Saltar apartados

Un equip multidisciplinari de la Universitat d'Alacant fixa l'origen de les ceràmiques trobades en L'Alcudia en el mateix lloc que el de la Dama d'Elx

És la zona d'Asp-Pantà d'Elx, al costat de les pedreres del Ferriol

Per a l'estudi van extraure argiles blanques i roges fins a analitzar entre 300 i 400 combinacions fetes d'elles

S'evidencia l'alt desenvolupament tecnològic que posseïen aquests alfareros il·licitans de fa més de 2.000 anys

 

Ceramicas_Alcudia1
Ceramicas_Alcudia2
Ceramicas_Alcudia3

 

Alacant. 3 d'agost de 2017

El 4 d'agost de 1897 es descobria la Dama d'Elx en el jaciment arqueològic de l'Alcudia. Ara, un equip multidisciplinari format per investigadors de la pròpia Fundació Universitària de Recerca Arqueològica L'Alcudia i dels departaments d'Agroquímica i Bioquímica, Ciències de la Terra i del Medi ambient i Química Orgànica, i amb el suport dels Serveis Tècnics de Recerca de la Universitat d'Alacant, han realitzat la recerca pràctica "Caracterització de mostres de l'Alcudia mitjançant tècniques no destructives".

Els resultats revelen que les argiles per a l'elaboració de les ceràmiques trobades en L'Alcudia, que van des del segle V a. J. C. fins al segle III d. JC, tenen el mateix origen que la Dama d'Elx, açò és, la zona del Pantà d'Elx fins a Asp, al costat de les pedreres del Ferriol. D'aquest mateix lloc els membres de l'equip de recerca del projecte han extret el material per a anàlisi, previ assessorament d'un dels participants, el geòleg José Enrique Tent Manclús; ell ha sigut qui els ha indicat les zones d'on traure els estrats. Juana Jordá i María del Mar Cerdán, part d'aquest equip multidisciplinari i especialistes en Agroquímica, són conscients dels avantatges de la multidiscinariedad dels integrants del grup. "Ens ha ajudat a avançar en coses que cap de nosaltres haguérem pogut fer", confessen.

El projecte s'ha centrat en l'anàlisi i caracterització química dels fragments de ceràmica de l'Alcudia mitjançant tècniques no destructives o microdestrutivas, tals com a fluorescència de rajos X o infraroig. Les anàlisis han permès identificar, per primera vegada, les produccions fetes en el territori il·licità. Els experts han comprovat com totes les peces d'origen il·licità tenen unes característiques comunes, sent habitual la barreja d'argiles blanques amb roges per a l'elaboració de ceràmiques, i les temperatures de cocció se situaven entre els 600 i els 700o C. A més, es pot saber si alguna peça es detecta fora d'aquesta zona, però es conclou que les argiles utilitzades se situen en la zona de l'Asp i pantà d'Elx.

Les gràfiques amb els resultats de fragments de ceràmica de l'Alcudia i de rajola d'Agost llancen les mateixes mesures. Juana Jordá confirma que tenen, fins i tot localitzada la pedrera d'on es van extraure les argiles per a la rajola, que procedeix de la ceràmica Verge de les Neus d'Agost. "Aqueixa exactitud l'hem trobat en una mostra, en unes altres tenim grans similituds".

Establir la "empremta dactilar o ADN" d'aquestes produccions ceràmiques va a permetre als investigadors distingir si alguns fragments oposats en altres excavacions arqueològiques de l'àrea mediterrània procedeixen de l'antiga Ilici, assenyala Juana Jordá, investigadora participant en l'estudi.

En el projecte també han participat Ana María Ronda Femenia i Mercedes Botiguer Porras, les dues arqueòlogues de l'Alcudia. Ronda explica com en època Ibèrica hi havia molts forns i es produïen ceràmiques de gran qualitat. Però "per a poder determinar d'on procedeixen aqueixos fangs ajudaria molt fer anàlisi química de les ceràmiques, i de diferents èpoques". Comproven així com ceràmiques locals de diferents èpoques sí que coincideixen en aqueixos punts d'anàlisi química, "la qual cosa ens permet comprovar que l'apilament de fangs era de punts molt similars en diferents èpoques", afirma.

Les arqueòlogues van introduir ceràmiques perquè la resta dels membres del projecte de recerca analitzaren, sense dir-los l'origen d'aquestes; "algunes sabem que són franceses, del sud d'Itàlia", compte Ana Ronda, perquè volien comprovar el que les anàlisis corroboren: que els fangs de les ceràmiques locals han sigut extrets dels punts oposats. "Sembla que quadren les dades arqueològiques amb el resultat que estan obtenint de les anàlisis químiques", assegura igualment Juana Jordá.


L'anàlisi

Per a l'estudi els investigadors van cercar pedreres d'argila en la província que, a més, foren zones d'influència de l'Alcudia. A continuació, van realitzar el mostreig; van elaborar pastes i les van comparar amb les peces de ceràmica que les arqueòlogues del jaciment els havien facilitat, que han sigut més de cinquanta mostres; es van contextualitzar i van datar, aproximadament. Van veure, així, que les barreges no eren pures, de manera que van ser fent barreges fins a trobar la similitud.

En total, van combinar argiles, barrejant cinc blanques i tres roges en diferents proporcions i temperatures de cocció diferents (entre 500 i 900o C), fins a obtenir entre 300 i 400 combinacions. Aquestes mostres les van analitzar per mitjà de fluorescència de rajos x (RX), difracció de RX i per infraroig. També van introduir algunes peces que no són d'Elx i que les mateixes arqueòlogues els van afegir sense que ho saberen els qui havien de fer les anàlisis químiques.

Van comprovar que totes les peces d'origen il·licità tenen unes característiques comunes, sent habitual la barreja d'argiles blanques amb roges per a l'elaboració de ceràmiques, i que les temperatures de cocció podran situar-se entre els 600 i els 700o C. I és que, com assenyala Jordá, l'argila va canviant i transformant-se en funció de la temperatura a la qual es cou.

A més, es pot saber si alguna peça es detecta fora d'aquesta zona, però es conclou que les argiles utilitzades se situen en la zona de l'Asp i pantà d'Elx. Jordá aclareix que "se suposa que a mesura que més temperatura aconsegueix el forn, més moderna és la peça, salvant els moments de caigudes de civilització o de depressió". La temperatura de cocció del forn també es pot obtenir, ja que està en funció dels minerals que conté la peça. Per posar un exemple, apunta l'especialista en Agroquímica, a 700 graus desapareixen els carbonats en l'argila.

Sobre la pintura, és freqüent una capa prima d'argila blanca sobre la qual es pinta amb òxid de ferro. Les anàlisis que han començat en aquest sentit, i que esperen poder continuar, els dóna a entendre que prenien l'argila roja d'ús per a elaborar la peça, la coïen i - a continuació - li imprimien una capa d'argila blanca, coent-la per segona vegada. "Açò li dóna porositat", explica Jordá. Una vegada obtinguda aquesta ceràmica la pintaven amb òxid de ferro "i, per açò, es veu el color verd en l'anàlisi per fluorescència de RX, que és el pigment d'òxid de ferro".

Juana Jordá afirma que aquesta barreja d'argila roja amb argila blanca "és tecnologia pura. Sorprèn el fet que algunes d'aquestes pastes són molt similars a les quals es produeixen en l'actualitat, la qual cosa posa de manifest l'alt desenvolupament tecnològic que posseïen aquests alfareros il·licitans de fa més de 2.000 anys", afirma Jordá. "Per a donar-li una textura i unes propietats físiques que servira per al que volien, barrejaven les diferents argiles, perquè coneixien les propietats físiques de les argiles", detalla Mar Cerdán Sala, una altra de les investigadores agroquímicas de l'estudi.

L'estudi ha portat acabe, a més, una anàlisi de composició d'anàlisi química. L'estronci és un element que es troba en el mineral Celestina i és molt característic de la província d'Alacant. Han comprovat com totes les mostres tenen estronci.

Ronda valora de forma molt positiva aquest estudi, ja que s'aconsegueix una "ràtio de com són les ceràmiques d'ací i es pot tenir manera de comprovar la procedència de les ceràmiques trobades en altres zones diferents". Ara, explica l'arqueòloga, aquestes comprovacions es fan analitzant la pintura.

"Caracterització de mostres de l'Alcudia mitjançant tècniques no destructives" és el quart projecte de recerca concedit pel Vicerectorat de Recerca i Transferència del Coneixement de la Universitat d'Alacant, dins del Programa Propi per al Foment de la R+D+I en la Universitat d'Alacant 2016, per a la realització de projectes de recerca arqueològica en L'Alcudia. Aquest últim projecte ha estat dotat amb 3.000 euros.

Imatges cedides per Juana Jordá.

 

Ceramicas_Alcudia4 Ceramicas_Alcudia5 Ceramicas_Alcudia6

IMATGE 1: Ceràmica Alcudia analitzada RX 

IMATGE 2: Ceràmica Alcudia en RX concentració de Silici

IMATGE 3: Ceràmica Alcudia en RX concentració d'Òxid de ferro (en verd)

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464