Saltar apartados

El CeMaB i l'Associació Internacional de peruanistes organitzen el major Congrés Internacional dedicat a l'Inca Garcilaso en el 400 Aniversari de la seua mort

El Congrés reunirà experts internacionals per a renovar les línies d’investigació sobre la seua obra i revaloritzar el llegat de l’Inca Garcilaso

 

Inca_GarcilasoAlacant. Divendres, 18 de novembre de 2016

L’Inca Garcilaso, figura cabdal de les lletres peruanes i del Segle d’Or hispànic, protagonitzarà la setmana vinent a la Universitat d’Alacant el Congrés Internacional “L’Inca Garcilaso en dues ribes: commemorant els 400 anys de la seua mort”. Organitzat pel Centre d’Estudis Iberoamericans de la UA (CeMaB) i l’Associació Internacional de peruanistes, el congrés s’inaugurarà el pròxim dimecres 23 de novembre, a les 16 hores, a les instal·lacions del CeMaB en el Campus (Facultat de Filosofia i Lletres III) i finalitzarà el divendres 25 de novembre, amb la participació d’experts internacionals.

En aquest 400 aniversari de la mort de l’Inca, i després de la realització de col·loquis i seminaris a tot el món, a més d’una exposició dedicada a la seua figura i obra en la Biblioteca Nacional d’Espanya, que ara s’exposa a la Mesquita de Còrdova, aquest és el major congrés que es fa l’any de commemoració de l’efemèride, un congrés obert a tota la comunitat investigadora internacional.

El rector Manuel Palomar inaugurarà el Congrés, acompanyat per José Carlos Rovira i Antonio Mazzotti, presidents d’aquest congrés, i Eva Valero, directora del CeMaB. Durant l’acte inaugural, es llegiran unes paraules de Mario Vargas Llosa qui, en qualitat de president de la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, ha volgut deixar constància de la importància d’aquesta trobada a la qual no ha pogut assistir per compromisos adquirits amb anterioritat. Seguidament, José Antonio Mazzotti, oferirà la ponència inaugural amb un curiós enfocament sobre l’obra del protagonista: El Inca Garcilaso y el calentamiento global: claves para una lectura contemporánea de los Comentarios reales”.

Aquest congrés cerca renovar les línies d’investigació que relacionen l’obra de l’Inca Garcilaso amb els últims avanços en diferents disciplines, fet que oferirà una oportunitat única per a revaloritzar el llegat de l’Inca i situar-lo en un espectre ampli, i subratllar el missatge i la transcendència de l’autor de Cuzco. Amb aquest objectiu, el programa inclou 13 panells que tractaran els aspectes generals i teòrics de l’obra de l’Inca Garcilaso; la seua memòria, l’exili i la marginalitat; les noves contribucions sobre “La Florida” de l’Inca; “Comentaris reals”, en perspectiva; l’Inca i altres cronistes indians; sobre la “Història general del Perú”; l’Inca Garcilaso en el Segle d’Or; l’Inca Garcilaso i l’indigenisme; o l’Inca Garcilaso en la ficció i els mitjans audiovisuals, entre altres temes.

A més, el divendres 23 de novembre a les 11 hores, es presentarà el llibre Encontrando un inca: ensayos escogidos sobre el Inca Garcilaso de la Vega

Presidit per José Carlos Rovira i José Antonio Mazzotti i sota la direcció d’Eva Valero i Remedios Mataix, el congrés té la col·laboració de la Facultat de Filosofia i Lletres, la Càtedra Vargas Llosa, la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i el Departament de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura.

 

L’Inca Garcilaso de la Vega

http://www.cervantesvirtual.com/portales/inca_garcilaso_de_la_vega/

(Garcilaso de la Vega, anomenat L’Inca; Cuzco, actual Perú, 1539 - Còrdova, Espanya, 1616) Escriptor i historiador peruà. Era fill del conqueridor espanyol Sebastián Garcilaso de la Vega i de la princesa inca Isabel Chimpo Ocllo. Gràcies a la privilegiada posició del seu pare, que va pertànyer a la facció de Francisco Pizarro fins que es va passar al bàndol del virrei La Gasca, l’Inca Garcilaso de la Vega va rebre a Cuzco una acurada educació al costat dels fills de Francisco i Gonzalo Pizarro, mestissos i il·legítims com ell.

Als vint-i-un anys es va traslladar a Espanya, on va seguir la carrera militar. Amb el grau de capità, va participar en la repressió dels moriscos de Granada, i més tard va combatre també a Itàlia, on va conèixer el filòsof neoplatònic León Hebreo. L’any 1590, molt probablement dolgut per la poca consideració que se li tenia en l’exèrcit per la seua condició de mestís, va deixar les armes i va entrar en la religió. Va freqüentar els cercles humanístics de Sevilla, Montilla i Còrdova i es va bolcar en l’estudi de la història i en la lectura dels poetes clàssics i renaixentistes. Fruit d’aquestes lectures va ser la traducció de l’italià que l’Inca Garcilaso va fer dels Diálogos de amor, de León Hebreu, que va donar a conèixer a Madrid el mateix any del seu retir.

Seguint els corrents humanistes en voga, Garcilaso l’Inca va iniciar un ambiciós i original projecte historiogràfic centrat en el passat americà, i especialment en el del Perú. Considerat com el pare de les lletres del continent, el 1605 va donar a conèixer a Lisboa la seua Historia de la Florida y jornada que a ella hizo el gobernador Hernando de Soto, títol que va quedar sintetitzat en La Florida del Inca. L’obra conté la crònica de l’expedició d’aquell conqueridor, d’acord amb els relats que va arreplegar ell mateix durant anys, i defensa la legitimitat d’imposar en aquells territoris la sobirania espanyola per a sotmetre’ls a la jurisdicció cristiana.

El títol més cèlebre de Garcilaso l’Inca van ser els Comentarios reales, una mescla d’autobiografia, reivindicació del seu gloriós llinatge i un intent de donar una visió històrica de l’imperi inca i la conquesta d’aquest per part dels espanyols. La seua prosa està considerada com una de les més elevades manifestacions de la llengua castellana i com una referència inexcusable en la formació d’una tradició literària llatinoamericana.

La primera part dels Comentarios Reales (1609) tracta la història i la cultura de l’Imperi Inca, i enalteix que el Cuzco va ser "una altra Roma", i rebat als qui tractaven de "bàrbars" els indígenes peruans. Els Comentarios constitueixen, malgrat els problemes de les seues fonts orals i escrites i a les incongruències de moltes dates, un dels intents més aconseguits, tant conceptualment com estilística, de salvaguardar la memòria de les tradicions de la civilització andina. Per aquesta raó és considerada la seua obra mestra i se l’ha reconegut com el punt de partida de la literatura hispanoamericana.

 

Programa complet

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464