental d'aquesta tesi és demostrar documentalment l'existència i la importància de la tradició dels nanos i gegant de la ciutat d'Alacant al llarg dels segles. La confirmació seriosa i rigorosa d'aquesta tesi és l'argument per a evitar que desapareguen dels carrers en les festes de la ciutat d'Alacant en el present i en el futur. La tesi ha obtingut la qualificació d'excel·lent cum laude.

La tradició dels nanos i gegants es remunta als primers segles de la història d'Alacant, apunta l'investigador. Ha estat present en temps de monarquies absolutes, de repúbliques, de dictadures i de democràcia; han desfilat en processons religioses, en celebracions polítiques, en festes populars de tota mena i han actuat dins i fora de la ciutat d'Alacant.

L'autor assenyala que si es té en compte la gran quantitat de documentació que es va perdre en el bombardeig francès del 1691 de l'Arxiu Municipal i les pèrdues d'informació habituals que es produeixen al llarg de la història, el fet d'haver localitzat centenars de documents entre textos, fotografies i altres materials el porta a concloure que la tradició dels nanos i gegants a la ciutat d'Alacant és molt antiga. «Tant si donem per vàlida la dada de 1439, que els faria contemporanis dels gegants més antics d'Europa, com si ens referim a la data original més reculada (1661), els nanos i gegants d'Alacant són molt anteriors a les festes de la patrona o d'estiu, originaries del segle XIX, o a les Fogueres de Sant Joan (fundades el 1928)».

La segona conclusió a la qual arriba és que els nanos i gegants d'Alacant han sigut molt valorats. La importància que se'ls donava en el passat es comprova per les quantitats de diners que s'invertia en el manteniment de les figures, que eren confeccionades pels millors pintors locals dels segles XVII i XVIII com Pere Joan Valero, Baptista Ortega o Agustí Espinosa. Una altra dada de la rellevància de la tradició en el passat és el nom del carrer dels Gegants que va perdurar fins al segle XIX.

La tradició dels nanos i gegants ha sigut contínua. Des del segle XVII fins al segle XXI han aparegut en festes i esdeveniment rellevants de la ciutat d'Alacant. No obstant això, hi ha hagut períodes de desaparició de la tradició motivats per les prohibicions de la Casa Reial o per falta de sensibilitat dels responsables municipals d'aquell moment.

La plena vigència d'aquesta tradició en l'actualitat. En el segle XXI la tradició és viva i agrada al públic. A més, s'ha estès pels diferents barris de la ciutat.

La tesi doctoral està escrita en valencià. Felipe Sanchis és filòleg hispànic, professor superior de Piano i professor superior de Solfeig, Transposició i Acompanyament en el Conservatori Superior de Música d'Alacant. Exerceix com a professor de Llenguatge Musical en el Conservatori Professional de Música d'Alacant.

Felipe Sanchis pertany a la Colla de Nanos i Gegants d'Alacant, que serà l’amfitriona i l’organitzadora de la trobada que patrocinarà la Regidoria de Festes d'Alacant el 6 d'agost, la III Trobada de Nanos i Gegants d’Alacant, amb visita de grups de fora de la ciutat.

El nombre de peces varia en cada època. En el segle XVIII, la informació refereix l'existència de deu gegants. En l'actualitat han arribat al mateix nombre gràcies al regal fet per la comissió d'una foguera. El nombre de nanos també ha oscil·lat molt. Els nanos més antics conservats són dels anys quaranta del segle XX i els gegants són del 1977. Com assenyala l'autor de la tesi, ficar-se sota la pell d'una d'aquestes peces requereix una combinació de força i equilibri, a més d'una important dosi d'amor a les tradicions i a Alacant.

Paral·lelament al desenvolupament de la recerca, Sanchis ha anat publicant articles amb els resultats obtinguts, tant en la Revista Oficial de Fogueres de l'Ajuntament d'Alacant, com en El Salt de l'Institut Juan Gil Albert o en llibrets de fogueres i barraques de comissions de les festes oficials de la ciutat.

 

Tesis_Gegantes_Cabezudos1
Tesis_Gegantes_Cabezudos2
Tesis_Gegantes_Cabezudos3
Tesis_Gegantes_Cabezudos4
Tesis_Gegantes_Cabezudos5

Imatges:

·        Arxiu Municipal d'Alacant, armari 4, llibre 1, Llibre de comptes de clavaria. 1661. Full 17r: "Item ha de haver 44 L que ab altre albarà pagui a Pere Joan Valero Pintor per haver fet ballar los deu Jagants en les festes del corpus i dumenge infra octava del any1661."

·        Plànol geomètric del carrer de Sant Pasqual i dels Gegants de l'any 1837. Plànol 131. Arxiu Municipal d'Alacant. Document  que demostra el nom original de l'actual carrer de Tarifa, que havia sigut carrer dels Gegants fins al 1852.

·        Fotografia d'Óscar Vaillard. Col·lecció municipal de nanos i gegants davant de l'actual edifici de la Seu Universitària de la Ciutat d'Alacant l'11 d'agost de 1902. Arxiu Municipal d'Alacant.

·        Fotografia de M. Cantos, publicada en Geografía General del Reino de Valencia de Francisco Figueras Pacheco, any 1920. Arxiu Municipal d'Alacant.

·        Fotografia de Francisco Sánchez Ors. Col·lecció municipal de nanos i gegants de l'Ajuntament d'Alacant durant les Fogueres de 1944. Arxiu Municipal d'Alacant.

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464