Saltar apartados

L'estudi de la "maqbara" de Pamplona reescriu la història de la conquesta musulmana de la península Ibèrica

Les restes humanes són la principal font d'informació històrica

La violència interpersonal i els casos de mort violenta en homes que l'osteoarqueología constata, mostra que eren persones habituades al combat

El llimat estètic dels incisius superiors, desconegut en la població peninsular fins llavors, es dóna preferentment en dones

Es tractaria de poblacions islamitzades de procedència probablement nord-africana, que van arribar a Pamplona com a membres de la primera generació d'immigrants que participaven en la conquesta d’Al-Andalus

 

Maqbara1
Maqbara2
Maqbara3

Imágenes cedidas por el equipo investigador

Alacant. 7 de març de 2016

Fins ara, la conquesta musulmana de la península Ibèrica del 711 era un relat parcial conegut exclusivament per les fonts escrites, que eren escasses i generalment molt posteriors als fets que relaten. Ara, per primera vegada, l'arqueologia ens permet identificar els conqueridors, militars o camperols, i ens col·loca en situació de reconèixer el primer testimoni d'una immigració primerenca, que inclou dones i que importa marcadors culturals i potser ètnics identitaris. L'estudi «La maqbara de Pamplona (s. VIII). Aportaciones de l'osteoarqueología al conocimiento de la islamización en la Marca Superior», posa en evidència que l'arqueologia, amb la col·laboració de metodologies científiques pròpies de la biomedicina i l'antropologia, es pot aproximar als fets històrics concrets amb un grau de certesa inimaginable fa poques dècades, i reescriure la història de períodes tan importants com el de la conquesta i formació d’Al-Andalus en el segle VIII de la nostra era.

Això és el que ha fet María Paz de Miguel Ibáñez, que divendres passat 22 de gener de 2016 defensava i aprovava en la Universitat d'Alacant, i rebia la qualificació d'excel·lent cum laude per unanimitat, la tesi doctoral «La maqbara de Pamplona (s. VIII). Aportaciones de l'osteoarqueología al conocimiento de la islamización en la Marca Superior». L'estudi ha sigut codirigit per Mauro Severo Hernández Pérez, catedràtic de Prehistòria de la UA, i Sonia Gutiérrez Lloret, catedràtica d'Arqueologia i directora de l'INAPH-Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA. El tribunal va reunir la medievalista Eloisa Rámirez Vaquero de la Universitat Pública de Navarra, l'arabista María Antonia Martínez Núñez de la Universitat de Màlaga i el metge especialista en medicina legal i forense Francisco Etxeberría de la Universitat del País Basc.

Interès de la tesi

El descobriment el 2002 d'una extensa necròpoli medieval de ritu musulmà a la plaça del Castillo de Pamplona, contemporània a altres de ritu cristià situades en les proximitats, va constituir un important revulsiu en el coneixement històric de la ciutat, de Navarra i per extensió de la península Ibèrica. La constatació de la seua cronologia primerenca (segle VIII) i de les característiques de la població que hi va ser enterrada, ha permès revisar el coneixement establit sobre com es va produir la conquesta araboberber d'Hispània el 711, qui eren els seus actors socials i quina va ser la relació amb la població autòctona en el marc d'un intens contacte que va permetre processos d'aculturació en les dues direccions.

A la plaça del Castillo de Pamplona s’hi va excavar una extensa necròpoli musulmana (maqbara, significa ‘cementeri’ en àrab) amb cent setanta-dues tombes sense superposicions, amb representació de tots dos sexes i totes les edats, és a dir, de tota la població. Les datacions absolutes (mitjançant la tècnica del carboni 14), unides a la informació documental sobre la presència musulmana en la ciutat medieval, han permès datar aquest cementeri en les dècades centrals del segle VIII, és a dir, una de les cronologies més antigues de la presència de població islamitzada en l'edat mitjana peninsular. L'escassetat de vestigis materials, com els aixovars, ha convertit les restes humanes en la principal font d'informació històrica. L'estudi osteoarqueològic, és a dir, l'estudi de les restes òssies humanes procedents de contextos arqueològics, ha permès reconèixer, per exemple, el suport familiar o comunitari de cures a persones malaltes, així com caracteritzar les poblacions enterrades. Per exemple, els senyals de violència interpersonal (lesions traumàtiques) o els casos de mort violenta en homes (ferides per arma blanca) ens mostren persones habituades al combat.

Un dels aspectes més rellevants de la maqbara ha sigut la identificació de manipulacions dentàries intencionals d'origen cultural, amb llimat estètic dels incisius superiors, desconegudes en la població peninsular fins llavors. Aquesta «moda» es dóna preferentment en dones, encara que no de manera exclusiva, i il·lustra una tradició cultural al·lòctona o importada, que no es constata en poblacions autòctones de la regió ni d'altres zones peninsulars, com tampoc en contextos tardoromans ni en contextos d'època visigoda o coetanis a la conquesta islàmica. En els casos en què ha sigut possible determinar-ne la procedència, mitjançant marcadors genètics, mitocondrials i cromosòmics, determinació d'isòtops d'estronci i oxigen en l'esmalt dental, entre altres tècniques, els indicis apunten a poblacions al·lòctones, no originàries de Navarra, d'origen africà o, com a mínim, crescudes fora de la península Ibèrica. És a dir, poblacions islamitzades de procedència al·lòctona, probablement nord-africana, que arribarien a Pamplona formant part de grups familiars com a membres de la primera generació d'immigrants que participaven en la conquesta d’Al-Andalus. Altres exemples, com és el cas d'una dona amb marcadors genètics materns navarresos, suggereixen també processos d'aculturació voluntària o induïda de gran interès històric per a l'anàlisi de la conquesta d’Al-Andalus.

Per primera vegada, l'arqueologia materialitza un fet històric, la conquesta d'Hispània en el 711 i la formació d’Al-Andalus, fins ara sol conegut pel relat de les fonts molt posteriors als fets. La catedràtica Sonia Gutiérrez Lloret assenyala que «és històricament molt significatiu i metodològicament important, ja que són les mateixes restes òssies de les persones inhumades en la maqbara de Pamplona, les que ens ajuden a comprendre un procés històric fonamental del nostre passat».

Currículums del tribunal

Eloisa Ramírez Vaquer és catedràtica d'Història Medieval en la Universitat Pública de Navarra. És una experta en Història Medieval de Navarra, especialment pel que fa al poder, elits, fiscalitat i relacions institucionals. Ha dirigit i participat en nombrosos projectes de recerca sobre història del Regne de Navarra, així com en l'edició i estudi de fons documentals. És membre de la Societat Espanyola d'Estudis Medievals, de la Societat d'Estudis Bascos, de la Societat d'Estudis Històrics de Navarra i del Comitè Científic de les Setmanes d'Estudis Medievals celebrades anualment a Estella.

Francisco Etxeberría Gabilondo és metge especialista en Medicina Legal i Forense, especialista en Antropologia i Biologia Forense i professor Titular de Medicina Legal i Forense de la Facultat de Medicina de la Universitat del País Basc. Com a membre de la Societat de Ciències Aranzadi dirigeix el grup de treball constituït per a l'estudi dels desapareguts i les fosses comunes de la Guerra Civil i és un dels principals referents internacionals de la recerca paleopatològica.

María Antonia Martínez Núñez és professora titular d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Màlaga. A més del món àrab contemporani, la seua línia de recerca prioritària és l'epigrafia àrab d’Al-Andalus, en relació amb la història i l'arqueologia, especialment la funció ideològica i propagandística de la grafia. Ha sigut col·laboradora de diversos projectes d’R+D amb el CSIC sobre Madinat al-Zahra: representació i projecció del poder califal a través del registre material i textual, autora del catàleg d'epigrafia àrab de la Reial Acadèmia de la Història i estudia l'epigrafia en anells vinculada al context de conquesta d’Al-Andalus en l'entorn de Navarra.



Referències bibliogràfiques:

De Miguel Ibáñez, M.P. 2013. «Mortui viventes docent. La maqbara de Pamplona». De Mahoma a Carlomagno Los primeros tiempos (siglos VII-IX). Actas XXXIX Semana de Estudios Medievales de Estella: 351-375. Gobierno de Navarra. Departamento de Cultura, Turismo y Relaciones Institucionales.

De Miguel Ibáñez, M.P. 2007. «La maqbara de la Plaza del Castillo (Pamplona, Navarra): avance del estudio osteoarqueológico», En Philippe Sénac (éd.). Villes et campagnes de Tarraconaise et d’Al-Andalus (VIe-XIe): la transition, Vila 2: 183-197. Centre National de Recherche Scientifique -Université de Toulouse-Le Mirail. Collection «Méridiennes». Série «Études Médiévales Ibériques». Toulouse.

 
 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464