Saltar apartados

La UA inaugura demà l'exposició "Cervantes-Shakespeare: dos genis universals"

La mostra s'emmarca en la programació d'actes commemoratius del 400 Aniversari de la mort de Cervantes i Shakespeare organitzats per la UA

 

Expo_Cervantes_Shakespeare1
Expo_Cervantes_Shakespeare2
Expo_Cervantes_Shakespeare3
Expo_Cervantes_Shakespeare4
Expo_Cervantes_Shakespeare5

 

Alacant. 1 de març de 2016

La Universitat d'Alacant inaugura demà dimecres 2 de març a les 10 hores, a la sala Aifos del campus (Facultat de Filosofia i Lletres III), l'exposició «Cervantes-Shakespeare: dos genis universals (1616-2016)», que estarà oberta al públic fins al 29 d'abril.

La mostra s'emmarca en el programa d'activitats commemoratives del 400 Aniversari de la mort d'aquests dos escriptors universals, Miguel de Cervantes i William Shakespeare, la influència dels quals continua sent paradigmàtica al nostre món. Atesa la seua transcendència i repercussió, la Universitat d'Alacant ha dissenyat un ampli i variat programa d'activitats culturals i acadèmiques que es desenvoluparan al llarg de tot l'any 2016, en el qual s'insereix aquesta exposició.

A través d'una sèrie de plafons il·lustratius, la mostra aprofundeix en la transcendència internacional i el llegat literari d'aquests dos grans escriptors de la literatura occidental moderna, i com la seua obra, encara avui dia, inspira escriptors de diverses tendències.

Comissariada per José Manuel González, l'exposició es divideix en tres blocs principals: «El context històric», que ha sigut desenvolupat per la professora María del Carmen Irles; «Cervantes, fill de les seues obres», a càrrec del professor José María Ferri, i «Global Shakespeare», treball dut a terme pel professor i comissari de l'exposició José Manuel González.

Els plafons expositius dedicats al primer apartat inclouen il·lustracions de l'època al costat de textos informatius que expliquen al visitant com era la societat del Siglo de Oro, la influència de l'avanç otomà cap a Occident o com eren les relacions anglo-espanyoles en aquells anys, amb l'objectiu de contextualitzar des del punt de vista cultural i històric la realitat en la qual s'insereixen les vides de Shakespeare i Cervantes. En aquest sentit, el recorregut expositiu continua aprofundint en les conseqüències derivades de l'expulsió dels moriscos de la Península.

La segona part de la mostra, «Cervantes, fill de les seues obres», presenta els periples de Cervantes pel món, la seua captivitat a Alger i el seu retorn a Espanya, i continua amb un plafó explicatiu sobre la recerca i troballa dels les seues restes. Aquest apartat aborda, com no podia ser altrament, el que denominava les seues «rares invencions», que inclouen les seues creacions literàries acompanyades d'unes interessants il·lustracions, com les portades de la primera part de la Galatea (Madrid, 1585), d’El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha (Madrid, 1605), o un oli de Marcel Duchamp titulat Dulcinea del 1911, entre altres curioses il·lustracions.

L'èxit de vendes que va tenir el Quixot i la seua enorme difusió a Europa i Amèrica van fer que els seus personatges saltaren ràpidament de la novel·la a la vida, fins al punt d’arribar a ser més coneguts que el mateix creador. Així van comparèixer en festes, desfilades, cercaviles i tota mena d'esdeveniments socials, lúdics i literaris. De llavors ençà, la imaginació d'una munió d'artistes ha modelat a la figura del Quixot convertint-lo en protagonista de les seues creacions. Aquesta visió del Quixot imaginat per diversos artistes ocupa un altre apartat destacat d'aquesta segona secció, amb il·lustracions de pintors de la talla de Paul Cézanne o Francisco de Goya, l'holandès Domenicus van Wynen, l'anglès John Hamilton, o fins i tot la portada que la revista nord-americana The New Yorker va dedicar al Quixot el 1988.

La secció d'aquesta mostra dedicada a Cervantes acaba amb una reflexió sobre les frustracions de Cervantes, en el seu vessant teatral en contrast amb els èxits de Lope de Vega, i de resultes de la publicació per Avellaneda del seu Quixot espuri.

L'exposició es tanca amb «Global Shakespeare», un bloc en el qual es contextualitza el temps de canvi i innovació en què va viure Shakespeare i que va influir decisivament en la seua obra, marcada per les noves idees que va comportar el Renaixement. Shakespeare també es va veure influenciat per Londres i la proliferació de nous teatres, en una època en la qual la ciutat esdevé el centre literari per excel·lència. Destaca també en aquest apartat una secció en la qual s'aborda la singular importància de la llengua dins de l'obra de Shakespeare, tant en les creacions teatrals com en la poesia.

L'exposició acaba amb un plafó explicatiu sobre la relació real i literària entre els dos genis de la literatura universal, en el qual es posa en relleu que l'única relació literària contrastada entre tots dos seria Cardenio, l'obra perduda de Shakespeare escrita en col·laboració amb John Fletchser, una obra inspirada en la primera part del Quixot.

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464