Saltar apartados

Un equip multidisciplinari de la Universitat d'Alacant fixa l'origen de les ceràmiques trobades a l'Alcúdia en el mateix lloc que el de la Dama d'Elx

És la zona d’Asp - pantà d’Elx, al costat de les pedreres del Ferriol

Per a l’estudi van extraure argiles blanques i roges i s’hi van analitzar entre 300 i 400 combinacions

S’evidencia l’alt desenvolupament tecnològic que posseïen aquests terrissers il·licitans de fa més de 2.000 anys

 

Ceramicas_Alcudia1
Ceramicas_Alcudia2
Ceramicas_Alcudia3

 

Alacant. 3 d'agost de 2017

El 4 d’agost de 1897 es descobria la Dama d’Elx en el jaciment arqueològic de l’Alcúdia. Ara, un equip multidisciplinari format per investigadors de la mateixa Fundació Universitària d’Investigació Arqueològica L’Alcúdia i dels departaments d’Agroquímica i Bioquímica, Ciències de la Terra i del Medi ambient i Química Orgànica, i amb el suport dels Serveis Tècnics de Recerca de la Universitat d’Alacant, han realitzat la recerca pràctica “Caracterització de mostres de l’Alcúdia mitjançant tècniques no destructives”.

Els resultats revelen que les argiles per a l’elaboració de les ceràmiques trobades a l’Alcúdia, que van des del segle V aC fins al segle III dC, tenen el mateix origen que la Dama d’Elx, és a dir, la zona des del pantà d’Elx fins a Asp, al costat de les pedreres del Ferriol. D’aquest mateix lloc els membres de l’equip de recerca del projecte han extret el material per a l’anàlisi, amb l’assessorament previ d’un dels participants, el geòleg José Enrique Tent Manclús. Ell ha sigut qui els ha indicat les zones d’on traure els estrats. Juana Jordà i María del Mar Cerdán, part d’aquest equip multidisciplinari i especialistes en agroquímica, són conscients dels avantatges de la pluridisciplinarietat dels integrants del grup. “Ens ha ajudat a avançar en coses que cap de nosaltres haguérem pogut fer”, confessen.

El projecte s’ha centrat en l’anàlisi i caracterització química dels fragments de ceràmica de l’Alcúdia mitjançant tècniques no destructives o microdestrucives, com són la fluorescència de raigs X o infrarojos. Les anàlisis han permès identificar, per primera vegada, les produccions fetes en el territori il·licità. Els experts han comprovat que totes les peces d’origen il·licità tenen unes característiques comunes, i que és habitual la mescla d’argiles blanques amb roges per a l’elaboració de ceràmiques; a més, les temperatures de cocció se situaven entre els 600oC i els 700oC. A més, es pot saber si alguna peça es detecta fora d’aquesta zona, però es conclou que les argiles utilitzades se situen en la zona d’Asp i pantà d’Elx.

Les gràfiques amb els resultats de fragments de ceràmica de l’Alcúdia i de rajola d’Agost mostren les mateixes mesures. Juana Jordà confirma que fins i tot tenen localitzada la pedrera d’on es van extraure les argiles per a la rajola, que procedeix de Cerámica Virgen de las Nieves d’Agost. “Aquesta exactitud l’hem trobada en una mostra; en altres tenim grans similituds”.

Establir la “empremta dactilar o ADN” d’aquestes produccions ceràmiques permetrà als investigadors distingir si alguns fragments trobats en altres excavacions arqueològiques de l’àrea mediterrània procedeixen de l’antiga Ilici, assenyala Juana Jordà, investigadora participant en l’estudi.

En el projecte també han participat Ana María Ronda Femenia i Mercedes Tendero Porras, les dues arqueòlogues de l’Alcúdia. Ronda explica com en època ibèrica hi havia molts forns i es produïen ceràmiques de gran qualitat. Però “per poder determinar d’on procedeixen aquests fangs ajudaria molt fer l’anàlisi química de les ceràmiques, i de diferents èpoques”. Comproven així com ceràmiques locals de diferents èpoques sí que coincideixen en aquests punts d’anàlisi química, “la qual cosa ens permet comprovar que la provisió de fangs era de punts molt similars en diferents èpoques”, afirma.

Les arqueòlogues van introduir ceràmiques perquè la resta dels membres del projecte de recerca les analitzaren, sense dir-los l’origen d’aquestes: “sabem que algunes són franceses, o del sud d’Itàlia”, conta Ana Ronda. Volien comprovar el que les anàlisis corroboren: que els fangs de les ceràmiques locals han sigut extrets dels punts trobats. “Sembla que quadren les dades arqueològiques amb el resultat que estan obtenint de les anàlisis químiques”, assegura igualment Juana Jordà

 

L’anàlisi

Per a l’estudi, els investigadors van buscar pedreres d’argila en la província d’Alacant que, a més, foren zones d’influència de l’Alcúdia. A continuació, feren el mostreig, van elaborar pastes i les van comparar amb les peces de ceràmica que les arqueòlogues del jaciment els havien facilitat, més de cinquanta mostres en total; es van contextualitzar i es van datar, aproximadament. Van veure, a més, que les mescles no eren pures, de manera que anaren fent mescles fins a trobar-ne la similitud.

En total, van combinar argiles, barrejant-ne cinc de blanques i tres de roges en diferents proporcions i temperatures de cocció diferents (entre 500oC i 900oC), fins a obtenir entre 300 i 400 combinacions. Aquestes mostres les van analitzar per mitjà de fluorescència de raigs X (RX), difracció de RX i per infrarojos. També van introduir algunes peces que no són d’Elx i que les arqueòlogues mateix les van afegir sense que ho saberen els qui havien de fer les anàlisis químiques.

Van comprovar que totes les peces d’origen il·licità tenen unes característiques comunes, de manera que és habitual la mescla d’argiles blanques amb roges per a l’elaboració de ceràmiques, i que les temperatures de cocció es poden situar entre els 600oC i els 700oC. I és que, com assenyala Jordà, l’argila va canviant i transformant-se en funció de la temperatura a la qual es cou.

A més, es pot saber si alguna peça es detecta fora d’aquesta zona, però es conclou que les argiles utilitzades se situen en la zona de l’Asp i pantà d’Elx. Jordà aclareix que “se suposa que com més temperatura assoleix el forn, més moderna és la peça, tret dels moments de caigudes de civilització o de depressió”. La temperatura de cocció del forn també es pot obtenir, ja que està en funció dels minerals que conté la peça. Per posar un exemple, apunta l’especialista en agroquímica, a 700oC desapareixen els carbonats en l’argila.

Sobre la pintura, és freqüent una capa prima d’argila blanca sobre la qual es pinta amb òxid de ferro. Les anàlisis que han començat en aquest sentit, i que esperen poder continuar, els fan entendre que utilitzaven l’argila roja d’ús per a elaborar la peça, la coïen i, a continuació, hi passaven una capa d’argila blanca, i es coïa per segona vegada. “Això li dóna porositat”, explica Jordà. En obtenir aquesta ceràmica la pintaven amb òxid de ferro “i, per això, es veu el color verd en l’anàlisi per fluorescència de RX, que és el pigment d’òxid de ferro”.

Juana Jordà afirma que aquesta mescla d’argila roja amb argila blanca “és tecnologia pura. Sorprèn el fet que algunes d’aquestes pastes són molt similars a les que es produeixen en l’actualitat, la qual cosa posa de manifest l’alt desenvolupament tecnològic que posseïen aquests terrissers il·licitans de fa més de 2.000 anys”, afirma Jordà. “Per a donar-hi la textura i les propietats físiques que serviren per al que volien, barrejaven les diferents argiles, perquè en coneixien les propietats físiques”, detalla Mar Cerdán Sala, una altra de les investigadores agroquímiques de l’estudi.

L’estudi ha incorporat, a més, una anàlisi de composició d’anàlisi química. L’estronci és un element que es troba en el mineral anomenat celestina i és molt característic de la província d’Alacant. Han comprovat com totes les mostres tenen estronci.

Ronda valora de forma molt positiva aquest estudi, ja que s’aconsegueix una “ràtio de com són les ceràmiques d’ací, i es pot obtenir la manera de comprovar la procedència de les ceràmiques trobades en altres zones diferents”. Ara bé, explica l’arqueòloga, aquestes comprovacions es fan analitzant la pintura.

“Caracterització de mostres de l’Alcúdia mitjançant tècniques no destructives” és el quart projecte de recerca concedit pel Vicerectorat de Recerca i Transferència del Coneixement de la Universitat d’Alacant, dins del Programa propi per al foment de la I+D+I en la Universitat d’Alacant 2016, per a la realització de projectes de recerca arqueològica en l’Alcúdia . Aquest últim projecte ha estat dotat amb 3.000 euros.

Imatges cedides per Juana Jordá.

 

Ceramicas_Alcudia4 Ceramicas_Alcudia5 Ceramicas_Alcudia6

IMATGE 1: Ceràmica Alcudia analitzada RX 

IMATGE 2: Ceràmica Alcudia en RX concentració de Silici

IMATGE 3: Ceràmica Alcudia en RX concentració d'Òxid de ferro (en verd)

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464