Saltar apartados

Investigadors de la UA col·laboren en la troballa de les primeres mosques depredadores que roben l'aliment a plantes carnívores

L’enigma, ocult quasi dos-cents anys en la zona central de Brasil, revela com les larves d’aquest insecte aconsegueix alimentar-se de les preses atrapades en les enganxoses fulles d’aquestes plantes

 

Mosques_depredadores2
Mosques_depredadores1
Mosques_depredadores4
Mosques_depredadores3

Larva desplaçant-se en les fulles enganxoses de Drosera a Minas Gerais, Brasil (foto Paulo M. Gonella, Universitat de São Paulo, SPF)

Mosca adulta (Foto cortesia: Jeff Skevington, Canadian National Collections, CNC)

 

Mosca_Syrphidae1Alacant. Dilluns, 30 de maig de 2016

Científics de la Universitat d’Alacant han col·laborat en el descobriment d’un tipus larves de mosques, de la família dels sírfids, que viuen en el que probablement és l’hàbitat més perillós per a la supervivència d’un insecte, les fulles enganxoses d’una planta carnívora.

La troballa, publicat en la revista científica PloS ONE, parteix de la col·laboració d’un equip d’entomòlegs i botànics alemanys, brasilers i espanyols, entre els quals es troben Celeste Pérez i Santos Rojo, del Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals de la Universitat Alacant.

Les fulles de les dròseres, també anomenades plantes atrapamosques o “herbes de la rosada”, estan cobertes per nombrosos tentacles que segreguen una enganxosa solució transparent que simula l’aspecte d’una gota de rosada brillant al sol. Aquestes fulles constitueixen un parany mortal per a molts insectes però, on altres insectes s’embossen i es converteixen en aliment per a la planta carnívora, uns altres poden moure’s sense dificultat aparent. “De fet, les larves estudiades s’alimenten de les preses capturades per les dròseres i passen tota la seua etapa larvària vivint com a comensals no convidats de la planta. Quan finalitzen el seu desenvolupament, les larves es desplacen a créixer a la part inferior de les fulles que, com que no és enganxosa no suposa cap perill per a la continuació del seu cicle biològic”, explica l’investigador de la UA, Santos Rojo. Es tracta d’un fet insòlit ja que aquesta espècie de mosca va ser descrita al Brasil l’any 1836, però han passat 180 anys perquè les larves d’aquesta, la manera d’alimentació i el cicle biològic que tenen hagen sigut documentats per primera vegada.

El grup d’investigadors afirma la gran importància del descobriment perquè “és el primer cas conegut d’insectes comensals en aquest tipus de plantes a Sud-Amèrica on només es coneix l’existència d’animals que viuen a l’interior de plantes carnívores que capturen les seues preses mitjançant estructures en forma de recipients relliscosos. “La biologia d’aquesta inusual relació insecte-planta ha de ser estudiada en profunditat en un futur pròxim ja que representa una nova manera d’alimentació important tant des d’un punt de vista ecològic com evolutiu”, insisteixen.

Des de la Universitat d’Alacant, els coautors Celeste Pérez i Santos Rojo, destaquen la importància de la col·laboració multidisciplinària duta a terme en aquest treball “que ha permès l’aplicació simultània de tècniques avançades de microscòpia electrònica per a l’estudi de la morfologia larvària associades a tècniques de biologia molecular i biologia de camp per a desvelar aquest petit enigma ocult fa quasi dos-cents anys”.

 

Mosques de les flors

Els sírfids, comunament conegudes com a mosques de les flors o cernedores, són insectes dípters de la família Syrphidae que, malgrat que no tenen agulló o mandíbules amb verí, imiten la coloració d’abelles i vespes per a protegir-se dels depredadors. Moltes espècies d’aquest tipus de mosca són organismes molt útils en l’agricultura ja que s’alimenten de pugons i altres plagues amb interès econòmic.

Tanmateix, els pugons són relativament rars a Sud-Amèrica on no obstant això hi ha una immensa biodiversitat d’espècies de sírfids. Per això, les larves depredadores d’algunes espècies es transformen en “vegetarianes” i s’alimenten de pol·len, minen fulles, d’altres capturen larves aquàtiques de mosquit… però, no obstant això, se segueix desconeixent la biologia i la dieta de la major part d’aquest tipus de dípters que hi ha en aquesta zona del món.

En aquest projecte han participat els científics Celeste Pérez i Santos Rojo, de la UA; Andreas Fleischmann, del Botanical State Collection of Munich; Fernando Rivadavia, de l’Illumina, Sant Francisco (EUA); Paulo M. Gonella, de l’Instituto de Biociências de la Universidade de São Paulo (Brasil); i Ximo Mengual, entomòleg del Museu Alexander Koenig a Bonn (Alemanya).

IMATGE: Mosca Syrphidae Toxomerus basalis.

 

Publicació original

Fleischmann, A., Rivadavia, F., Gonella, P. M., Pérez-Bañón, C., Mengual, X. & Rojo, S. (2016). “Where is my food? Brazilian flower fly steals prey from carnivorous sundews in a newly discovered plant-animal interaction”. PLOS ONE, doi:10.1371/journal.posa.0153900

 

Notícies relacionades

Per a què serveix una mosca?

Les mosques, font alternativa de proteïnes en l’alimentació animal

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464